divendres, 31 d’octubre del 2008

Aclaració ...amb formatge, mandonguilles i patates.

Abans de res vull aclarar que la frase del post anterior no és de la Comtessa, tant sols la va penjar al seu blog. L'autor original de la mateixa és un tal Francesc Bodí, en el llibre "El soroll de la resta". Un cop feta l'aclaració penjaré una foto de la tapa que ens van posar ahir en demanar una canya i una estrella. Per cagar-s'hi!!! El problema és que encara no m'acostumo als horaris i els costums d'aquí i ja havia sopat i tenia la panxa plena quan ens van plantar "semejante burrada de tapa" al davant. Tot i això em vaig cruspir la meva part, com ja es pot sospitar a la foto per la falta de mitja mandonguilla i l'absència de la llesca de pa (sense tomàquet) amb formatge que ocupava la part superior del plat. Ja hi han dos bars a la llista que estic fent de llocs on portar els amics que em vinguin a veure. Avuí soparé al bar "Avión", que m'han dit que els divendres posen tapa de marisc, que resulta que els sobra de la peixateria que tenen. Ja faré la crítica del lloc.


Bona tarda.

dijous, 30 d’octubre del 2008

Plagi.


Porto dos dies sense penjar res. No us penseu que la vida em somriu tant com per oblidar-me del meu "diari". El que passa és que estic una mica malaltó i els mocs m'omplen el crani de tal manera que no em deixen ni pensar. Les idees han hagut d'emigrar fins a nova ordre. Estic tant faltat d'inspiració que això que estic escrivint només és per donar una mica de cos al post d'avuí. No vull que sigui tant sols una frase. I per més inri no és meva, l'he plagiat del molt interessant blog d'una companya, la Comtessa. Bé, a lo que anava, la frase en qüestió, una de les frases més curtes, però alhora més plenes de sentit, que he llegit en molts anys de lectura compulsiva:

“L’estimava tant que vaig haver de fugir.”

Bona nit.

dilluns, 27 d’octubre del 2008

"San Domingos de Bonaval."

Un altre parc. I encara no els he vist tots. Aquest es diu San Domingos de Bonaval, a tocar del "MACBA" de Santiago i el "Museo do Pobo Galego".
El de Belvís era més adient per córrer o passejar el gos al sol, aquest seria més adequat per anar-hi amb bona companyia, buscant l'hombra i la tranquil·litat.
Molta vegetació, molta aigua, runes vàries,
escales, fonts
i fins i tot un antic cementiri integrat al parc.
Hi he anat quan començava a fer-se fosc, un altre dia hi aniré pel matí i es veurà diferent, tindrà una altra llum.
Bona nit.

diumenge, 26 d’octubre del 2008

Moments musicals.

Un video que vaig veure ahir al bar. No està gens malament, i la cançó tampoc. Com a mínim reconec que té una mica més de bon gust que el de l'altre dia. No és tant gratuït. Espero poder recordar aquests mesos tal com recorda la noia del video les seves vacances. Si és així haurà valgut la pena.
Bona nit.

dissabte, 25 d’octubre del 2008

Parlant clar. (II)

Seguint amb el mateix tema de l'altre dia. El de la tira còmica. Aquí us deixo un video força aclaridor. És en anglès, però subtitulat, i s'entén perfectament. La verita és que jo la crisi la miro així com algo que no m'afecta, o que m'afecta molt poc. Estic vivint a una ciutat on pagues 100 i pocs euros al més per compartir pis, on per poc més de 10€ pots sopar i sortir per la nit i on la majoria de coses són més econòmiques que a Barcelona. Si hi afegim que no pago hipoteca, que no tinc fills ni cap obligació econòmica d'aquest tipus i que estaré cobrant de l'Estat fins el proper mes de juliol, puc dir tranquil·lament que la crisi me la porta molt fluixa. Espero no equivocar-me. I si sóc una mica més sincer també puc dir que ja feia temps que deia que passaria algo similar a tot això, i que fins i tot ho desitjava. No em considero mala persona per pensar aquestes coses i em sap greu per alguna de la gent que ho està passant malament però, això sí, quan penso en totes aquelles persones que algun dia han dit allò de: "No em fa tanta falta per viure, però com que els pisos sempre van a l'alça prefereixo comprar, així el dia de demà podré guanyar calers", o allò de: "No et queixis tant que a tothom li costa pagar el pis, si no ho fas és perque no vols, jo vaig pagar X€ ahir i avuí em donen 2X€, demà me'n donaran 3X€", el somriure que se'm pinta a la cara em fa semblar el tio del "Netol". És el que hi ha.
Bona nit a tothom.

divendres, 24 d’octubre del 2008

5:11h. del matí.


