Tinc el teclat als morros i em forço a escriure algo, acabo de mirar el calendari i ja fa 39 dies que no actualitzo aquest "diari", però la paraula diari no implica una mica de compromís? 39 dies són masses per no haver dit res, potser és que no tenia res a dir, o potser és que de tantes coses a dir se m'ha fet un nus al conducte cerebral que porta les idees fins als músculs de les mans i no he pogut moure'ls per escriure, en fi, a saber! 39 dies són tota una travesía pel desert que em fan pensar en la Bíblia, però em fa vergonya no recordar a qui condueixen aquests 39+1 dies de desert, estic dubtant entre Moisès i Jesucrist, o potser van ser els dos? han passat moltes coses en aquests dies però no han passat totes les coses que jo volia, com sempre! realment les canviaria totes per un parell que jo em sé i que no diré aquí, qui em conegui una mica segur que sap per on vaig i qui no que s'ho imagini, escric sense punts i sense pauses, "a pel" com diu un bon amic que espero veure aviat, és dimecres però el cos em diu que és divendres, és el que té passar un Sant Josep fora de Catalunya, que et despistes i te'l fan festiu i l'empalmen amb un divendres i et foten una "mini setmana santa" a mitjans de març, en aquest temps d'inactivitat literària (sí és que se li pot dir literària) he anat a la platja, m'he banyat a l'Atlàntic a primers de març, he degustat formatges, he estat a A Coruña, m'he disfressat un parell de dies, m'he emborratxat un altre parell de dies (sí, només dos, què passa?) he caminat, he estat a Ourense, he corregut, he començat a estudiar gallec, m'han entrevistat per un bolg, he plorat, he vist pelis bones i dolentes, he estat a Xinzo i a Allariz, m'he sincerat, he dormit, m'he saltat molt poques classes, he intentat oblidar però no he estat capaç, m'he cosit algún estrip, he fet patates fregides per primer cop a la vida i no m'han quedat tant malament com esperava, he anat al Decathlon després d'uns mesos pensant-hi, he conegut un camí per anar amb cotxe del centre fins a casa sense donar tanta volta, i alguna coseta més que ara no recordo, com a resum de 39 dies no està mal, espero que el següent post tardi menys a arribar. Escoltant "Moving" de
Macaco. Bona tarda.
Ja fa dies vam decidir anar a la platja. S'havia d'aprofitar el sol que començava a fer després de més d'un mes plovent. Faltaven pocs dies per reprendre les classes i havíem de fer algo. La tria de possibilitats va ser llarga, però el senyor Google Earth ens va ajudar una mica i vam acabar decidint anar a Corrubedo. Ens llevem relativament d'hora un dimecres de febrer i anem cap a la Península do Barbanza al sud de la qual es troba el poble de Corrubedo i la seva famosa platja. Un cop allà deixem el cotxe al pàrquing i ens fotem a caminar cap a la platja, però per sorpresa nostra tot el que ens trobem és una gran duna de sorra que ens barra el camí cap al mar i un cartellet que ens informa que tot allò no es pot trepitjar perque hi ha tot un ecosistema protegit de fauna i flora i tal.
Profanem una mica el terreny i mitja volta, cap al cotxe un altre cop i a seguir buscant com arribar a una platja que sabem està a poc més de cent metres de nosaltres, a l'altra banda del mur de sorra. Poble de Corrubedo, senyora antipàtica o amb pocs coneixements de geografia local, carrers estrets amb curiosos semàfors i, per fi, la platja. 
Se'ns obre al davant una vista gairebé paradisíaca, tot és sol, sorra, aigua i soledat. Ens fotem el bocata que ja fa estona que està de més i a caminar s'ha dit, a veure si arribem a les roques aquelles del fons. Collons!!! Mira que estan lluny les pedres aquestes!!! 
Però hi acabem arribant. Entremig una llarga travessia per la sorra, un riu que ens toca creuar mullant-nos fins els genolls, alguna foto entre musclos i gavines i un esgotament que no ens impedeix d'arribar-hi. Però ara toca tornar. 
Un altre cop la sorra i el riu, passem olímpicament dels musclos i les gavines i arribem al cotxe. Netejada de peus, uns glopets d'aigua i cap a Compostela que falta gent.
