Veient-les venir.

Llenties, ceba i xoriço.

2009-06-15T16:02:00.005+02:00

Primer dia que em poso a escriure tot dinant, no ho havia fet fins ara i no sé què en sortirà. Entre cullerada i cullerada de les llenties aquestes de pot, mal dissimulades amb una mica de ceba i uns taquets de xoriço, teclejo sense saber ben bé què cony vull dir. M'he posat a escriure perquè tinc ganes de parlar i no tinc amb qui. Vull vomitar una pila de coses per treure-me-les de dins i veure si així em purifico una mica i puc sortir al carrer com nou. Porto massa temps entre laments i ja toca donar un tomb a la meva vida. A veure si en sóc capaç. Algú ve i em dóna un cop de mà?? Acabo d'estar més d'una hora parlant per telèfon, qui em conegui sabrà que això no és gens habitual en mi. Senyal que no era mentida això de que tinc ganes de parlar. Se m'ha fet tard i ara hauré d'anar amb un coet al cul per poder fer tot el que he de fer abans que tanquin. Volia que el post d'avui fos el pare de tots els posts, però sembla que s'ha quedat en res. Un altre dia intentaré millorar. Més ben dit, un altre dia ho milloraré. Si es tracta de fer-se el xulo jo puc ser-ho més que ningú si m'ho proposo.

Bona tarda.

Sol al sol.

2009-06-13T16:01:00.004+02:00

He dinat, m'he rentat les dents, m'he vestit d'estiu i me'n vaig al Bonaval a prendre el sol. ...tot sol. Aquest matí he vist "Things i never told you" d'Isabel Coixet, quina gran peli. Mola allò de les pregàries desateses, i allò del Capuccino Commotion, i les casualitats, i les abraçades...

Giragonces.

2009-06-12T11:13:00.002+02:00

Gairebé dos mesos he estat sense actualitzar això. I jo volia que fos algo diari, o tant diari com fos possible. Estem ja a mitjans de juny i ja he acabat les classes. Ara toca fer recopilació d'apunts varis, acabar algún treball per entregar abans de l'examen, estudiar tant com sigui capaç, fer els exàmens i tornar cap a casa. Cap a CASA en majúscules. Cap a la vila de Martorell. Cap a la mateixa vila de Martorell que tant poques ganes tinc de veure. Per mi com si s'enfonsa sota les aigües del Llobregat per no sortir-ne mai més. Davant meu tinc dues fotos del Pont del Diable i una foto de la Facultat d'Història de Compostela l'any 1909. No sé quina de les dues em fa més gràcia i quina me'n fa menys. No tinc ganes de tornar però alhora em moro de ganes de fotre el camp d'aquí. Això ja s'ha podrit. Acabo de ferr-ne 31 i les coses segueixen igual de grisfoscgairebénegre que sempre. L'altre dia un bon amic em va dir que ja en tenia trenta i "pico", bona forma de dir-ho. Una bona amiga em diu que l'edat no és cosa d'anys sinó d'actitut. Una altra bona amiga segueix no agafant-me el telèfon quan la truco, ella sabrà. Segueixo perdent els matins entre apatia i desidia. Segueixo perdent les tardes entre laments i enyorança. Segueixo perdent les nits entre alcohol i nostàlgia. En poc més d'un mes seré a casa. En poc més d'un mes tornarà la vida de sempre, la meravellosa i fantàstica vida de sempre. Tu al bus turístic o servint copes, tu treballant a un diari, tu fent pràctiques a Tv3, tu perduda i bojament enamorada del mateix capullo de sempre, tu a la cuina fent de jefe, tu sent el jefe i arreglant la casa mica en mica, tu no fotent res més que anar a la platja perquè t'ho has guanyat sobradament... i jo fent el gilipolles com sempre. Necessito fer algo amb la meva vida, però algo amb una mica de sentit. Necessito trobar el meu lloc al món i si fa falta me n'aniré a Alaska amb un fusell i una cantimplora. Vull canviar el verb buscar pel verb trobar, vull canviar el verb desitjar pel verb tenir, vull canviar el verb lamentar pel verb gaudir... Crec que tinc un problema greu, un problema que fa anys que m'acompanya, un problema al que no sé posar solució. Sóc un desastre.

Mentides.

2009-04-16T13:51:00.002+02:00

Mentir és posar-se una tirita a una ferida que no para de sagnar.

Dir la veritat és furgar a la mateixa ferida.

Solució?

De sol, sorra i aigua.

2009-03-29T16:47:00.004+02:00

Ja fa dies vam decidir anar a la platja. S'havia d'aprofitar el sol que començava a fer després de més d'un mes plovent. Faltaven pocs dies per reprendre les classes i havíem de fer algo. La tria de possibilitats va ser llarga, però el senyor Google Earth ens va ajudar una mica i vam acabar decidint anar a Corrubedo. Ens llevem relativament d'hora un dimecres de febrer i anem cap a la Península do Barbanza al sud de la qual es troba el poble de Corrubedo i la seva famosa platja. Un cop allà deixem el cotxe al pàrquing i ens fotem a caminar cap a la platja, però per sorpresa nostra tot el que ens trobem és una gran duna de sorra que ens barra el camí cap al mar i un cartellet que ens informa que tot allò no es pot trepitjar perque hi ha tot un ecosistema protegit de fauna i flora i tal. Profanem una mica el terreny i mitja volta, cap al cotxe un altre cop i a seguir buscant com arribar a una platja que sabem està a poc més de cent metres de nosaltres, a l'altra banda del mur de sorra. Poble de Corrubedo, senyora antipàtica o amb pocs coneixements de geografia local, carrers estrets amb curiosos semàfors i, per fi, la platja. Se'ns obre al davant una vista gairebé paradisíaca, tot és sol, sorra, aigua i soledat. Ens fotem el bocata que ja fa estona que està de més i a caminar s'ha dit, a veure si arribem a les roques aquelles del fons. Collons!!! Mira que estan lluny les pedres aquestes!!! Però hi acabem arribant. Entremig una llarga travessia per la sorra, un riu que ens toca creuar mullant-nos fins els genolls, alguna foto entre musclos i gavines i un esgotament que no ens impedeix d'arribar-hi. Però ara toca tornar. Un altre cop la sorra i el riu, passem olímpicament dels musclos i les gavines i arribem al cotxe. Netejada de peus, uns glopets d'aigua i cap a Compostela que falta gent.

Apatia.

2009-03-21T12:08:00.005+01:00

Hauria de posar-me a fer el treball d'arqueologia, hauria d'escombrar l'habitació, hauria de posar una rentadora per treure la sorra del banyador i la tovallola, hauria de fer-me el dinar, hauria d'afaitar-me que semblo un malalt (com diria el meu avi), hauria de mirar la presió dels pneumàtics no sigui que em mati un dia d'aquests...Mira que hi ha coses que hauria de fer!!!

Estic assegut a la taula "d'estudi", sota l'atenta mirada del Jesús, la Laura, un rastafari de pega i un George Orwell una mica vingut a menys, hauria de fer algo, però estic apàtic.

Bona tarda.

Indignació.

2009-03-19T14:09:00.003+01:00

Ara resulta que Joan Saura reconeix que hi van haver errors en l'actuació policial d'ahir a Barcelona. Errors diu!!! Que demagog es pot arribar a ser!!! Volia escriure algo relacionat amb això però començo a tenir gana i prefereixo anar a fer-me el dinar. Amb aquest enllaç espero compensar-ho.

Bona tarda.

Travessia pel desert.

2009-03-18T18:25:00.004+01:00

Tinc el teclat als morros i em forço a escriure algo, acabo de mirar el calendari i ja fa 39 dies que no actualitzo aquest "diari", però la paraula diari no implica una mica de compromís? 39 dies són masses per no haver dit res, potser és que no tenia res a dir, o potser és que de tantes coses a dir se m'ha fet un nus al conducte cerebral que porta les idees fins als músculs de les mans i no he pogut moure'ls per escriure, en fi, a saber! 39 dies són tota una travesía pel desert que em fan pensar en la Bíblia, però em fa vergonya no recordar a qui condueixen aquests 39+1 dies de desert, estic dubtant entre Moisès i Jesucrist, o potser van ser els dos? han passat moltes coses en aquests dies però no han passat totes les coses que jo volia, com sempre! realment les canviaria totes per un parell que jo em sé i que no diré aquí, qui em conegui una mica segur que sap per on vaig i qui no que s'ho imagini, escric sense punts i sense pauses, "a pel" com diu un bon amic que espero veure aviat, és dimecres però el cos em diu que és divendres, és el que té passar un Sant Josep fora de Catalunya, que et despistes i te'l fan festiu i l'empalmen amb un divendres i et foten una "mini setmana santa" a mitjans de març, en aquest temps d'inactivitat literària (sí és que se li pot dir literària) he anat a la platja, m'he banyat a l'Atlàntic a primers de març, he degustat formatges, he estat a A Coruña, m'he disfressat un parell de dies, m'he emborratxat un altre parell de dies (sí, només dos, què passa?) he caminat, he estat a Ourense, he corregut, he començat a estudiar gallec, m'han entrevistat per un bolg, he plorat, he vist pelis bones i dolentes, he estat a Xinzo i a Allariz, m'he sincerat, he dormit, m'he saltat molt poques classes, he intentat oblidar però no he estat capaç, m'he cosit algún estrip, he fet patates fregides per primer cop a la vida i no m'han quedat tant malament com esperava, he anat al Decathlon després d'uns mesos pensant-hi, he conegut un camí per anar amb cotxe del centre fins a casa sense donar tanta volta, i alguna coseta més que ara no recordo, com a resum de 39 dies no està mal, espero que el següent post tardi menys a arribar. Escoltant "Moving" de Macaco. Bona tarda.

Intentant tornar a la "normalitat".

2009-02-07T13:37:00.003+01:00

Ja fa molts dies que no em dedico una mica al bloc. Realment no costa tant dedicar-li una estona per escriure quatre línies i penjar alguna que altra foto, no? Avuí m'he llevat i per la finestra hi entrava el sol més radiant que he vist des que estic aquí, i d'això ja fa 4 mesos i "pico". Estic a punt d'arribar a l'equador d'aquesta experiència tant maca, a dies, i tant desastrosa, altres dies. L'altre dia una de les poques lectores que tinc em demanava més fotos de les tapes que et serveixen per aquí als bars. Doncs això, aquí va una tapeta més. Macarrons "de puta mare" i l'etern pa amb formatge, a canvi de tres canyes, no està gens malament. Bar Agarimo, a la "Praza Cervantes". Tapa amb cada consumició entre les 19 i les 23 hores. Nosaltres en diem "el Blau" quan no recordem el nom, que és molt sovint. Quan canvien la il·luminació del local de llum blanca a llum blava vol dir que ja han tancat la cuina i no donen tapa.

Torna a ploure, ja m'estranyava a mi!!!
Bona tarda.

Plagi de mi mateix.