Avuí hem començat a les 12h. d la nit anant al "recinte oficial" on la Policia Local de Santiago et diu que s'ha de fer el "botellón". Quines coses!!! A Bcn et foten 30€, o més, de multa si et pillen bebent una llauna de birra pel carrer i aquí t'indiquen on s'ha d'anar a emborratxar-se com animals. Sí més no resulta curiós i digne d'estudi. La veritat és que aquest rollo no mola massa, tant sols és beure per beure, així sense més. No hi ha música, no hi ha res similar a una barra, vamos, una merda. Tot i això estic segur que repetirem, no ens queda una altra. I més curiosa encara resulta la inclinació del jovent gallec, principalment les noies, d'anar de 21 botons per fotre's a beure kalimotxo o cubates, en got de plàstic i sense gel, en un parc. Una de vestits i minifaldes i tacons que ni us ho imagineu. He vist noies menys "maquejades", alhora que molt més interessants, en algun dels pocs casaments on he estat. Després a l'Avante, èxit assegurat.

Vaig a dormir. Bona nit.

dijous, 23 d’octubre del 2008

"Colexiata do Sar."

A mig camí entre "casa meva" i el centre històric de Santiago. A tocar del riu Sar. Església romànica del segle XII. Únic edifici de tota la ciutat que conserva l'estil romànic, descomptant la Catedral, es clar.
Feta pel mateix mestre d'obres que el "Pórtico de la Gloria". A costat seu hi ha l'únic claustre romànic de Compostela i un museu, que encara no he visitat, on es veu que s'hi conserva la seva carta fundacional, de 1136.

Apart de la seva antiguitat el principal encant d'aquest edifici/monument són les seves parets. Sí, les parets, no dic cap tonteria. Resulta que està edificada sobre un terreny inestable i amb els anys les parets es van anar inclinant cap a fora, per això hi van afegir al segle XVII uns contraforts tant grans com la mateixa església.

Aquesta inclinació es pot veure molt millor des de l'interior de la nau central però com que encara no hi he entrat no us ho puc ensenyar. Un altre dia serà.

Columnes rematades amb caps de diferents éssers, llums i hombres, pedra, la mateixa humitat de tota la ciutat aferrant-se a les parets i aquell encant que té tot allò que, passats els segles, encara es conserva en peu.


Avuí dijous, i això implica anar a dormir tard.

Bona nit.

dimecres, 22 d’octubre del 2008

Parlant clar.

Ho he vist avuí en algun dels diaris gratuïts i m'ha molat:


Per si no es llegeix bé aquí us ho transcric:

-¡¡Arriba las manos!! ¡Esto es una enajenación de activos financieros con la finalidad de destinarlos a impulsar el sector del consumo básico!

-¡Dios mío, un atraco!

-Mira qué claro hablan cuando les interesa.

Bona tarda a tothom.

dimarts, 21 d’octubre del 2008

Ferro colat. (II)


Una altra claveguera curiosa. Aquesta és al recinte del "Cámpus Sur" de la Universitat de Santiago. Quan avorrida pot arribar a estar una persona si es pot entretenir a fer fotos a les clavegueres.

Au, passeu-ho bé.

Tàmpax.

L'altre dia, parlant amb una noia, asseguts en un banc tot fent "botellón", van sortir a la conversa les teories que teniem sobre els homes i les dones, sobre com som, com són, com pensem que som o com ens agradaria que fóssim. Jo vaig sortir amb allò de que les dones volen tenir a costat seu un cabrón/xulo/malparit, tipus Jude Law a la peli "Alfie", per anar-se'n al llit i per aprofitar-se d'elles i un simpàtic/bo/comprensiu, tipus Ben Stiller a "Algo pasa con Mary", per poder fer tot el que no vol fer l'altre, i per aprofitar-se'n elles sempre que poden. Ella em va dir que tenia raó, que no totes són així però que moltes sí i que tenia un nom per aquest tipus d'amic, "amic-tàmpax". ¡¡¡¡Que fuerte me parece!!!! Lo pitjor de tot és pensar-hi més tard i veure que té raó. I encara pitjor és saber-se tàmpax.
Avuí plou, i plou de veritat.

diumenge, 19 d’octubre del 2008

"Dues cadires buides."

Escrit/post que ja vaig penjar un dia de setembre al meu Flog. Avuí l'he rellegit i m'ha vingut de gust penjar-lo aquí.


