dimarts, 30 de setembre del 2008

Mirant cap al centre.



Aquesta és la vista q tinc de la Catedral des de casa. Bé, des de casa no, des d'un parc molt maco i tranquil que tinc al costat.
Aquest matí he anat a l'Oficina de Relacions Exteriors de la USC per veure quins i quants papers em queden encara per fer. Hi havia una cua de cal Déu, però per sort eren tots Erasmus, els Séneca fem una altra cua i anem a un altre despatx. Jeje!! Haig de fer mil papers, entre ells un que haig d'aconseguir q em tornin a firmar a la UB i que haig d'entregar abans de 15 dies. No sé com ho faré. Després m'he passat per la uni a passejar una mica i a veure-la per dins, vaja un laberint de passadissos i escales. Espero trobar les aules demà quan vagi a classe. La veritat és que l'edifici de la uni és força maco, li dona mil voltes al nou edifici de la de Bcn.
Aquesta tarda me la passaré llegint i descansant, que entre la passejada fins la facultat i després que he passat pel súper, i he tornat caminant carregat de bosses, estic una mica cansat. Com a mínim no perdré el costum de caminar, ho hauré de fer encara que no en tingui ganes.
En fi, més tard o demà una mica més de la meva "vida santiaguera".
Bona tarda a tothom.

dilluns, 29 de setembre del 2008

Estic espès, vaig a dormir.

No puc dir res coherent, estic adormit i nervios alhora. Demà a veure si estic més fresc.
Bona nit!

(Escoltant ULTRAMEMIA, de DC2) D'estar menys espès hi posaria un enllaç o algo així.

diumenge, 28 de setembre del 2008

Ara sí q marxo.

Ara ja va de debò.

Li dic adéu a la Mama, passo x cal vell, agafo quatre cosetes més i tb m'acomiado, vaig a buscar la maleïda cadira a casa de la Laura i el Jesús, ploro una estoneta, passo a fer benzina i...

...cap a Santiago!!!!!!!!

Me'n vai d'aki.



M'he llevat tard. Ahir vam estar despedint-nos l'Émilie, el Jordi, la Laura i jo a Bcn. Només l'Émilie va ser capaç de dir algo amb cert sentit, els altres tres vàrem preferir no dir gaire, donar-nos la ma i poca cosa més. Per part meva va ser per por de posar-me a plorar i no ser capaç de parar, el Jordi i la Laura no sé xq, m'agradaria q fos pel mateix motiu.
La veritat és q de la Lola, la Laura i el Jesús encara m'haig d'acomiadar akesta tarda, no hi ha més remei, m'haig d'emportar la cadira d'oficina q tenen abandonada al "femer". Crec q d'akesta tarda les llàgrimes reprimides no passaran.
A la meva edat potser és una mica ridícul això d'emocionar-se tant i posar-se tant nerviós xq marxo uns mesos a l'altra punta d'Espanya, molta gent ho ha fet abans q jo i molta gent ho farà després, i el món no s'acaba. La cosa és q jo, entre una cosa i una altra, mai he sortit de casa, sempre he tingut a prop els vells, mon germà, els amics, etc. i ara, quan ja no em puc fer enrere, estic cagat.
Em passaria tota la tarda ampliant akest post, tinc mil coses a dir, mil missatges per donar, mil coses pendents de solucionar, xo encara m'hai de preparar les coses i quan tanqui l'ordinador em vindrà "el cagar de maig".
Tinc al voltant de 270 dies per fer-ho.
270 nits menjant-me l'olla??? No, per favor!!! Espero q no passin de quatre o cinc.
Ja mos vorem.
Cuideu-vos!!!!
Ah, per cert, potser tardo alguns dies en actualitzar tot això. No seran més dels q necessiti per configurar l'internet i akestes coses tecnològiques que tant poc amigues meves han estat sempre.

dimecres, 24 de setembre del 2008

Tot té un principi.

Diuen que tot té un principi, igual q diuen que tot també té un final, no???
Doncs com tot a la vida aquest blog també tindrà el séu propi principi, que és aquest. Porto tot el matí intentant ser capaç de configurar tot això d'una manera que m'agradi i crec que ja ho he aconseguit. De totes formes segur que d'aquí a uns dies ho aniré modificant per fer-ho més meu.
Només volia donar-vos la benvinguda i les gràcies per passar per aquí. Em passaré uns mesos a Santiago de Compostela tot sol i potser aquest serà un dels principals mitjans de mantenir-me sencer mentalment pensant que tinc amb qui parlar, i discutir, i aquestes coses.
Però abans hauria d'aconseguir un ordinador en menys de tres dies. En cas contrari les actualitzacions es faran esperar bastant, tant que potser quan surtin a la llum jo ja hagi tornat a casa.
En fi, mai se sap per on aniran les coses, no??
Bona tarda a tothom.