2009-01-24T13:04:00.002+01:00

"Són les 12 de la nit, fa dies q no "postejo" res amb un mínim interès, estic de vacances, tinc calor, m'agobio pensant en lo de Santiago, el pis, el lloguer, els/les companys/es, la beca, arribar a final de mes, m'he llegit tres llibres en dos dies i cap d'ells té res a veure amb la carrera, no sé quina foto triar, en tinc mil i cap d'elles reflexa com em sento, em vas dir q em trucaries akest finde i ja estem gairebé a dimecres, pensant-hi fredament tb podria haver trucat jo, jo marxo a Santiago, tu te'n vas a Varsòvia, encara no t'he dit el q penso, el q sento, ni crec q t'ho arribi a dir, total, ja t'ho vaig dir fa temps i em vas dir q hi havia el Xavi pel mig, maleït Xavi!!! sempre el Xavi, àlies "ara vinc ara vaig", "ara hi sóc ara no hi sóc", com en Houdini, en fi, diria q ara el Xavi no hi és, xo sempre és a temps de fer una aparició estelar, aniré al llit i començaré el quart llibre en tres dies, potser així hi penso menys, a qui intento enganyar?? serà q no em conec ja, q ja vaig tenint una edat, ara volia posar "en fi" i resulta q ja ho he posat fa 3 línies, vull una autocaravana per anar a St. Petersbourg o a Moscou o a Shangai o a Montserrat o allà on pugui aconseguir estar trankil, i fer-me un got de llet ámb nesqüik al matí mirant un paisatge desconegut, un paisatge nou cada matí, vull començar a escriure i no parar, vull ser capaç de començar un curs prenent-me'l en sèrio, vull independitzar-me i sobreviure, vull guanyar-me la vida d'alguna forma q m'agradi, no sé què m'agrada per guanyar-me la vida, vull aprendre a cuinar, xo a cuinar bé, vull mirar-li l'oli al cotxe, i rentar-lo tb, vull seure en una terrassa una nit d'estiu fumant-me un porro mirant els estels escoltant a Vivaldi a Wagner a Bethoven a "The Pixies" a Jaques Brel a Antònia Font o a qui sigui q ompli una mica els silencis, vull passar de les tres a les quatre boles fent malabars, vull pujar un 6b de primer, vull fer tot això i mil coses més, i vull fer-ho tenint-te al costat, ...es tant demanar???"

Això ho vaig penjar al Flog fa uns mesos. M'ha vingut de gust penjar-ho aquí. És perfectament vàlid pel dia d'avuí tot i que amb algun petit retoc.

Bona tarda.

Segueixo pentinant.

2009-01-22T18:05:00.002+01:00

Encara estic avorrit. He seguit amb el "Youtube" i he trobat això. Per qui no ho conegui que faci tot el possible per veure la peli, es titula "Los Lunes al Sol", de Fernando León de Aranoa, i transcorre tota aquí al costat mateix, entre Vigo i Cangas.

Bona tarda novament.

Qui no té res a fer el gat pentina.

2009-01-22T17:49:00.002+01:00

Dijous per la tarda, tothom a classe o estudiant, al carrer hi plou i hi fa vent, i jo mato el temps a casa amb l'ordinador. Quan tens alguna cosa al cap que consideres important no t'hi queda espai per res més, i això és el què em passa a mi. Voldria llegir, voldria estudiar, voldria escriure, però només penso en una cosa. M'està matant!! A l'ordinador hi sona la llista de reproducció titulada "Guitar Hero". Sí gent, heu llegit bé, Guitar Hero!!! I entre cançó i cançó, quan ha sonat "Highway Star" dels "Deep Purple", he començat a buscar videos d'un dels millors "solos" de guitarra que he sentit mai, tot i que segur que els qui toqueu aquest instrument en sabreu un munt de més macos i complicats. A mi m'encantaria tocar la guitarra ja fa anys, però mai m'hi he posat, com en tantes altres coses. Us deixo amb imatges del "solo" i de la cançó sencera. Un clàssic del rock!!!

Bona tarda.

Històries.

2009-01-15T19:21:00.004+01:00

"Big Fish" ...o de com explicar una història senzilla d'una forma ben complicada. Crec que aquesta frase defineix a la perfecció el que s'amaga darrera d'aquesta obra mestra del genial, alhora que sorprenent, director de cine Tim Burton.

Un home amb una vida ben normal, una vida igual de trista que la de la majoria de persones que ens ha tocat viure en aquesta societat actual, una vida en la que cada moment d'alegria va acompanyat de tres o quatre o cinc moments de decepció. Aquest home decideix transformar el seu passat en una faula màgica que no acaba fins que el seu fill decideix entrar a formar part de la mateixa explicant-li al pare com s'acaba el conte.

L'he vist en diverses ocasions i sempre m'ha provocat la mateixa barreja de tristor i optimisme que la primera vegada i les llàgrimes sempre han acabat fent acte de presència tot i els meus intents de no deixar-les sortir. Ara mateix em canviava per l'Edward Bloom. Ara mateix firmava tenir un final com el seu. Ara mateix tancava els ulls desitjant obrir-los dins el riu transformat en peix. Qui no l'hagi vist ja està tardant a fer-ho, dubto que algú acabi decebut.

Bona nit.

Esquerdes.

2009-01-14T10:08:00.001+01:00

M'agradaria dir que m'he llevat amb els ànims millor que ahir, però seria mentida. Ara, això sí, avuí aniré a classe.

Bon dia.

Furgant a la llaga.

2009-01-13T23:41:00.003+01:00

Hi ha dies que no fas altra cosa que pensar. I fa temps vaig llegir, no sé on, algo així com ara "pensar pot resultar perillós". Habitualment aquests dies de reflexió me'ls passo llegint o escoltant música o veient pelis o combinant qualsevol de les tres opcions, i avuí no ha estat una excepció. Bé, realment sí que hi ha hagut alguna diferència, avuí m'he despertat a mig camí entre la borratxera i la ressaca, i això és un afegitó que no et fa tenir gaires ànims de fer res productiu. Per sort no tenia tabac i, com que tenia molta mandra, no n'he volgut anar a comprar. Gràcies a això no m'he passat el dia fumant porros com un idiota, ja hauria estat "el acabose". Llegir no he llegit gaire cosa, però he vist una peli que feia temps que havia de veure, "Me & you & everyone we know", i m'ha agradat força, no sé si per bona o per arribar al moment just. M'ha fet pensar en Amelie i en Magnolia. La resta del dia me l'he passat del llit a l'ordinador i de l'ordinador al llit, i tot regat amb la música d'un altre grup que m'han descobert recentment, Vetusta Morla, uns veritables cracks dins l'estil de música que jo etiqueto com a "música para petaos". Us deixo amb la que per mi és la seva millor cançó, Copenhage.

Bona nit.

Un altre cop.

2009-01-10T10:23:00.002+01:00

Ja torno a passejar per Santiago. Quan estigui més despert que ara potser reprendré el meu ciberdiari, mentrestant tant sols em queda dormir.

Bon dia.

Yoplait, Danone, Clesa ...o el que sigui.

2009-01-04T16:01:00.006+01:00

Porto uns quants dies una mica monotemàtic. Analitzant-ho fredament diria que porto una pila d'anys monotemàtic. Al cap i a la fi no es redueix tot a una sola cosa? Doncs això. Cadascú sabrà a què es redueix la seva vida i els seus anhels. Els meus tant sols es redueixen a tenir algú al meu costat amb qui compartir aquest munt de decepcions i obstacles que és la vida, algú amb qui parlar sense necessitat de dir-nos res, algú que no vulgui res més que viure al meu costat, algú que... -Bé, ja callo, no vull donar la tabarra a tots aquells que amb més o menys sort ja ho teniu, o us penseu que ho teniu, o us conformeu amb el que teniu, i doneu lliçons de com s'ha de fer o dieu que tampoc és res digne de destacar i que a la vida hi ha més coses.- Jo seguiré obrint yogurts a veure què em trobo sota la tapa. Amb una mica de sort algun dia no hi dirà "Siga buscando".

----------2oo9----------

2009-01-03T15:16:00.006+01:00

Acabem d'estrenar any. 2oo9 tot just s'ha deixat veure i ja es pot aventurar per on anirà.

Serà l'any d'Obama? Serà l'any del Finançament i l'Estatut? Serà l'any del triplet del Barça? Serà l'any de la Pau a l'Orient Mitjà? Serà l'any de la sort? Serà l'any del porc o de la rata? Serà l'any que decidiré definitivament deixar la carrera a mitges? Serà l'any que em decidiré a no tornar a casa i anar-me'n a fer el hippye pels móns de Déu? Serà l'any de fer el mateix de sempre i quedar-me a casa queixant-me de tot sense fer res?

Quanta pregunta, no? M'agradaria tenir la resposta, com a mínim, a les tres últimes. Les altres realment m'importen ben poc, més aviat res. Al cap i a la fi no som tots una mica bastant egoïstes? Jo crec que sí, sempre me n'he considerat una mica. Hi ha qui no ho vol acceptar però ho és com els demés, amb l'afegitó de la hipocresia de dir que no ho és. Si et claves una agulla no és a tu mateix a qui li surt la sang? Doncs això. Quan estimem algú busquem el séu benestar o busquem la nostra pròpia satisfacció al saber que tenim algú al costat?

Fa una mica ja ho he escrit però ara hi torno. No em feu gaire cas. Només tenia ganes d'escriure algo per estrenar el 2oo9 al blog i com que no tenia un tema gaire interessant o novedós m'he decidit per omplir això de preguntes i de tòpics recorrents. Espero sentir-me més inspirat demà o demà passat. I que vosaltres ho veieu.

Us deixo amb els Manel, un grup curiós que acabo de descobrir. Encara no diré que són uns cracks però van pel bon camí per arribar-hi.

Bon any 2oo9 a tothom!!!! ...o casi.

L'Home dels Nassos.

2008-12-31T15:40:00.002+01:00

31 de desembre diuen que és el dia que l'Home dels Nassos tria per sortir al carrer a passejar per veure si la quitxalla és capaç de trobar-lo. Segons la tradició aquest home té tans nassos com dies té l'any. Ja fa bastants anys em llevava pensant "aquest any segur que el trobo, ja va sent hora". Actualment, tot i saber la veritat sobre aquest personatge, segueixo buscant-lo. Segueixo volent trobar-me'l i preguntar-li el motiu de que sigui tant esquerp amb les nenes i els nens que el busquem amb tota la il·lusió del món. Li diria que si es fes una mica més accessible a la gent segur que la felicitat ho inundaria tot i tothom sortiria al carrer cada matí amb un somriure d'orella a orella i no hi hauria tanta cara de gos al tren, al metro, al bus, a la feina, a l'oficina de l'INEM, a la facultat, a l'ambulatori, al bar, a l'estanc, a la fruiteria o als obligats dinars familiars. Li diria que parlant s'entén la gent, que si té algun problema o està capficat amb alguna cosa només ha de trucar algun amic per parlar-ne una mica tot fent un cafè i un "piti" (sense "piti" també val). Per acabar li diria que "eu quero ser gaiteiro!!", ...i qui em vulgui entendre que m'entengui.

Bona entrada d'any a tothom!!!

Espiral.