"Foto d'un trajecte en tren. Un dia qualsevol. Potser dilluns??? ...acabant de començar la setmana?? El q recordo és q era de tornada cap a casa, d'això n'estic segur. Potser dijous??? ...pensant q el cap de setmana s'acosta??? També recordo q no hi havia gaire gent al vagó. Segur q jo anava mirant per la finestra intentant no escoltar la repetitiva i taladrant música clàssica q posen a la Renfe. (Q consti en acta q m'agrada la música clàssica, menys quan el protagonista és el violí, massa estrident per a mi, però quan et posen la mateixa cançó un cop i un altre durant uns mesos acabes per odiar-la). Les cadires les vaig fotografiar amb nostàlgia, amb enyorança, amb la mateixa nostàlgia i enyorança q m'acompanya sempre allà on vaig. Trobant a faltar la persona q no estava asseguda allà, al meu davant, mirant-me, escoltant-me, estimant-me... Algú va dir un dia: "No hi ha res pitjor q enyorar allò q no has tingut" i és la pura veritat. Hi ha qui s'agafa a lo primer q troba xq no sap estar sol/a, després "arrégleme usted eso". Jo, sóc dels altres, dels idealistes, dels romàntics, dels q esperen sentir campanes i ocells i papallones i estrelles i confeti, dels q volen trobar exactament una cosa concreta, dels q tenen una idea clara, una forma de ser, una forma de pensar, una forma d'actuar... i com q no la troben es queden per vestir sants, com es deia fa uns anys. Jo no vesteixo sants, no hi crec en els sants, xo em trobo fotografiant cadires buides, q no sé q és pitjor. Bé, sí q sé q és pitjor, fotografiar-les i penjar-les, després, al Flog."


A passar-ho bé.

dissabte, 18 d’octubre del 2008

Sequera.

Tinc uns "gadjets" a l'ordinador que, apart de dir-me l'hora i estar-se tot el temps fent una petita presentació de les fotos que tinc seleccionades, em diuen el temps i la temperatura d'allà on jo vulgui en temps real. Per primer cop des que estic aquí la temperatura de Santiago supera la de Barcelona, ara mateix posa "Santiago: 18º i sol." i "Barcelona: 17º i pluja lleugera." Si hi afegeixo que, com vaig dir l'altre dia, només ha plogut quatre estones, la pregunta és: "Seré jo qui porta la sequera allà on va???"
Acabo de posar la primera rentadora de la meva vida i, per vergonya meva, m'he adonat que no és gens difícil. Que trist!!!
Aquí us deixo una cançoneta que parla del tema. (De la sequera, no de la rentadora)





Bona tarda a tothom.

Santiago "la nuit".

Divendres, un altre cop mal de cap. Ara entenc el perquè de la pretemporada dels futbolistes, si no et prepares prèviament abans de fer algo pot ser que després en paguis les conseqüències, i jo ho pago amb mal de cap. Almenys avuí les visites al Sr. Roca no han estat per "rujar" (amb "j" castellana, com diria la meva iaia). Avuí he sopat pop un altre cop, i això arregla forces coses, encara que no totes. Aquí us deixo dos moments de la nit santiaguera:

La plaça del darrera de la catedral, plena de gent fent malabars i cadenes de foc i coses d'aquestes, encara que fa falta un esforç d'imaginació ja que no surten a la foto.

Un gat mirant nosequè a la llera (what a word!!) del riu Sar, amb intenció de saltar per atrapar-ho.

Perdoneu la qualitat de les fotos. Si el meu mòbil no és gaire bo com a càmera fotogràfica quan arriba la nit encara ho és menys.

Bona nit a tothom.

dijous, 16 d’octubre del 2008

Festivalazo!!!

Quan tornava de matricular-me m'he trobat aquest cartell penjat per les parets. Menudo festival!!! Llàstima que no tingui gaires calers ni companyia per anar-hi. Encara que entre avuí i el dia del festival poden passar moltes coses. Potser a última hora m'hi apunto. Res més, aquí us deixo aquests dos clips que, apart dels temes que són força bons, conviden a reflexionar una mica.
Bona tarda un altre cop.

"Cámpus Sur."

Avuí m'he matriculat. Ja tocava!!! Per fer-ho he hagut d'anar al "Cámpus Sur" de la USC, més concretament a l'edifici de la UXA, "Unidade da Xestión Administrativa".

La veritat és que no està gens malament, són uns paratges força macos plens d'arbres i de verd, com gairebé tot en aquesta ciutat. Sí hi afegim la boira la cosa pot arribar a quedar de lo més tètrica, ideal per rodar-hi qualsevol film tipus "Scream" o "Tuno negro" o "Tesis" o altres per l'estil. Això sí, m'ha semblat tot una mica "d'avans d'ahir", amb això vull dir que m'ha semblat una mica anys 60, a l'estil de la uni vella d'història a Bcn o de l'Autònoma. Els edificis molt quadrats amb tons blancs i grisos, aires condicionats a les façanes, moltes finestres amb marcs de ferro,

òxid als marcs, òxid als bancs, òxid a les baranes, instal·lacions esportives de tot tipus amb "pintes" de no ser usades de fa temps, pintades i graffitis per tot arreu... en resum, m'ha semblat tot una mica descuidat, com si la cosa estés pendent d'alguna renovació que no arriba.
No faltaven, això sí, els cartells de tot tipus de festes universitàries, de manifestacions anti-Bolonya, de reivindicacions anti-capitalistes i nacionalistes (sí, a Galícia també hi ha nacionalisme encara que els catalans o els vascs ens pensem que som els únics, tot i que és un nacionalisme comú amb Portugal, integrador, bé, no ho sé del tot, seguiré investigant) o de cicles de cinema al carrer i curtmetratges. Tampoc poden ser gaire diferents els ambients universitaris per molts 1200km que hi hagi entre Santiago i Barcelona, no?

Canviant una mica de tema diré que Galícia, de moment, no está sent la Galícia que em pensava abans de venir. De 18 dies que porto aquí només he vist la pluja 4 estones, es passa el matí mig emboirat i amb una pluja molt fina però a mitja tarda, com ara, es destapa i acaba fent un sol del cagar-s'hi. Deu ser que els elements es posen d'acord per no fotre la nit universitària que hi ha tots els dies, però sobretot entre dijous i dissabte.

Aniré acabant, que em diuen que postejo massa llarg. Jeje!!! El que faré per evitar això serà fer molts posts més petits, a veure qui serà llavors el valent que dirà algo.
Bona tarda a totón!!!

dimecres, 15 d’octubre del 2008

"Melancolía."

Resulta curiós, hi ha dies que et lleves amb alegria i amb ganes de fer coses, penses "aquí m'estic treballant una nova vida", surts al carrer sense pensar en el que has deixat enrere, només mires endavant, a tot el que encara està per arribar... Després, a casa, llegeixes els escrits dels "companys de viatge/teràpia" i veus que l'optimisme del dia no s'ha repartit per igual, i et poses a pensar si serà la boira o si serà la pluja el que apaga els ànims de la gent, i sense adonar-te veus que acabes de posar aquesta "PEDAZO" de cançó d'aquest "PEDAZO" de mestre, vingut potser una mica a menys. Crec que sobren les paraules. "Sobran los motivos." Toca escoltar i pensar. Cadascú en allò que vulgui.
Demà és dijous, dia "oficial" de sortir a liarla tant com es pugui. Demà no hi haurà pensaments tristos, almenys per la nit.
Alegreu les cares!!!!
Bona tarda.

Una hora més de sol?

Hi ha qui diu que aquí hi ha una hora més de sol. "Grave error!!" Jo crec que qui diu això no es lleva d'hora. El que passa és que el sol va gairebé una hora tard, tant a la nit al posar-se com al matí al sortir.
Bon dia a tothom.

dimarts, 14 d’octubre del 2008

Per què Santiago?

Un dels motius d'estar a Santiago, fugint endavant com diu algú, és que era la segona opció demanada en els papers de la beca. La primera era Granada. La tercera Salamanca. Un altre dels motius podria ser les ganes de comprovar si sóc capaç de valer-me per mi mateix. El tercer, i vaja un senyor motiu, és el de la foto. Jeje!!
La resta de motius, de moment, me'ls reservo per mi sol. Per anar-los mastegant poc a poc en els moments de soledat, que encara n'hi han. Bona nit.

"Parque de Belvís."

Ja n'he parlat en anteriors posts però avuí m'extendré una mica més. Ahir vaig estar una bona estona passejant per allà i vaig veure que era més gran i més maco del que em pensava. Hi ha obres però no són tantes com vaig explicar.
Hi ha un "rierol" però, pel que he vist, només té aigua quan plou, si l'altre dia en baixava poca ahir no en baixava gens ni mica. El parc té uns 500 metres de llarg per uns 150 d'ample.

Desnivells, escales, murs de pedra, camins encaixats entre parets i esbarzers,
bancs de fusta, bancs de pedra, gespa on estirar-se qualsevol tarda asolellada (si és amb bona companyia molt millor),

gossos corrent d'aquí cap allà (no vaig veure cap "cacona" per terra), un pàrquing de pagament, arbres, gent fent exercici i la cosa més curiosa, un bon espai del parc habilitat per que la gent gran faci servir la "seva" parcel·la com a hort on plantar-hi carxofes, bledes, alls, enciams i demés productes de la terra, també flors diverses que no sé reconèixer, alhora que surten de casa i prenen l'aire. M'agradaria passar la meva "3a joventut" en un lloc així, això sí que dóna gust! Ah, per cert, també em vaig trobar un gat molt maco que es sentia totalment com a casa, tot i que era una mica esquerp. Què podem esperar d'un gat de carrer, no?

Bé, us deixo aquí. Vaig al cole i, quan torni, a comprar frosties, que m´he quedat sense.

Bon dia a totes i tots.

Ferro colat.

Potser és la visió del turista, del nouvingut o del visitant que ho compara tot amb el que ha vist anteriorment. Però aquí fins i tot les clavegueres són curioses. Amb la silueta de Galícia gravada a sobre. N'hi ha d'altres que posa: "Franco-Santiago". Haig de pensar malament?