2008-12-10T17:49:00.003+01:00

Entre ahir i avuí m'he adonat d'una cosa. Els períodes d'excés de reflexió (altres en diuen "bajona") es van apropant l'un a l'altre. El que abans eren uns dies moix entre la segona i la tercera setmana de juny ara s'ha convertit en el mateix però afegint-hi uns altres dies a mitjan desembre. Serà això de fer balanç cada cop que comença un període nou a les nostres vides? La gent es proposa deixar de fumar, anar al gimnàs on es van apuntar l'any anterior, demanar perdó a la gent estimada, donar les gràcies per moltes coses, estudiar en sèrio,... Jo, en canvi els dedico a pensar en tot el que no he fet des de l'últim balanç, en si aquest temps passat ha valgut la pena i coses així. Provablement pensar en aquestes coses sigui el motiu per sentir-me així. Sort tinc que ja fa anys que em conec i que sé que en cosa de dies ja ho hauré oblidat. Llavors tocarà esperar que arribi juny un altre cop.

Bona tarda.

2008-12-10T00:52:00.002+01:00

Acabo de veure "Into the Wild" de Sean Penn i em quedo amb una frase.

La felicidad sólo es real cuando se comparte.

Apagant focs.

2008-12-06T14:02:00.002+01:00

La pluja no atura res. La vida segueix igual plogui o no. Els bars, les botigues, les classes, les manifestacions, els "perroflautas"... Pensant en quin és el millor "souvenir" de Santiago que es pot portar als amics i la família vaig arribar a la conclusió que el paraigua és el què millor defineix aquesta ciutat. A totes les botigues en venen, els hippies de les paradetes en venen, tothom surt de casa amb un paraigua sota el braç faci el dia que faci, no hi ha local sense paraigüer i, fins i tot, hi ha gent que va amb el paraigua obert encara que no plogui. Potser he usat massa la paraula paraigua en aquest post. Ja ho sé, no és cap error. El que passa és que el paraigua és l'acompanyant de luxe de qualsevol història santiaguera.

Bona tarda.

Jo preferia les del conillet de Playboy.

2008-12-04T16:34:00.006+01:00

Avuí tenia pensat no penjar res, l'últim post em va deixar una mica més cap allà que cap aquí. És el que té pensar massa i no fer res. Però llegint el text d'una companya m'ha vingut la inspiració. He recordat aquelles nits, més aviat poques, de nit, alcohol i droges. He recordat aquelles nits al Dsigual, a Florida 135, a La Festa o, fins i tot, a Chic Molins. He recordat els infinits viatges cap al cotxe de l'un o de l'altre o cap al diferents lavabos per fotre'ns unes ralles. He recordat les Mitsubishis, les Nike, les Barça o les meves preferides, les Playboy, tot i que crec que totes eren igual de bones (o dolentes, segons com es vulgui veure). He recordat les ampolles d'àigua, les cocacoles o els cubates beguts per no deshidratar-me. He recordat totes les abraçades i petons donats a desconeguts totals (també alguna desconeguda encara que més aviat poques) dient-los que eren gent de puta mare. He recordat acabar d'after o al menjador d'un desconegut amb la taula plena de coca i amb la música al tope. He recordat els matins al Local, a Can Cases o al "trendelavado" per fer baixar la cosa. He recordat el suplici de ser al llit fent veure que dormia per no estranyar la mama si em llevava un quart d'hora després d'haver-me fotut a dormir. He recordat els baixons posteriors i les depresions dels dies següents. He recordat totes aquelles frases del tipus: -no ho tornaré a fer-, -aquesta és la última-, -una més i prou-, -d'aquest finde no passa-, etc. I lo més fotut de tot això és que ho he recordat amb un carinyo i una nostàlgia brutals, m'he sorprès a mi mateix amb un somriure a la cara d'orella a orella, m'he imaginat tornant-ho a fer i fins i tot desitjant-ho. Però no serviria per res, només seria un intentar retrassar les coses, un deixar les coses per un demà que potser no arriba, un apagar un sorollet fent tot el soroll del món, un fer-se un tall amb un ganivet de cuina per evitar rascar-se un granet... Pel què es veu la vida no acostuma a ser el què molts voldriem i per això cadascú tria una forma d'evadir-se d'ella. De jove vaig optar per la lectura, després van ser cert tipus de jocs que no diré aquí perque no em titllin de "freak", posteriorment van venir les discoteques a seques i la marxa en general, una mica més tard les discoteques i les drogues en general, i vaig pensar que amb la falera per l'exercici físic i la muntanya ho arreglaria tot, però ni així. Actualment em trobo enganyant la meva ment a base de canyes i tapes vàries. Demà què serà?

Bona tarda de dijous.

Perquè?

2008-12-02T14:49:00.003+01:00

Hi ha dies que et lleves, o te'n vas al llit, desitjant ser una altra persona.

...o com a mínim ser un altre tipus de persona.

Perquè em costa tant dir certes coses? Si quan ets tot sol i hi penses sembla que sigui el més fàcil del món.

Hi ha gent que per molt que vulgui no canviarà mai.

Bona tarda.

"Reloj no marques las horas."

2008-11-30T20:58:00.002+01:00

Ahir mirant el calendari vam veure que només queden tres setmanes per anar cap a terres catalanes a passar el Nadal i el Cap D'Any. Tant sols tres setmanes per preparar un examen i per fer un treball d'arqueologia. I encara no he estat capaç de trobar la professora al seu despatx per parlar del "susodicho" treball.

Vaig venir a Santiago totalment cagat. No sabia què em trobaria aquí ni si seria capaç de suportar la soledat. Algun dia vaig "postejar" que no hi havia motius per no fer-me tornar a casa el proper estiu. Doncs avuí penso que aquests dos mesos han passat volant i que només me'n queden set. I no vull tornar!!!! La llista de motius per quedar-me aquí no és massa llarga, però són bons motius, i alguns d'ells tornaran a Catalunya si fa o no fa quan em toqui tornar a mi.

Hi havia un bolero que en la tornada deia algo similar al títol d'aquest post. Jo porto alguns dies cantant-lo interiorment, tot i que no em sé la lletra. Tant de bo aquest "Séneca" no s'acabés mai.

Ara sopo i me'n vaig al cinema, que encara no s'ha acabat el festival.

Bona nit.

"Hollywood contra Franco."

2008-11-29T16:37:00.008+01:00

Més cinema. Més Cineuropa. En aquesta ocasió cinema documental. Oriol Porta dirigeix 87 minuts de retalls sobre la imatge, potser seria millor dir les imatges, que va tenir la Meca del cinema sobre la Guerra Civil espanyola ("Spanish Civil War" en diuen ells, en anglès sona diferent, no?) i la dictadura posterior.

En un principi es donava una visió heroica dels lluitadors que s'enfrontaven als colpistes, ja fossin republicans espanyols o voluntaris internacionals; en aquest moment sembla ser que interessava aquesta imatge ja que el què feia perillar el món capitalista eren els feixismes, i Franco n'era un. Posteriorment, acabades les guerres a Espanya i a Europa, les potències occidentals van passar a considerar que el perill era el comunisme, i per tant Franco passava a ser un important aliat per ells ja que es considerava a si mateix "El Adalid contra el comunismo" i que Espanya era un territori propici per omplir de bases nordamericanes; això va fer que canviés la visió que es tenia de tots aquells que havien anat a lluitar a Espanya i es passés a considerar-los com a comunistes i/o antidemòcrates, es va començar la caça de bruixes contra cineastes i guionistes, se'ls va exilar laboralment i es van fer films on es tractava els milicians i els brigadistes internacionals com a oportunistes que no saben ni on són ni per què lluiten. Fins i tot es va arribar al punt de canviar diàlegs o escenes per petició del propi Franco. Pot ser que aquest paio baixet i "tontet" tingués poder com per provocar això?

Al documental hi surten l'actriu Susan Sarandon, els guionistes Arthur Laurents i Walter Bernstein, els historiadors del cinema Patrick McGillian i Román Gubern (que gran és aquest home!) i, com a fil conductor del film, apareix la figura del guionista, membre de la Brigada Lincoln i acusat entre "els 10 de Hollywood", Alvah Bessie. Un detall important és que part dels comentaris del documental són en català, i això mola bastant quan ets a Santiago i veus que tothom ha de llegir els subtítols i tu no.

Després de la projecció uns minuts departint amb el director i sentint-lo parlar la llengua de Cervantes, veient que un no té el pitjor castellà que es pot tenir, que n'hi ha de pitjors, i veient també que la preocupació catalana pel finançament de les coses i l'economia segueix tant vigent com sempre ja que la majoria de paraules d'aquesta xerrada van girant en torn al costos de producció, a la dificultat de trobar productora i ditribuidora i a l'alt preu dels drets d'imatge per poder projectar fragments de films americans.

Estic segur que en no gaire temps aquesta serà una projecció obligada a moltes facultats catalanes, com a mínim, i a certs programes de Tv3 tipus "Segle XX" o altres per l'estil.

Bona tarda.

Cants de sirena a la fàbrica de xocolata.

2008-11-28T15:20:00.005+01:00

Si és dijous 27 de novembre i ets a Vigo és que vas al concert dels Antònia Font a "La Fábrica de Chocolate Club". Un local acollidor com els que més, uns 15-20 metres de llarg per uns 5 metres d'amplada. Unes 200 persones com a públic, nosaltres quatre a primera fila, com les bones "groupies", fent-nos veure. El concert resulta genial, tenim els Antònia a un parell de metres, si allarguem la mà els podem tocar. Només un "borrón" en aquesta gran vetllada, no toquen "Viure sense tu", no ho entenc. Després parlant amb en Pau Debon em diu que no les poden tocar totes. Home!!!! No les estic demanant totes, estic demanant "La Cançó", però en fi, en termes generals un gran concert.

Menció especial es mereix el bar on sopem abans del concert. Un local amb decoració anys 50; amb taules, cadires, mampares i màquines de tabac pròpies d'èpoques passades. En qualsevol moment entra un "Señorito" gallec i aixecant la mà crida "¡¡¡Viva España!!!" Amanida, bistec amb patates i cap al concert.

Després tornem cap al camp base, cap a Santiago. Volem anar a l'Avante, com hem fet les darreres nits. Tot i que és dijous i que sabem que estarà a reventar ens hi dirigim directament. Efectivament, la cosa està que no s'hi pot entrar, al carrer la pila de gent de tots els dijous i dissabtes. Entrem, fem la birra de rigor, jo faig el peta que porto dos dies esperant (ahir no vaig poder fer-lo per ser un "ocell" i deixar-me lo més important a casa), i en poca estona fa acte de presència el vell amic "Blancusso", també anomenat baixada de tensió. Mira que feia temps que no ens trobàvem!! Mareig, palidesa de cara, vista borrosa sobre fons blanc, caminar "dando tumbos", sortir al carrer, seure a terra prenent la fresca i assaborir la medicina salvadora que em porta un àngel. Que gran és la Coca-Cola en aquests moments!!!

De moment la dinàmica està sent força positiva, però potser hauré de parar-me a pensar si és el què més falta em fa en aquests moments. "Por lo pronto" crec que avuí hi tornarem, jeje!!, però passant abans pel San Clemente, que sempre et fa veure les coses d'una altra manera.

Bona tarda.

Elsa Sánchez de Oesterheld.