Bé, pel que llegeixo en altres quaderns de viatge, veig que no sóc l'únic català que, estant de puta mare aquí a la seva bola, encara enyora una mica la pàtria (donant-li al mot pàtria el sentit que volia donar-li qui va dir allò de: "Mi patria son mis amigos". Crec que va ser "el Ché", no?).

Bon dia a tothom.

dilluns, 13 d’octubre del 2008

L'esperança d'un cor trencat.

-Pot tenir alguna esperança, o alguna il.lusió, algú amb el cor trencat de fa temps???

-Bé, si el comparem amb una torrada potser sí.

-Si el comparem amb què? ...amb una torrada?

-Sí, mira. A una torrada, per molt trencada que estigui, la mantega i la mermelada s'hi poden untar igualment.

diumenge, 12 d’octubre del 2008

"Porno", o la possibilitat d'un nou clàssic.

Tardo un segundo en caer por entero en la cuenta. Es como si mi cerebro no fuera capaz de procesar los datos sensoriales que le envían mis ojos.
Porque justo delante de mí está Sick Boy. Simon David Williamson.
Sick Boy.
"Rents", dice en tono frío y acusador.
"Si... Simon...,¿qué cojones?..., no puedo cre..."
"Renton. Tenemos unas cuentas pendientes. Quiero mi dinero", ladra él, con los ojos hinchados como las pelotas de un terrier Jack Russell cuando ve una perra en celo, ecudriñando la oficina. "¿Dónde está mi puto dinero?"




Si s'assembla minimament al llibre, que espero que sí, i la peli està ben feta, que espero que també ja que el director i els actors són els mateixos de la primera part, crec que estem davant d'una de les primeres grans pelis del segle XXI. Parlo de "Porno", basada en la novel.la del mateix nom escrita per Irvine Welsh. Més que continuació de la primera, Trainspotting, jo la veig com un altre dels retalls del quadre hiperrealista d'Edimburg que és l'obra d'aquest mestre de la literatura actual. No sé si per sort o per desgràcia m'he llegit tots els seus llibres, jo crec que per desgràcia ja que ara no me'n puc llegir cap que m'agafi per sorpresa, i puc dir que són un "pupurrí" de personatges i llocs comuns que van saltant de llibre en llibre. Cocaïna, heroïna, gelatina, èxtasi, alcohol, sexe, gelos, música "techno", pornografia, discoteques, violència, misèria, amor?, problemes familiars, corrupció policial, presó, nacionalisme, atur...
Aquí us n'he deixat un tast que he trobat. No en tinc ni idea de la data de l'estrena, però estic segur que serà una cosa sonada.
Bona nit.

Mal de cap. Quin tòpic.

A les 6h. del matí em fotia al llit. A les 9h. corria cap al water per deixar anar part del sopar via arcades. Que en feia d'anys que no em sentia així!!! Mal de cap, mal d'estómac, malestar general... És el que té barrejar crema d'orujo, licor cafè, cervesa i lambrusco. Talment com un crio de 16 anys.
Hi ha escriptors que basen la seva obra en les casualitats. Doncs ahir, per una sèrie de casualitats em vaig trobar a l'Avante, un garito tipus Godot força guapo, bebent i ballant (sí, he dit ballant) envoltat de catalanes i catalans. Tres paios bastant enrollats, un d'ells fa història, i dues noies força interessant, a ulls meus una clarament més que l'altra. Després, al baixar una escala incòmodament petita, a una espècie de disco/antro on les noies no paguen i els nois paguen 2'50€ (però amb consumició, que no està mal), i on per sorpresa meva van posar "Sweet child o' mine" i "Could you be loved" entre altres "temazos". El balanç de la primera papa resulta força prometedor. Ja us diré què tal quan arribi la segona. Espero que sigui aviat.

5:58h. del matí.

Estàs sol i et mous,
surt que ja va tocant.
La sorpresa et porta
on no t'havies pensat.
La sorpresa t'arriba
quan no thavies pensat.
S'obre una finestra
entra una mica de llum
...no pot ser veritat!
Deixa que la cosa es mogui,
ves a saber el que ha estat.
No tanquis la finestra
o el raig de llum
et deixarà.
Et mous, et mous,
...no pot ser veritat.
Avuí ha estat un dia curiós. A veure si tinc sort i la majoria són així. La senyora fortuna em podria acompanyar per un cop a la vida, no??? Seria tot un detall.
Bona nit a tothom.

dissabte, 11 d’octubre del 2008

No és un clip qualsevol.

Jordi, tot per tu. Disfruta'l!!!



Me'l vas demanar pel teu aniversari. Accepta-ho com un regal atrasat.
Bon dia!!!

Ein film von: Daniel Sánchez Arévalo.

Daniel Sánchez Arévalo. M'ha agradat la visió d'aquest tio. Azuloscurocasinegro. L'acabo de veure i m'ha agradat molt. Potser perque porto gairebé dues setmanes "in the fifth dick", o potser perque és una bona peli. Sé que molta gent l'ha vist i que alguns d'ells me l'havien aconsellat fa temps. També sé que no descobreixo la sopa d'all. Però estic descarregant l'Ares per baixar-me coses de l'Arévalo aquest. Es veu que té una pila de curts.
Que us aprofitin els mojitos o les birres o els "Nobel" o els vins o els "sex on the beach" o els kalimotxos o les mitsubishis o el que sigui que tingueu ara mateix als vostres sistemes circulatori, nerviós i/o respiratori.
Jo aniré a dormir. Demà si en tinc ganes alguna visita cultural/arqueològica per preparar el terreny i veure el que després hauré de ressenyar per l'assignatura d'aquest mateix nom.
Tot aixecant la mà com l'Isma de tv3, ...salut!!!



[No m'he equivocat d'idioma, resulta curiós sentir-los en alemany i pensar que entens el que diuen.]

divendres, 10 d’octubre del 2008

Ria de Noia.

Dimecres per la tarda vaig anar al poble de Noia a veure la seva ria, bé, tècnicament es diu "Ría de Muros" per un altre poble que hi ha a prop. És a uns 30km de Santiago. Carreteres petites, pujades, baixades, revolts, humitat a l'asfalt, molts arbres a banda i banda,... Vaig passar-hi un parell d'hores passejant per una espècie de parc/passeig/moll amb molta fusta, molta gespa i poca aigua. Estava exactament sobre el mar però allà no hi havia aigua!!!És el que tenen les marees atlàntiques, a segons quines hores no hi ha aigua i es forma una espècie d'aiguamoll d'algues i fang amb una olor a mar brutal i on les gavines es posen les botes recollint del terra l'aliment que durant el dia han de pescar. Vaixells abandonats i deixats morir fora de l'aigua menjats pels arbusts. Barquetes a la sorra esperant que torni l'aigua. Ponts medievals per creuar la ria. I creus i esglésies per tot arreu, el catolicisme ho inunda tot aquí, no hi ha escapatòria possible!!! Aqui us deixo algunes de les fotos q vaig fer, espero que serveixin una mica per imaginar l'atmosfera del lloc.Jo a casa després de dinar i de rentar els plats, a punt de fer el "join" de la tarda, que potser s'acaba convertint en el "join" de tot el dia. Per la nit ho sabré. He rebut carta del vell, a dins n'hi havia una del banc (ja veus!!!) i una altra de tràfic informant-me que el meu permís de conduir és a dos mesos de caducar, que em vagi a fer una revisió/pantomima d'aquelles per poder-lo renovar. Quina cosa més curiosa, potser tindré un carnet expedit a Galícia. Jeje!! Ahir vaig fer "coulant de xocolata" i no em va quedar gens malament, tot i que crec que potser em vaig passar una mica amb la farina, és el que té fer-ho a ull. Au!!!! Aquí s'acaba això. Intentaré compensar la falta d'escrit d'ahir fent-ne dos o tres avuí. Després més.
Bona tarda.

dimecres, 8 d’octubre del 2008

Una tarda més.



He rebut una carta. La primera carta des de que estic a Santiago. A dins una postal amb el Pont del Diable nevat i un retall de diari/revista amb el dibuix d'una dona d'esquena amb poca roba. Les dues coses ja reposen a les parets de l'habitació. M'haig de rentar les dents i fer una petita "siesta". Avuí no tinc feina. Si després de la "siesta" no plou, cosa poc provable, agafaré el cotxe i aniré a fer fotos. Si puc intentaré posar una mica de mar en aquestes fotos. Serà el meu primer Atlàntic vist des de Galícia. En cas contrari em conformaré amb una mica de verd, d'aquest verd que aquí hi ha per tot arreu.

A la foto el rierol del parc de Belvís. Que ni és rierol ni és res. Potser amb més pluja baixi més ple. La foto està feta des d'una de les dues lloses de les que ahir ja vaig parlar.

Segueixo enyorat, ...i enyorant. Aquí em sembla que se'n diu morriña.

Bona tarda!!

dimarts, 7 d’octubre del 2008

Passejant...



Descartades ja les assignatures "de marras" he vist que dilluns i dimarts tinc una sola hora de classe de 13h. a 14h. Per tant em deixa la tarda lliure i em dona "vidilla" al matí. Si no estic a gust aquí m'ho hauré de fer mirar.