2008-11-27T17:54:00.006+01:00

Ahir vam anar a una xerrada, organitzada per la "Vicepresidencia da Igualdade e do Benestar" de la "Xunta de Galicia", amb l'àvia de la Plaza de Mayo Elsa Sánchez de Oesterheld. Una senyora a qui li van matar el marit i les quatre filles durant la dictadura argentina de finals dels 70. La presentació la va fer l'escriptor gallec Manuel Rivas, que per qui no el conegui diré que és l'autor del relat "A lingua das bolboretas" (La lengua de las mariposas), en el qual es van basar per fer la película del mateix nom. Un autèntic "peliculón"!!!

La xerrada en qüestió no va ser més, ni menys, que una senyora de 83 anys que explica al públic assistent ("a grosso modo" unes 400 persones) la seva forma de veure la vida i de encarar unes experiències tant terribles com les que ella va viure sense odi ni rancúnia, i tot el que va venir després, la recerca dels parents morts i desapareguts, els fills o nets entregats a famílies afectes al règim, les manifestacions, les tristeses i les alegries, etc.

En definitiva, una senyora amb una esperança, una alegria i un sentit de l'humor que ja voldriem tenir molts tot i ser bastant més joves que ella. Els aplaudiments van ser eterns, les llàgrimes d'emoció davant el relat van saltar aquí i allà, el silenci durant el seu parlament es podia sentir al paladar i la presència a la sala de familiars llunyans, d'aquí de Galícia, o d'un dels seus nets retrobats va ser novament emocionant.

Fa unes setmanes va estar en aquest cicle de xerrades en Jordi Pujol, ahir Elsa de Oesterheld i la setmana vinent serà el torn del "Súperjutge" Baltasar Garzón. Vaja un joc de contrastos! Però sigui com sigui no deixen de ser personatges interessants per obrir una mica la ment de qui els escolta, s'estigui d'acord o no amb les seves opinions.

Son.

2008-11-27T04:31:00.002+01:00

Quan tornes a casa a les 4 i pico de la matinada d'un dijous et plantejes moltes coses. I si ho fas amb "la papa" més encara. M'agradaria extendre'm una mica més i exposar aquí la pila de coses que m'estan passant pel cap ara mateix, que són moltes, però en sóc totalement incapaç.

Bona nit a tothom.

"Die Welle".

2008-11-26T18:17:00.003+01:00

Divendres 28 de novembre s'estrena als cinemes espanyols la peli "Die Welle" (La Ola). Jo, per sort meva, l'he pogut veure al festival de cinema d'autor Cineuropa que fan tots els novembres a la capital gallega de Santiago de Compostela. Realment aconsellable tot i la imatge de peli per adolescents que es pot extreure del tràiler. Un institut alemany, un projecte de treball sobre els diferents règims polítics, un professor fora del comú, uns alumnes amb les seves virtuts i els seus defectes, amistat, família, amor, respecte, disciplina, gelos, enveja, soledat... La pregunta posterior és: Podria tornar a passar??? Qui hagi vist la peli "El Experimento" es pot imaginar una mica per on van els trets; tot això d'un experiment que es comença sabent que només és això, un estudi sobre el comportament humà, i que no se sap com ni quan pot acabar. Lo més fort de tot arriba quan et documentes una miqueta i descobreixes que tot això es basa en uns fets ocorreguts l'any 1967 en un institut nordamericà i en un llibre posterior de Morton Rhue que va arribar a best-seller i que actualment és de lectura obligatòria a molts institus alemanys. Lo trist és que això no passi a altres països ja que, tot i parlar de nazisme, els comportaments i les mentalitats són molt similars en totes les societats capitalistes occidentals.

Bona tarda.

I després es queixaran.

2008-11-26T17:57:00.003+01:00

Avuí tornant de classe m'he trobat aquest paperet tirat pel carrer. 300€ el carnet sencer!!! ...amb pràctiques i tot!!! ..."¡¡¡que fuerte me parece!!!" I després encara vindran els gallecs a queixar-se dient que a catalunya som rics. Potser ho som ( jo crec que no) però el carnet de conduir val com a mínim tres vegades més que això. Ja m'explicaran a mi d'on surt aquesta diferència de preu si diuen que la major part d'ell és culpa de la gasolina. Però la gasolina no val el mateix a Catalunya que a Galícia?

En fi, bona tarda.

Ruxe Ruxe.

2008-11-25T11:20:00.004+01:00

Dijous 20 de novembre, 22h, Praza de Mazarelos, a tocar de les facultats de Filosofia i "Xeografia e Historia", concert en commemoració del 20è aniversari del col·lectiu "Galiza Nova" (com ara les JERC però del BNG), aprofitant el dia també es celebra el 33è aniversari de la mort del "Tío Paco", a l'escenari Ruxe Ruxe, un grup de rock gallec força interessant. Potser van ser les birres, potser va ser que era dijous, que és com dir que és cap de setmana, potser va ser la marihuana, potser va ser la companyia, o potser va ser una barreja de tot això, la qüestió és que el concert va estar molt bé i els Ruxe Ruxe aquests van entrar directament al meu "repertori" musical. La veritat és que aquest grup no es diferencia gaire d'altres ja coneguts, provinents molts ells de les terres on es parla "Euskara", però aquests "solos" de flauta o gaita a mitja cançó li donen un toc exòtic que em va resultar genial. Deixant apart que entenc força més d'aquestes lletres que de les altres. Bé aquí us deixo una cançoneta a mode d'exemple.

Els que habitualment feu vida amb mi ja anireu escoltant la resta del repertori de la banda galega.
Au, molt bon dia!

Exigència.

2008-11-25T10:44:00.003+01:00

M'he adonat que ja vaig acostumant-me a això. I com ho sé? Doncs perquè ja hi ha certes tapes que em semblen pobres. Hi ha un dit que diu algo similar a que quan menges pastís habitualment costa més adaptar-se a menjar pa amb oli, o algo així. Doncs a mi em passa el mateix, quan ja has trobat els llocs on pel preu de tres canyes acabes sopant bo i variat vas a un altre bar i et posen una tapa a base de patates chips i pizza reescalfada, i t'emportes la sensació que podria estar molt millor. L'exigència va en augment, i això no sé si és bo o dolent. Si sóc sincer haig de dir que el bar on ens van servir les patates chips també està força bé. L'altre dia hi vam anar fora d'hora de tapes, la Marta (evidentment, ja que el cambrer era noi) va preguntar posant cara de pena si hi havia tapa i ens van dir que no, però al cap d'una estona va aparèixer el tio amb un plat ple de patates fregides, ous ferrats i pa. Força bé, no?

Bon dia.

Vigo.

2008-11-24T11:26:00.004+01:00

Un altre cap de setmana i una altra excursió. En aquesta ocasió busquem un mirador que es veu que hi ha en una muntanya propera a Vigo. "La Caseta de nosequè". Passem pel costat del trencall però no el veiem. Acabem a la ciutat de Vigo, girem cua i tornem cap on hem vingut, per collons els nostres!! Si anem al mirador és que anem al mirador. Això sí, o els gallecs no coneixen la seva terra o quan veuen una matrícula de Barcelona es dediquen a indicar amb el cul. No sé. Però després de preguntar a una gasolinera, a una senyora en un bar, a una família una mica tipus "Milagro de P. Tinto", a una caserna de la Guàrdia Civil, a una senyora que fa de jardinera, a una espècie de bar-centre excursionista, a una senyora que crida pels carrers i a uns "canteros" força cepats aconseguim que ens indiquin per on arribar al mirador. El lloc en qüestió acaba resultant una mica trist, no hi ha gaire cosa, una caseta feta de quatre parets un sostre i res més i una espècie de tauleta que ens informa del què veiem cap els quatre punts cardinals. La vista és molt extensa per totes bandes però no és excessivament maca, tenim un aeroport davant dels morros, només hi salvo les Illes Cíes que es veuen molt al fons. Ens fotem els bocates, caminem una mica més per fer un "pic" que hi ha al costat, patim una mica de fred i de vent i cap al cotxe. Per la tarda fem una visita llampec a Vigo on tant sols passejem una mica pels carrers (una mica deixats) del centre i ens dediquem a fer fotos al, i des del, "Parque do Castro". Símbols franquistes, arbres, llums i hombres, postes de sol, la Ria, un altre cop les Cíes,... Tornem a ser al cotxe, 35 minuts de viatge, 7€ de peatge, jo al volant, la resta intentant fer veure que no dorm i a Santiago que falta gent. Després, per sopar, l'asumpte del vi reomplert i el vi gran reserva, però no ho explicaré per si les mosques.

Bon dia.

Minut de silenci.

2008-11-24T01:45:00.004+01:00

Avuí dia 24 de novembre fa 17 anys que ens va deixar un dels mites més grans de la música de la segona meitat del segle XX, Freddie Mercury. A qui no li agradi Queen o, com a mínim, alguna de les seves cançons que aixequi la mà. Aquí teniu una de les que més m'agrada. Potser no és la millor però en algunes ocasions m'ha fet prèmer el botó "repeat" de l'equip de música.

Vaig a dormir que ja va sent hora. Bona nit.

Dissabte a casa.

2008-11-15T13:43:00.002+01:00

-A veure si fas alguna excursió i després ens ensenyes algún lloc maco.

-A veure si fem alguna excursió, només m'ho heu de dir.

-Ok, ja et direm algo.

-...

Bona tarda.

Qui pogués!

2008-11-14T18:18:00.002+01:00

Que fàcil és fer un post amb això del "cortar-pegar" quan no tens ganes d'escriure. Aquí us deixo una cançoneta d'aquest altre geni de la música i del teatre. Albert Pla, "El bar de la esquina".

Jo vull una història com la de la cançó!!!

Bona tarda de divendres.

A Catalunya no es podria fer?

2008-11-13T16:44:00.005+01:00

No entenc com a Catalunya no et poden donar algún detallet quan demanes algo al bar. Es que hasta costa que et posin unes olivetes! Viure a Santiago et dóna una sorpresa a cada dia que passa, a cada bar o "mesón" que visites. Quan et penses que has trobat la tapa perfecta, quan creus que millor que allò ja no pots trobar res, vas i et trobes amb coses com aquestes de la foto. Bar San Clemente. Et posen les tapes "cutres" de rigor (ara ja qualsevol cosa senzilla em sembla cutre, que fort!) i et pregunten si vols arròs o ensaladilla o "guiso de calamar" i te'n porten un platet individual. Ostres! Amb un platet del "guiso" aquest (veure foto) la tapa d'acompanyament, a la imatge musclos i empanada, i el que et prenguis en algún altre bar ja has sopat, i tot banyat amb dos o tres canyes! Per sort em vaig pesar ahir i segueixo en els 63kg dels últims anys, la cosa ni puja ni baixa.

Pot ser que em falti algo per sentir-me al paradís? Jo crec que sí, "a bote pronto" sabria dir un parell de coses. Jo sempre trobant pegues a les coses! En fi.

Bona tarda.

"Anta de Axeitos."

2008-11-13T13:20:00.006+01:00

Després de passar el matí al Castro de Baroña i de dinar entre arbres i humitat, departint amb un gat molt simpàtic, vaig seguir la carretera cap a Corrubedo amb intenció d'anar alguns segles més enrere, concretament al voltant de l'any 3800 A.C. La intenció era trobar el monument funerari megalític (del grec "mega"-gran i "litos"-pedra) "A Pedra do Mouro" també anomenat Anta, o Dòlmen, de Axeitos.