Avuí m'he llevat amb una mica de temps i després d'esmorzar tranquilament assegut he anat a passejar per un parc que hi ha de camí a la uni, si em desvio una mica del camí recte. N'han fet un parc, però segueix veient-se clarament que allò eren les terres, o part d'elles millor dit, que el seminari que hi ha a dalt del turó tenia com a senyoriu. "Parque de Belvís" en diuen. Molt maco, tot verd, amb arbres, amb un rierol al bell mig, però amb obres, unes tremendes màquines excavadores grogues i uns senyors també de groc que n'ocupen la part central. M'agradaria poder-lo veure un cop acabades les obres. (Apunt: Bon lloc per anar a córrer.) Bé, que quan baixava cap al rierol amb intenció de creuar-lo em trobo el recó de la foto, un camí de baixada que et porta a l'aigua totalment encaixada entre pedres amb unes lloses rectangulars com a pont i amb dues portes diferents que et porten a dos parts, també diferents, del parc. (La foto està feta des d'una d'aquestes portes.)

Ara em posaré a fer un escrit/resum/opinió que haig d'entregar demà sobre un reportatge d'arqueologia que ens van passar. Res de l'altre món m'ha dit la professora, només per veure qui va estar el dia del video i poca cosa més. Amb una cara de foli ja n'hi ha més que prou.

Després, si encara fa aquest "bo" que sembla que fa ara, aniré a passejar una estona més. Potser penjo algo a la nit. O potser no.

Bona tarda a tothom!!!

dilluns, 6 d’octubre del 2008

"Hace un dia gris..."



M'he llevat i ja està plovent. Sembla que algú amb cert "poder" hagi llegit el meu post d'ahir i hagi decidit donar-me pel cul. Ja estic fent les primeres dues campanes, bé, no són campanes exactament ja que no estic matriculat. Un cop hagi parlat amb els profes sabré ben bé el que hi ha. Crec que no faré cap de les dues assignatures "de marras". Això em deixarà una mica més de temps lliure, a veure com el gasto. El que més ganes tinc de fer és escriure, ja sigui algo mínimament creatiu o pensaments tipus diari a última hora del dia. Avuí tinc entès que arriba el quart company de pis, a veure si és una mica més animat i aquest pis guanya una mica de vida.


Bon dia a tothom. Per la nit una mica més.


Esperant poder llegir actualitzacions en cert blog.

diumenge, 5 d’octubre del 2008

Diumenge tarda.

No en tinc gens de ganes, porto tot el dia fent com una marmota sense moure'm de casa, de l'habitació al sofà i del sofà a l'habitació, crec que ja va sent hora que em faci veure una mica per aquí. Demà ja farà una setmana que estic a Santiago, i encara no ha plogut. Quan s'hi posi a veure si se n'anirà tot a prendre pel cul!! Bé, com deia, una setmana, primer dilluns de classe, demà em toca anara a parlar amb alguns professors i a veure si son més o menys flexibles i/o exigents, així penso si m'hi matriculo o no. No tinc ganes que em facin anar boig amb massa feina d'aquí cap allà. Sempre he estat una mica gos, no??

Trobo a faltar moltes coses, trobo a faltar certa gent. En una setmana m'he begut NOMÉS dues llaunes de coca-cola. Què està passant?? A no ser que em prengui les classes al 100% i vagi a per la matrícula, cosa que no passarà, sembla que tindré força temps lliure. Em veig fent abdominals i flexions i anant a córrer. Qui ho hagués dit. Tornaré fet tot un "Escamilla". Si m'hagués de servir d'algo... Ara estic a l'habitació, escoltant la ràdio, es veu que el Màlaga ha guanyat a Huelva 0 gols a 4, no sé si soparé, m'he fotut una pizza del cagar-s'hi i em noto inflat, amb certs nervis i una mica al.lucinat encara, però inflat també. Tinc el cotxe aparcat just al davant de casa, el veig des de la cuina, quina cosa més curiosa, la cuina té vidrieres de sostre a terra, hi entra molta llum. M'hauré de comprar un calefactor individual per quan faci fred i una petita làmpara per poder llegir al llit. Un cop tingui això tindré tot el que em fa falta per estar "com a casa", per sentir això com a algo meu, tot i que encara em costa trobar la tauleta o m'aixeco del llit cap al cantó que no és.
No sé realment què esperava que seria això, no sabria dir les espectatives que tenia, si és que en tenia, però de moment no està sent res digne de no fer-me tornar. Ara, que si penso que només porto 7 dies i n'hauré d'estar un mínim de 270 podria molt ben ser que canviés d'opinió. Aquesta és la intenció, no??
Ahir va guanyar el Barça "palizón mediante" a l'Atlètic de Madrid. Aquest matí ho han fet els del bàsquet contra La Penya. Per la tarda pallissa del Màlaga. I d'aquí a una estona a veure si guanyen "els pericos" al Bernabeu. Seria un bon final per a una curiosa setmana.