El que la majoria de gent entén per un dòlmen acostuma a ser un seguit de pedres posades en posició vertical amb una pedra bastant més gran fent la funció de sostre. No està malament saber això, ja és bastant més del que jo sé dir sobre les forces electromagnètiques, per posar un exemple qualsevol. Jo, com a estudiant d'Història, es suposa que n'haig de saber algunes coses més.

Que estaven fets a mà, que la seva funció era la d'enterrament col·lectiu de certa gent amb poder en les societats de lèpoca, que apart de l'estructura per tothom coneguda també hi havia un passadís, que normalment no era recte, abans d'arribar a la tomba, que les parets del passadís i de la tomba acostumaven a estar decorades amb gravats i pintures, que els cossos anaven acompanyats de tantes riqueses com es podia (arrecades, collarets, armes, ceràmica,...) i que tota l'estructura estava coberta per un túmul de terra circundat amb un cercle de pedres.

El dòlmen actual només surt a la superfície després de l'acció del temps i l'erosió. El recinte és força maco, un pàrking per autobusos, un parc ben vallat i delimitat, arbres i vegetació, alguns bancs i al bell mig les pedres apilades en un equilibri bastant estrany d'entendre.

En termes generals es pot dir que està força ben conservat i habilitat per les visites, cosa que, comparant amb la situació habitual dels jaciments arqueològics a Espanya, ja és bastant. Una horeta de visita, unes fotos, un peta assegut al banc que hi ha just al davant de la "porta" del dòlmen, un pare amb la seva filla que passen per allà i s'ho miren, una trucada cap a Catalunya que no és contestada, alguna foto més i cap a casa.

Bona tarda.

Castanyades gallegues.

2008-11-13T11:49:00.005+01:00

Ahir hi havia un "Magosto" a la "Praza do Irmán Gómez". Això del "Magosto" és una torrada de castanyes organitzada per un col·lectiu qualsevol on apart de les citades castanyes també es serveix caldo ben calent (ahir n'hi havia per a carnívors i per a vegans) i cervesa o vi o licor cafè. Les castanyes i el caldo són "de balde", es a dir, gratis, que no està malament. Imagineu una plaça més aviat tancada en ple centre de la ciutat, amb una residència estudiantil i un menjador econòmic per perímetre, prop d'un centenar de punkis, un altre centenar d'estudiants (alguns d'ells compleixen els dos requisits) i una desena de gossos pululant d'aquí cap allà, tots plegats fumant porros pels descosits i escoltant música variada o gaites tocant sons tradicionals gallecs. Hi ha gent que no es sentiria gaire a gust en un ambient així, jo, la veritat, m'hi sento de puta mare, m'hi podria passar una nit i una altra si no fos pel fred que comença a imaginar-se per aquestes latituds.

Bona tarda.

"Gominolas."

2008-11-10T11:21:00.003+01:00

Dissabte nit. Bar "O Curruncho". A la taula de costat un alemany/suec/austríac borratxo amb rastes que no para de xiular i cantar i saltar i ballar, està totalment en el seu element. Demanes un parell de canyes i et posen aquesta tapa. Quina cosa tant curiosa! Cocacoles, plàtans i maduixetes de tots colors. Però als bars no acostumen a posar coses salades per fer venir més ganes de beure als clients?

Vaig a classe. Bona dia.

"Castro de Baroña."

2008-11-09T13:00:00.002+01:00

Ahir era dissabte i jo no em volia avorrir. Vaig decidir anar a fer alguna de les visites que haig de fer, tant per poder fer el treball d'arqueologia com per interès personal. Ja que estic a Galícia no estaria malament conèixer les riqueses culturals d'aquest país, no? De moment les sortides que he fet han estat totes via Noia, totes cap a l'oest, com si a l'est de Santiago no hi hagués res, tot arribarà.

La d'ahir va ser al Castro de Baroña, prop de Porto do Son. Jo no sóc un entès en aquestes èpoques però així aproximadament podria dir que un Castro és un poblet celta, on hi vivien no gaires més de 100 persones, envoltat per una muralla i amb diverses "cases" al seu interior de les cuals només se'n conserva part dels murs de pedra ja que la coberta es creu que era de matèria vegetal i no ha arribat als nostres dies.

Es dedicaven, bàsicament, a la recolecció de moluscs, a la petita ramaderia i al comerç amb gent de llocs tant distants com els Tartesos del sud de la Península o els pobles del nord d'Europa. Després de caminar menys de cinc minuts per entre boscos espessos et trobes amb una petita península de terra rocallosa, amb la seva fossa i la seva muralla corresponents, on van decidir anar a viure els gallecs del segle I a.C.

Platja a l'esquerra, penya segats a la dreta, mar a la resta del perímetre. Si t'intentes imaginar com vivia aquesta gent entens la munió de llegendes i històries que s'expliquen per aquí on les "Meigas" o els esperits del bosc o els morts condemnats en són els protagonistes. Pluja, boscos, mar, cels estrellats, paratges idíl·lics...

Tot això devia de fer-los tenir una visió força curiosa del món, força diferent de la nostra. Un temps força interessant per viure-hi dirien alguns, però segur que no pensen en el fred o en la falta de raspalls de dents. Vaig passar tot el matí recorrent el castro d'un cantó a l'altre, de dalt a baix, vaig fer fotos del tort i del dret i després vaig dinar pa bimbo amb fuet enmig dels boscos humits amb l'única companyia d'un gat molt simpàtic alhora que desconfiat, a saber la de "perrerías" que li hauran fet.

Després de dinar vaig anar a fer una altra visita, vaig anar uns 3mil i pico anys més enrere encara, però això ja ho explicaré en un altre moment.

Bona tarda.

"Apunta un cero."

2008-11-07T16:13:00.003+01:00

Quin peliculón! Mare meva! M'ha donat per pensar-hi i m'he posat a veure escenes al Youtube. Que bons! Grans directors i grans actors, tots ells, Jeff Bridges, John Goodman, Julianne Moore, Steve Buscemi i, sobretot, John Turturro, vaja crack! -¡Nadie le toca los huevos a Jesús!- senzillament genial! Només de veure aquests moments ja em venen ganes de tornar-la a veure. Au, a gaudir del bon cinema.

Bon cap de setmana.

Tornem-hi.

2008-11-06T20:38:00.005+01:00

Espero que arribi aviat el dia en el que la pluja ja no sigui un tema recorrent en els meus posts, això voldrà dir que m'estaré "asantiagando" i que la pluja ja no serà algo anormal en la meva vida. Fins llavors em segueix sorprenent aquest no parar de caure aigua. Amb raó el color que predomina en aquest país és el verd, però no el verd del garraf que segons com el miris sembla groc, sinó un verd fosc i intens que el pots gairebé olorar. Pluja, pluja i més pluja!!!

Lligant una mica amb el tema de la pluja, l'altre dia estava mirant "La Galega", una espècie de TV3 però bastant més cutre (aquesta opinió no és meva, m'ho han dit els propis gallecs), i vaig veure un programa on un paio s'acompanya d'algún gallec famós i passegen per la seva ciutat, alhora que parlen dels records d'infància i joventut que els passen pel cap al recórrer aquest carrer o aquella plaça. La veritat és que la cara del paio em resultava coneguda però no sabria dir on l'havia vist. En acabar el programa vaig llegir els crèdits i vaig veure que el presentador es diu Antón Reixa, i resulta que és el mateix Antón Reixa que a finals dels 80 i durant els 90 va integrar les bandes de música "Os Resentidos" i "Nación Reixa" i va colaborar assíduament amb els "Siniestro Total".

Actualment la seva pinta és bastant més formal alhora que volimunosa i sembla ser que és director de cine, creador multimèdia i escriptor. Jo d'això en dic reciclar-se. Potser us preguntareu quina relació té aquest tio amb la pluja. O potser no. No ho sé. Però jo crec que el títol de la seva cançó més coneguda ("Galicia Caníbal" 1986) tenia algo a veure amb la pluja o la falta d'ella, i crec que ho feia servir de símbol a l'hora d'explicar la situació de la Galícia d'aquells moments. Mirant el video potser s'acaba d'entendre tot. Aquí el teniu:

Bona nit.

9 dies després.

2008-11-05T19:23:00.006+01:00

Va començar a ploure un 27 d'octubre. I fins ahir a la nit no va parar. Això fan 9 dies, 9 dies seguits. L'últim cop que jo vaig viure una pluja similar es perd entre els records d'infància. Aquest matí m'he llevat i he encès l'ordinador (com cada dia) per posar la ràdio (també com cada dia) i he sentit la notícia del dia: Obama president. Potser ha tingut algo a veure el resultat de les eleccions nordamericanes amb l'aturada de la pluja? Potser haig d'interpretar aquests 9 dies com una espècie de "jornada de reflexió" que s'ha pres la mare natura? Crec que la resposta a ambdues qüestions es no, un NO rotund, però de tant en tant mola deixar volar la imaginació. O no? Jo acostumo a perdre'm de tant imaginar, sempre reflexionant en com serà el futur; com podria haver estat el present d'haver acuat de forma diferent aquesta o aquella altra vegada; com reaccionarà tal persona si li dic una cosa o una altra, o si no li dic res; què estarà fent o pensant tal altra en aquest precís moment... Sempre imaginant! I mai m'ha servit per una puta merda! Pensant-hi fredament reconec que no s'ha de fer gaire cas a les tonteries que diu la gent com jo, que se'ls ha de dir que sí com als tontos i que amb això ja estaran contents, i em sembla que és el que faré jo amb mi mateix, donar-me la raó per fer-me callar. La veritat és que no sé si tot això ho dic per culpa de la pluja, de l'Obama (d'aquí a un temps aquest nom no ens farà sentir el mateix que ara) o del llibre que tinc ara mateix a les meves mans, "El Amor Dura Tres Años" del Beigbeder. Ara, que jo em pregunto una cosa, si l'amor dura tres anys què fa tanta gent aguantant-se quan ja en fa quatre, o cinc, o vuit, o deu, o...?

"La vida es una sitcom: una sucesión de escenas que se desarrollan siempre en los mismos decorados, con más o menos los mismos personajes, y de la que uno espera los siguientes capítulos con una impaciencia teñida de embrutecimiento."

"Estar solo se ha convertido en una enfermedad vergonzosa. ¿Por qué todo el mundo huye de la soledad? Porque obliga a pensar. En nuestros días, Descartes ya no escribiría -Pienso, luego existo-. Diría: -Estoy solo, luego pienso-."

Bona tarda.

"Operación nécora."

2008-11-03T12:10:00.004+01:00

Divendres 31 d'octubre. Santiago de Compostela, zona nova, bar "O Avión". -Por favor, una estrella y una caña- Anem a la taula a seure, esperem la tapa corresponent. I quan apareix la senyora del bar amb un plat a la mà no podem amagar la nostra sorpresa. Un plat amb dos llesquetes de pa amb formatge i pernil i dos éssers vermellosos que ens miren directament als ulls. Menjar-se'ls és força complicat però estan bons de collons, es tracta de desmembrar-los i de xuclar tot el que es pugui després d'haver matxacat el cap/cos. Segons em diuen posteriorment sen diuen "nécoras". Com aquella operació antidroga que va tenir lloc a Arousa a finals dels 80 o principis dels 90, crec que va ser la detenció d'un tal Oubiña i tota la seva banda, grans traficants de cocaïna. Els bars de la llista ja són cinc o sis, com per fotre's un tiberi de cal Déu.

Bé, jo me'n vaig a classe, Història Moderna de Galícia, no està mal però tampoc és res de l'altre món. Aquí us deixo la foto corresponent.

Bona tarda.

A "La Fi del Món" també hi plou.

2008-11-02T23:15:00.007+01:00

Dissabte 1 de novembre, dia de Tots Sants, em llevo relativament d'hora i em disposo a passar a buscar els companys de viatge i fer via cap a Fisterra, "La Fi del Món". Segons m'han dit uns dies abans els companys de pis, si surts de Santiago hi ha una hora fins on sigui que vulguis anar. Que vols anar a A Corunya: 1 hora; que vols anar a Pontevedra: 1 hora; que vols anar a Lugo: també 1 hora; que vols anar a Fisterra: una altra hora... Doncs resulta que fins al punt més occidental d'Europa hi ha més d'una hora, gairebé dues, però tenint en compte que la carretera és gairebé tota d'un sol carril per banda i que els gallecs condueixen molt lent (excepte quan es troben un pas de peatons, llavors sembla que els hi agafin tots els mals i no saben què és el pedal de fre).

Arribem al far i se'ns fot a ploure, talment com si "el Senyor de l'Aixeta" ens estés esperant. Per sort aquest temps ajuda a espantar la gent i ens permet estar gairebé sols per disfrutar de les vistes, del paisatge i de la magia del lloc i del moment. Mirar un horitzó que no s'acaba sentint com les gotes d'aigua se't claven a la cara és algo que no té preu. És del tot recomanable.

Veure les restes de mitjons cremats i gaiatos i botes abandonats per alguna extranya promesa en acabar El Camí és algo que et fa pensar en els motius que té cadascú que decideix emprendre un periple tant llarg i esgotador.

Per un moment sembla que un raig de sol s'escola per entre els núvols i ens il·lumina directament com un focus apunta al presentador dels noticiaris; jo, en sentir la calor a la cara, penso que el destí m'està donant alguna senyal, que m'està dient que Galícia em depara moltes sorpreses. Potser segueixo sent el mateix somniador romàntic de sempre. No estem gaire estona allà, hi fa fred, hi plou, el vent fa inviable obrir el paraigües...

Ens fem les quatre fotos de rigor per poder demostrar que hem passat per allà, veiem dofins saltant entre les herbes i botes de bronze sobre les roques, ens prometem tornar-hi a anar un altre dia que el temps ens permeti qudar-nos-hi fins que el sol s'amagui i anem, més corrent que caminant, cap al cotxe, que ja comencem a tenir gana.

Uns minuts de cotxe, caldo gallego pels tres, vedella per dos, dorada per mi, pastís de formatge, digestió pesada, jo al volant, Albert més adormit que despert, Marta desperta però també amb ganes de dormir, alguna petita conversa, alguna foto, -Mira quina platja més maca!!-, cementiris plens com un concert dels U2, -Joder aquests gallecs!! que lents que van!!-, Santiago és la següent cap a la dreta, "centro cidade" i un altre cop a casa.

Bona nit.

Aclaració ...amb formatge, mandonguilles i patates.

2008-10-31T13:25:00.003+01:00

Abans de res vull aclarar que la frase del post anterior no és de la Comtessa, tant sols la va penjar al seu blog. L'autor original de la mateixa és un tal Francesc Bodí, en el llibre "El soroll de la resta". Un cop feta l'aclaració penjaré una foto de la tapa que ens van posar ahir en demanar una canya i una estrella. Per cagar-s'hi!!! El problema és que encara no m'acostumo als horaris i els costums d'aquí i ja havia sopat i tenia la panxa plena quan ens van plantar "semejante burrada de tapa" al davant. Tot i això em vaig cruspir la meva part, com ja es pot sospitar a la foto per la falta de mitja mandonguilla i l'absència de la llesca de pa (sense tomàquet) amb formatge que ocupava la part superior del plat. Ja hi han dos bars a la llista que estic fent de llocs on portar els amics que em vinguin a veure. Avuí soparé al bar "Avión", que m'han dit que els divendres posen tapa de marisc, que resulta que els sobra de la peixateria que tenen. Ja faré la crítica del lloc.

Bona tarda.

Plagi.

2008-10-30T19:57:00.003+01:00

Porto dos dies sense penjar res. No us penseu que la vida em somriu tant com per oblidar-me del meu "diari". El que passa és que estic una mica malaltó i els mocs m'omplen el crani de tal manera que no em deixen ni pensar. Les idees han hagut d'emigrar fins a nova ordre. Estic tant faltat d'inspiració que això que estic escrivint només és per donar una mica de cos al post d'avuí. No vull que sigui tant sols una frase. I per més inri no és meva, l'he plagiat del molt interessant blog d'una companya, la Comtessa. Bé, a lo que anava, la frase en qüestió, una de les frases més curtes, però alhora més plenes de sentit, que he llegit en molts anys de lectura compulsiva:

“L’estimava tant que vaig haver de fugir.”

Bona nit.

"San Domingos de Bonaval."

2008-10-27T23:35:00.004+01:00

Un altre parc. I encara no els he vist tots. Aquest es diu San Domingos de Bonaval, a tocar del "MACBA" de Santiago i el "Museo do Pobo Galego".

El de Belvís era més adient per córrer o passejar el gos al sol, aquest seria més adequat per anar-hi amb bona companyia, buscant l'hombra i la tranquil·litat.

Molta vegetació, molta aigua, runes vàries,

escales, fonts

i fins i tot un antic cementiri integrat al parc.

Hi he anat quan començava a fer-se fosc, un altre dia hi aniré pel matí i es veurà diferent, tindrà una altra llum.

Bona nit.

Moments musicals.

2008-10-26T23:43:00.003+01:00

Un video que vaig veure ahir al bar. No està gens malament, i la cançó tampoc. Com a mínim reconec que té una mica més de bon gust que el de l'altre dia. No és tant gratuït. Espero poder recordar aquests mesos tal com recorda la noia del video les seves vacances. Si és així haurà valgut la pena.

Bona nit.

Parlant clar. (II)

2008-10-25T01:38:00.006+02:00

Seguint amb el mateix tema de l'altre dia. El de la tira còmica. Aquí us deixo un video força aclaridor. És en anglès, però subtitulat, i s'entén perfectament. La verita és que jo la crisi la miro així com algo que no m'afecta, o que m'afecta molt poc. Estic vivint a una ciutat on pagues 100 i pocs euros al més per compartir pis, on per poc més de 10€ pots sopar i sortir per la nit i on la majoria de coses són més econòmiques que a Barcelona. Si hi afegim que no pago hipoteca, que no tinc fills ni cap obligació econòmica d'aquest tipus i que estaré cobrant de l'Estat fins el proper mes de juliol, puc dir tranquil·lament que la crisi me la porta molt fluixa. Espero no equivocar-me. I si sóc una mica més sincer també puc dir que ja feia temps que deia que passaria algo similar a tot això, i que fins i tot ho desitjava. No em considero mala persona per pensar aquestes coses i em sap greu per alguna de la gent que ho està passant malament però, això sí, quan penso en totes aquelles persones que algun dia han dit allò de: "No em fa tanta falta per viure, però com que els pisos sempre van a l'alça prefereixo comprar, així el dia de demà podré guanyar calers", o allò de: "No et queixis tant que a tothom li costa pagar el pis, si no ho fas és perque no vols, jo vaig pagar X€ ahir i avuí em donen 2X€, demà me'n donaran 3X€", el somriure que se'm pinta a la cara em fa semblar el tio del "Netol". És el que hi ha.

Bona nit a tothom.

5:11h. del matí.

2008-10-24T04:52:00.004+02:00

Avuí hem començat a les 12h. d la nit anant al "recinte oficial" on la Policia Local de Santiago et diu que s'ha de fer el "botellón". Quines coses!!! A Bcn et foten 30€, o més, de multa si et pillen bebent una llauna de birra pel carrer i aquí t'indiquen on s'ha d'anar a emborratxar-se com animals. Sí més no resulta curiós i digne d'estudi. La veritat és que aquest rollo no mola massa, tant sols és beure per beure, així sense més. No hi ha música, no hi ha res similar a una barra, vamos, una merda. Tot i això estic segur que repetirem, no ens queda una altra. I més curiosa encara resulta la inclinació del jovent gallec, principalment les noies, d'anar de 21 botons per fotre's a beure kalimotxo o cubates, en got de plàstic i sense gel, en un parc. Una de vestits i minifaldes i tacons que ni us ho imagineu. He vist noies menys "maquejades", alhora que molt més interessants, en algun dels pocs casaments on he estat. Després a l'Avante, èxit assegurat.

Vaig a dormir. Bona nit.

"Colexiata do Sar."

2008-10-23T20:13:00.007+02:00

A mig camí entre "casa meva" i el centre històric de Santiago. A tocar del riu Sar. Església romànica del segle XII. Únic edifici de tota la ciutat que conserva l'estil romànic, descomptant la Catedral, es clar.

Feta pel mateix mestre d'obres que el "Pórtico de la Gloria". A costat seu hi ha l'únic claustre romànic de Compostela i un museu, que encara no he visitat, on es veu que s'hi conserva la seva carta fundacional, de 1136.

Apart de la seva antiguitat el principal encant d'aquest edifici/monument són les seves parets. Sí, les parets, no dic cap tonteria. Resulta que està edificada sobre un terreny inestable i amb els anys les parets es van anar inclinant cap a fora, per això hi van afegir al segle XVII uns contraforts tant grans com la mateixa església.

Aquesta inclinació es pot veure molt millor des de l'interior de la nau central però com que encara no hi he entrat no us ho puc ensenyar. Un altre dia serà.

Columnes rematades amb caps de diferents éssers, llums i hombres, pedra, la mateixa humitat de tota la ciutat aferrant-se a les parets i aquell encant que té tot allò que, passats els segles, encara es conserva en peu.

Avuí dijous, i això implica anar a dormir tard.

Bona nit.

Parlant clar.

2008-10-22T14:16:00.005+02:00

Ho he vist avuí en algun dels diaris gratuïts i m'ha molat:

Per si no es llegeix bé aquí us ho transcric:

-¡¡Arriba las manos!! ¡Esto es una enajenación de activos financieros con la finalidad de destinarlos a impulsar el sector del consumo básico!

-¡Dios mío, un atraco!

-Mira qué claro hablan cuando les interesa.

Bona tarda a tothom.

Ferro colat. (II)

2008-10-21T11:10:00.002+02:00

Una altra claveguera curiosa. Aquesta és al recinte del "Cámpus Sur" de la Universitat de Santiago. Quan avorrida pot arribar a estar una persona si es pot entretenir a fer fotos a les clavegueres.

Au, passeu-ho bé.

Tàmpax.