Per cert, vaig dir laltre dia que penjaria fotos del bar de la uni, doncs aquí les teniu, una espècie de cosa de vidre, al mig del petit pàrquing dels profes i amb menys poder d'atracció i menys caliu que el de la UB al Raval, que ja és dir. Els que vingueu a visitar-me ja el coneixereu, com a mínim el veureu per fora. I espero que algú vingui a veure'm abans de finals de maig o juny. Que ja sé que sense pluja s'està millor, cabrons!!


Bé, per avuí crec que deixaré d'escriure, total, per no dir res millor fer-ho "claro y conciso" i jo crec que ja em passo una mica.

Bona tarda-nit a tothom!!

Petons a alguns.

divendres, 3 d’octubre del 2008

Nit de poesia.

Pájaro azul.

Hay un pájaro azul en mi corazón que
quiere salir
pero soy duro con él,
le digo quédate ahí dentro, no voy
a permitir que nadie
te vea.
Hay un pájaro azul en mi corazón que
quiere salir
pero yo le echo whisky encima y me trago
el humo de los cigarrillos,
y las putas y los camareros
y los dependientes de ultramarinos
nunca se dan cuenta
de que esté ahí dentro.
Hay un pájaro azul en mi corazón que
quiere salir
pero soy duro con él,
le digo quédate ahí abajo, ¿es que quieres
hacerme un lío?
¿es que quieres
mis obras?
¿es que quieres que se hundan las ventas de mis libros
en Europa?
Hay un pájaro azul en mi corazón
que quiere salir
pero soy demasiado listo, sólo le dejo salir
a veces por la noche
cuando todo el mundo duerme.
Le digo ya sé que estás ahí,
no te pongas
triste.
Luego lo vuelvo a introducir,
y él canta un poquito
ahí dentro, no le he dejado
morir del todo
y dormimos juntos
así
con nuestro
pacto secreto
y es tan tierno como
para hacer llorar
a un hombre, pero yo no
lloro,
¿lloras tú?

Carta desde muy lejos.

Ella me escribió una carta desde un pequeño
cuarto cerca al Sena.
Dijo que iba a asistir a clases de
baile. Se levantaba, dijo
a las 5 en punto de la mañana
y escribía a máquina poemas
o pintaba
y cuando sentía deseos de llorar
tenía una banca especial
junto al río.
Su libro de Cantos
se iría
en la Caída.
No supe qué decirle
pero
le conté
que haría sacar cualquiera de los dientes dañados
y tener cuidado del amante
francés.
Puse su foto junto al radio
cerca del ventilador
y se movió
como algo
vivo.
Me senté y lo observé
hasta cuando ya había fumado
5 o 6
cigarrillos que quedaban.
Entonces me levanté
y me fuí a la cama.

No tinc ganes de pensar. M'he limitat a fer un "cortar-pegar" d'aquestes dues poesies d'un gran mestre, Charles Bukowski. Perquè aquests dos? Doncs perque avuí he pensat en ells.

Bona nit.

J.

dijous, 2 d’octubre del 2008

Mirant per la finestra.

Això sí que és el que es veu des de la finestra de la meva habitació. La primera foto és mirant cap a la dreta, si us hi fixeu, entre les dues xemeneies apareixen les agulles de la Catedral. La segona és girant el cap i mirant cap a l'altra banda, talment sembla un poble de muntanya, o un poble en ple Massif Central, a França. M'he passat tota la tarda a casa, es que un cop has tornat de la facultat i has dinat costa bastant tornar a fer el camí de pujada que hi ha cap al centre. I mira que fa pujada, eh!! Com a mínim ja tinc tots els papers que haig d'entregar per poder cobrar la beca, espero tenir l'ingrés el més aviat millor, llavors començaré a ser persona, o almenys una mica més persona que no pas ara, que no puc fer res ni anar enlloc perque no tinc més calers que els necessaris per pagar el seguro del cotxe i la matrícula.
Demà començo a les 10h. i tinc dues classes, després començaré a gaudir del meu primer cap de setmana a Galícia, a Santiago, ...tot sol. No sé dir quants caps de setmana fa des de l'últim que vaig passar sol, realment no sabría dir si n'he passat algun sense veure algú en tota la meva vida, imagino que sí però segur que fa molt temps. Si no plou com diuen els del temps crec que aniré a visitar algo, ja sigui Fisterra, alguna de les "Rías", les muntanyetes que tenen per aquí o el que sigui. Lo important és sortir de casa i donar-li una mica de marxa al cotxe, que no el toco des de dilluns al matí que vaig arribar.
Bé, per avuí no m'extendré més, a veure si em quedaré sense tema per demà. Jeje!!!

Uns estan de concert, altres passejant per la Barceloneta, altres imagino que jugant a la Play3, i jo m'estic fent el "join" d'anar a dormir, me'l fotré a cara de gos, com els tres últims.

Bona nit a tothom.