2008-10-21T10:54:00.002+02:00

L'altre dia, parlant amb una noia, asseguts en un banc tot fent "botellón", van sortir a la conversa les teories que teniem sobre els homes i les dones, sobre com som, com són, com pensem que som o com ens agradaria que fóssim. Jo vaig sortir amb allò de que les dones volen tenir a costat seu un cabrón/xulo/malparit, tipus Jude Law a la peli "Alfie", per anar-se'n al llit i per aprofitar-se d'elles i un simpàtic/bo/comprensiu, tipus Ben Stiller a "Algo pasa con Mary", per poder fer tot el que no vol fer l'altre, i per aprofitar-se'n elles sempre que poden. Ella em va dir que tenia raó, que no totes són així però que moltes sí i que tenia un nom per aquest tipus d'amic, "amic-tàmpax". ¡¡¡¡Que fuerte me parece!!!! Lo pitjor de tot és pensar-hi més tard i veure que té raó. I encara pitjor és saber-se tàmpax.

Avuí plou, i plou de veritat.

"Dues cadires buides."

2008-10-19T14:09:00.005+02:00

Escrit/post que ja vaig penjar un dia de setembre al meu Flog. Avuí l'he rellegit i m'ha vingut de gust penjar-lo aquí.

"Foto d'un trajecte en tren. Un dia qualsevol. Potser dilluns??? ...acabant de començar la setmana?? El q recordo és q era de tornada cap a casa, d'això n'estic segur. Potser dijous??? ...pensant q el cap de setmana s'acosta??? També recordo q no hi havia gaire gent al vagó. Segur q jo anava mirant per la finestra intentant no escoltar la repetitiva i taladrant música clàssica q posen a la Renfe. (Q consti en acta q m'agrada la música clàssica, menys quan el protagonista és el violí, massa estrident per a mi, però quan et posen la mateixa cançó un cop i un altre durant uns mesos acabes per odiar-la). Les cadires les vaig fotografiar amb nostàlgia, amb enyorança, amb la mateixa nostàlgia i enyorança q m'acompanya sempre allà on vaig. Trobant a faltar la persona q no estava asseguda allà, al meu davant, mirant-me, escoltant-me, estimant-me... Algú va dir un dia: "No hi ha res pitjor q enyorar allò q no has tingut" i és la pura veritat. Hi ha qui s'agafa a lo primer q troba xq no sap estar sol/a, després "arrégleme usted eso". Jo, sóc dels altres, dels idealistes, dels romàntics, dels q esperen sentir campanes i ocells i papallones i estrelles i confeti, dels q volen trobar exactament una cosa concreta, dels q tenen una idea clara, una forma de ser, una forma de pensar, una forma d'actuar... i com q no la troben es queden per vestir sants, com es deia fa uns anys. Jo no vesteixo sants, no hi crec en els sants, xo em trobo fotografiant cadires buides, q no sé q és pitjor. Bé, sí q sé q és pitjor, fotografiar-les i penjar-les, després, al Flog."

A passar-ho bé.

Sequera.

2008-10-18T17:51:00.008+02:00

Tinc uns "gadjets" a l'ordinador que, apart de dir-me l'hora i estar-se tot el temps fent una petita presentació de les fotos que tinc seleccionades, em diuen el temps i la temperatura d'allà on jo vulgui en temps real. Per primer cop des que estic aquí la temperatura de Santiago supera la de Barcelona, ara mateix posa "Santiago: 18º i sol." i "Barcelona: 17º i pluja lleugera." Si hi afegeixo que, com vaig dir l'altre dia, només ha plogut quatre estones, la pregunta és: "Seré jo qui porta la sequera allà on va???"

Acabo de posar la primera rentadora de la meva vida i, per vergonya meva, m'he adonat que no és gens difícil. Que trist!!!

Aquí us deixo una cançoneta que parla del tema. (De la sequera, no de la rentadora)

Bona tarda a tothom.

Santiago "la nuit".

2008-10-18T01:47:00.003+02:00

Divendres, un altre cop mal de cap. Ara entenc el perquè de la pretemporada dels futbolistes, si no et prepares prèviament abans de fer algo pot ser que després en paguis les conseqüències, i jo ho pago amb mal de cap. Almenys avuí les visites al Sr. Roca no han estat per "rujar" (amb "j" castellana, com diria la meva iaia). Avuí he sopat pop un altre cop, i això arregla forces coses, encara que no totes. Aquí us deixo dos moments de la nit santiaguera:

La plaça del darrera de la catedral, plena de gent fent malabars i cadenes de foc i coses d'aquestes, encara que fa falta un esforç d'imaginació ja que no surten a la foto.

Un gat mirant nosequè a la llera (what a word!!) del riu Sar, amb intenció de saltar per atrapar-ho.

Perdoneu la qualitat de les fotos. Si el meu mòbil no és gaire bo com a càmera fotogràfica quan arriba la nit encara ho és menys.

Bona nit a tothom.

Festivalazo!!!

2008-10-16T18:48:00.005+02:00

Quan tornava de matricular-me m'he trobat aquest cartell penjat per les parets. Menudo festival!!! Llàstima que no tingui gaires calers ni companyia per anar-hi. Encara que entre avuí i el dia del festival poden passar moltes coses. Potser a última hora m'hi apunto. Res més, aquí us deixo aquests dos clips que, apart dels temes que són força bons, conviden a reflexionar una mica.

Bona tarda un altre cop.

"Cámpus Sur."

2008-10-16T17:27:00.008+02:00

Avuí m'he matriculat. Ja tocava!!! Per fer-ho he hagut d'anar al "Cámpus Sur" de la USC, més concretament a l'edifici de la UXA, "Unidade da Xestión Administrativa".

La veritat és que no està gens malament, són uns paratges força macos plens d'arbres i de verd, com gairebé tot en aquesta ciutat. Sí hi afegim la boira la cosa pot arribar a quedar de lo més tètrica, ideal per rodar-hi qualsevol film tipus "Scream" o "Tuno negro" o "Tesis" o altres per l'estil. Això sí, m'ha semblat tot una mica "d'avans d'ahir", amb això vull dir que m'ha semblat una mica anys 60, a l'estil de la uni vella d'història a Bcn o de l'Autònoma. Els edificis molt quadrats amb tons blancs i grisos, aires condicionats a les façanes, moltes finestres amb marcs de ferro,

òxid als marcs, òxid als bancs, òxid a les baranes, instal·lacions esportives de tot tipus amb "pintes" de no ser usades de fa temps, pintades i graffitis per tot arreu... en resum, m'ha semblat tot una mica descuidat, com si la cosa estés pendent d'alguna renovació que no arriba.

No faltaven, això sí, els cartells de tot tipus de festes universitàries, de manifestacions anti-Bolonya, de reivindicacions anti-capitalistes i nacionalistes (sí, a Galícia també hi ha nacionalisme encara que els catalans o els vascs ens pensem que som els únics, tot i que és un nacionalisme comú amb Portugal, integrador, bé, no ho sé del tot, seguiré investigant) o de cicles de cinema al carrer i curtmetratges. Tampoc poden ser gaire diferents els ambients universitaris per molts 1200km que hi hagi entre Santiago i Barcelona, no?

Canviant una mica de tema diré que Galícia, de moment, no está sent la Galícia que em pensava abans de venir. De 18 dies que porto aquí només he vist la pluja 4 estones, es passa el matí mig emboirat i amb una pluja molt fina però a mitja tarda, com ara, es destapa i acaba fent un sol del cagar-s'hi. Deu ser que els elements es posen d'acord per no fotre la nit universitària que hi ha tots els dies, però sobretot entre dijous i dissabte.

Aniré acabant, que em diuen que postejo massa llarg. Jeje!!! El que faré per evitar això serà fer molts posts més petits, a veure qui serà llavors el valent que dirà algo.

Bona tarda a totón!!!

"Melancolía."

2008-10-15T14:19:00.006+02:00

Resulta curiós, hi ha dies que et lleves amb alegria i amb ganes de fer coses, penses "aquí m'estic treballant una nova vida", surts al carrer sense pensar en el que has deixat enrere, només mires endavant, a tot el que encara està per arribar... Després, a casa, llegeixes els escrits dels "companys de viatge/teràpia" i veus que l'optimisme del dia no s'ha repartit per igual, i et poses a pensar si serà la boira o si serà la pluja el que apaga els ànims de la gent, i sense adonar-te veus que acabes de posar aquesta "PEDAZO" de cançó d'aquest "PEDAZO" de mestre, vingut potser una mica a menys. Crec que sobren les paraules. "Sobran los motivos." Toca escoltar i pensar. Cadascú en allò que vulgui.

Demà és dijous, dia "oficial" de sortir a liarla tant com es pugui. Demà no hi haurà pensaments tristos, almenys per la nit.

Alegreu les cares!!!!

Bona tarda.

Una hora més de sol?

2008-10-15T08:33:00.003+02:00

Hi ha qui diu que aquí hi ha una hora més de sol. "Grave error!!" Jo crec que qui diu això no es lleva d'hora. El que passa és que el sol va gairebé una hora tard, tant a la nit al posar-se com al matí al sortir.
Bon dia a tothom.

Per què Santiago?

2008-10-14T23:25:00.007+02:00

Un dels motius d'estar a Santiago, fugint endavant com diu algú, és que era la segona opció demanada en els papers de la beca. La primera era Granada. La tercera Salamanca. Un altre dels motius podria ser les ganes de comprovar si sóc capaç de valer-me per mi mateix. El tercer, i vaja un senyor motiu, és el de la foto. Jeje!!

La resta de motius, de moment, me'ls reservo per mi sol. Per anar-los mastegant poc a poc en els moments de soledat, que encara n'hi han. Bona nit.

"Parque de Belvís."

2008-10-14T11:15:00.009+02:00

Ja n'he parlat en anteriors posts però avuí m'extendré una mica més. Ahir vaig estar una bona estona passejant per allà i vaig veure que era més gran i més maco del que em pensava. Hi ha obres però no són tantes com vaig explicar.
Hi ha un "rierol" però, pel que he vist, només té aigua quan plou, si l'altre dia en baixava poca ahir no en baixava gens ni mica. El parc té uns 500 metres de llarg per uns 150 d'ample.

Desnivells, escales, murs de pedra, camins encaixats entre parets i esbarzers,
bancs de fusta, bancs de pedra, gespa on estirar-se qualsevol tarda asolellada (si és amb bona companyia molt millor),

gossos corrent d'aquí cap allà (no vaig veure cap "cacona" per terra), un pàrquing de pagament, arbres, gent fent exercici i la cosa més curiosa, un bon espai del parc habilitat per que la gent gran faci servir la "seva" parcel·la com a hort on plantar-hi carxofes, bledes, alls, enciams i demés productes de la terra, també flors diverses que no sé reconèixer, alhora que surten de casa i prenen l'aire. M'agradaria passar la meva "3a joventut" en un lloc així, això sí que dóna gust! Ah, per cert, també em vaig trobar un gat molt maco que es sentia totalment com a casa, tot i que era una mica esquerp. Què podem esperar d'un gat de carrer, no?

Bé, us deixo aquí. Vaig al cole i, quan torni, a comprar frosties, que m´he quedat sense.

Bon dia a totes i tots.

Ferro colat.

2008-10-14T10:22:00.004+02:00

Potser és la visió del turista, del nouvingut o del visitant que ho compara tot amb el que ha vist anteriorment. Però aquí fins i tot les clavegueres són curioses. Amb la silueta de Galícia gravada a sobre. N'hi ha d'altres que posa: "Franco-Santiago". Haig de pensar malament?

Bé, pel que llegeixo en altres quaderns de viatge, veig que no sóc l'únic català que, estant de puta mare aquí a la seva bola, encara enyora una mica la pàtria (donant-li al mot pàtria el sentit que volia donar-li qui va dir allò de: "Mi patria son mis amigos". Crec que va ser "el Ché", no?).

Bon dia a tothom.

L'esperança d'un cor trencat.

2008-10-13T10:31:00.005+02:00

-Pot tenir alguna esperança, o alguna il.lusió, algú amb el cor trencat de fa temps???

-Bé, si el comparem amb una torrada potser sí.

-Si el comparem amb què? ...amb una torrada?

-Sí, mira. A una torrada, per molt trencada que estigui, la mantega i la mermelada s'hi poden untar igualment.

"Porno", o la possibilitat d'un nou clàssic.

2008-10-12T23:24:00.010+02:00

Tardo un segundo en caer por entero en la cuenta. Es como si mi cerebro no fuera capaz de procesar los datos sensoriales que le envían mis ojos.
Porque justo delante de mí está Sick Boy. Simon David Williamson.
Sick Boy.
"Rents", dice en tono frío y acusador.
"Si... Simon...,¿qué cojones?..., no puedo cre..."
"Renton. Tenemos unas cuentas pendientes. Quiero mi dinero", ladra él, con los ojos hinchados como las pelotas de un terrier Jack Russell cuando ve una perra en celo, ecudriñando la oficina. "¿Dónde está mi puto dinero?"

Si s'assembla minimament al llibre, que espero que sí, i la peli està ben feta, que espero que també ja que el director i els actors són els mateixos de la primera part, crec que estem davant d'una de les primeres grans pelis del segle XXI. Parlo de "Porno", basada en la novel.la del mateix nom escrita per Irvine Welsh. Més que continuació de la primera, Trainspotting, jo la veig com un altre dels retalls del quadre hiperrealista d'Edimburg que és l'obra d'aquest mestre de la literatura actual. No sé si per sort o per desgràcia m'he llegit tots els seus llibres, jo crec que per desgràcia ja que ara no me'n puc llegir cap que m'agafi per sorpresa, i puc dir que són un "pupurrí" de personatges i llocs comuns que van saltant de llibre en llibre. Cocaïna, heroïna, gelatina, èxtasi, alcohol, sexe, gelos, música "techno", pornografia, discoteques, violència, misèria, amor?, problemes familiars, corrupció policial, presó, nacionalisme, atur...

Aquí us n'he deixat un tast que he trobat. No en tinc ni idea de la data de l'estrena, però estic segur que serà una cosa sonada.

Bona nit.

Mal de cap. Quin tòpic.

2008-10-12T14:10:00.003+02:00

A les 6h. del matí em fotia al llit. A les 9h. corria cap al water per deixar anar part del sopar via arcades. Que en feia d'anys que no em sentia així!!! Mal de cap, mal d'estómac, malestar general... És el que té barrejar crema d'orujo, licor cafè, cervesa i lambrusco. Talment com un crio de 16 anys.

Hi ha escriptors que basen la seva obra en les casualitats. Doncs ahir, per una sèrie de casualitats em vaig trobar a l'Avante, un garito tipus Godot força guapo, bebent i ballant (sí, he dit ballant) envoltat de catalanes i catalans. Tres paios bastant enrollats, un d'ells fa història, i dues noies força interessant, a ulls meus una clarament més que l'altra. Després, al baixar una escala incòmodament petita, a una espècie de disco/antro on les noies no paguen i els nois paguen 2'50€ (però amb consumició, que no està mal), i on per sorpresa meva van posar "Sweet child o' mine" i "Could you be loved" entre altres "temazos". El balanç de la primera papa resulta força prometedor. Ja us diré què tal quan arribi la segona. Espero que sigui aviat.

5:58h. del matí.

2008-10-12T05:39:00.006+02:00

Estàs sol i et mous,
surt que ja va tocant.
La sorpresa et porta
on no t'havies pensat.

La sorpresa t'arriba
quan no thavies pensat.
S'obre una finestra
entra una mica de llum
...no pot ser veritat!
Deixa que la cosa es mogui,
ves a saber el que ha estat.
No tanquis la finestra
o el raig de llum
et deixarà.
Et mous, et mous,
...no pot ser veritat.

Avuí ha estat un dia curiós. A veure si tinc sort i la majoria són així. La senyora fortuna em podria acompanyar per un cop a la vida, no??? Seria tot un detall.

Bona nit a tothom.

No és un clip qualsevol.

2008-10-11T11:52:00.003+02:00

Jordi, tot per tu. Disfruta'l!!!

Me'l vas demanar pel teu aniversari. Accepta-ho com un regal atrasat.
Bon dia!!!

Ein film von: Daniel Sánchez Arévalo.

2008-10-11T01:06:00.010+02:00

Daniel Sánchez Arévalo. M'ha agradat la visió d'aquest tio. Azuloscurocasinegro. L'acabo de veure i m'ha agradat molt. Potser perque porto gairebé dues setmanes "in the fifth dick", o potser perque és una bona peli. Sé que molta gent l'ha vist i que alguns d'ells me l'havien aconsellat fa temps. També sé que no descobreixo la sopa d'all. Però estic descarregant l'Ares per baixar-me coses de l'Arévalo aquest. Es veu que té una pila de curts.
Que us aprofitin els mojitos o les birres o els "Nobel" o els vins o els "sex on the beach" o els kalimotxos o les mitsubishis o el que sigui que tingueu ara mateix als vostres sistemes circulatori, nerviós i/o respiratori.
Jo aniré a dormir. Demà si en tinc ganes alguna visita cultural/arqueològica per preparar el terreny i veure el que després hauré de ressenyar per l'assignatura d'aquest mateix nom.
Tot aixecant la mà com l'Isma de tv3, ...salut!!!

[No m'he equivocat d'idioma, resulta curiós sentir-los en alemany i pensar que entens el que diuen.]

Ria de Noia.

2008-10-10T17:35:00.008+02:00

Dimecres per la tarda vaig anar al poble de Noia a veure la seva ria, bé, tècnicament es diu "Ría de Muros" per un altre poble que hi ha a prop. És a uns 30km de Santiago. Carreteres petites, pujades, baixades, revolts, humitat a l'asfalt, molts arbres a banda i banda,... Vaig passar-hi un parell d'hores passejant per una espècie de parc/passeig/moll amb molta fusta, molta gespa i poca aigua. Estava exactament sobre el mar però allà no hi havia aigua!!!És el que tenen les marees atlàntiques, a segons quines hores no hi ha aigua i es forma una espècie d'aiguamoll d'algues i fang amb una olor a mar brutal i on les gavines es posen les botes recollint del terra l'aliment que durant el dia han de pescar. Vaixells abandonats i deixats morir fora de l'aigua menjats pels arbusts. Barquetes a la sorra esperant que torni l'aigua. Ponts medievals per creuar la ria. I creus i esglésies per tot arreu, el catolicisme ho inunda tot aquí, no hi ha escapatòria possible!!! Aqui us deixo algunes de les fotos q vaig fer, espero que serveixin una mica per imaginar l'atmosfera del lloc.Jo a casa després de dinar i de rentar els plats, a punt de fer el "join" de la tarda, que potser s'acaba convertint en el "join" de tot el dia. Per la nit ho sabré. He rebut carta del vell, a dins n'hi havia una del banc (ja veus!!!) i una altra de tràfic informant-me que el meu permís de conduir és a dos mesos de caducar, que em vagi a fer una revisió/pantomima d'aquelles per poder-lo renovar. Quina cosa més curiosa, potser tindré un carnet expedit a Galícia. Jeje!! Ahir vaig fer "coulant de xocolata" i no em va quedar gens malament, tot i que crec que potser em vaig passar una mica amb la farina, és el que té fer-ho a ull. Au!!!! Aquí s'acaba això. Intentaré compensar la falta d'escrit d'ahir fent-ne dos o tres avuí. Després més.
Bona tarda.

Una tarda més.

2008-10-08T16:24:00.004+02:00

He rebut una carta. La primera carta des de que estic a Santiago. A dins una postal amb el Pont del Diable nevat i un retall de diari/revista amb el dibuix d'una dona d'esquena amb poca roba. Les dues coses ja reposen a les parets de l'habitació. M'haig de rentar les dents i fer una petita "siesta". Avuí no tinc feina. Si després de la "siesta" no plou, cosa poc provable, agafaré el cotxe i aniré a fer fotos. Si puc intentaré posar una mica de mar en aquestes fotos. Serà el meu primer Atlàntic vist des de Galícia. En cas contrari em conformaré amb una mica de verd, d'aquest verd que aquí hi ha per tot arreu.

A la foto el rierol del parc de Belvís. Que ni és rierol ni és res. Potser amb més pluja baixi més ple. La foto està feta des d'una de les dues lloses de les que ahir ja vaig parlar.

Segueixo enyorat, ...i enyorant. Aquí em sembla que se'n diu morriña.

Bona tarda!!

Passejant...

2008-10-07T16:10:00.003+02:00

Descartades ja les assignatures "de marras" he vist que dilluns i dimarts tinc una sola hora de classe de 13h. a 14h. Per tant em deixa la tarda lliure i em dona "vidilla" al matí. Si no estic a gust aquí m'ho hauré de fer mirar.

Avuí m'he llevat amb una mica de temps i després d'esmorzar tranquilament assegut he anat a passejar per un parc que hi ha de camí a la uni, si em desvio una mica del camí recte. N'han fet un parc, però segueix veient-se clarament que allò eren les terres, o part d'elles millor dit, que el seminari que hi ha a dalt del turó tenia com a senyoriu. "Parque de Belvís" en diuen. Molt maco, tot verd, amb arbres, amb un rierol al bell mig, però amb obres, unes tremendes màquines excavadores grogues i uns senyors també de groc que n'ocupen la part central. M'agradaria poder-lo veure un cop acabades les obres. (Apunt: Bon lloc per anar a córrer.) Bé, que quan baixava cap al rierol amb intenció de creuar-lo em trobo el recó de la foto, un camí de baixada que et porta a l'aigua totalment encaixada entre pedres amb unes lloses rectangulars com a pont i amb dues portes diferents que et porten a dos parts, també diferents, del parc. (La foto està feta des d'una d'aquestes portes.)

Ara em posaré a fer un escrit/resum/opinió que haig d'entregar demà sobre un reportatge d'arqueologia que ens van passar. Res de l'altre món m'ha dit la professora, només per veure qui va estar el dia del video i poca cosa més. Amb una cara de foli ja n'hi ha més que prou.

Després, si encara fa aquest "bo" que sembla que fa ara, aniré a passejar una estona més. Potser penjo algo a la nit. O potser no.

Bona tarda a tothom!!!

"Hace un dia gris..."

2008-10-06T10:45:00.003+02:00

M'he llevat i ja està plovent. Sembla que algú amb cert "poder" hagi llegit el meu post d'ahir i hagi decidit donar-me pel cul. Ja estic fent les primeres dues campanes, bé, no són campanes exactament ja que no estic matriculat. Un cop hagi parlat amb els profes sabré ben bé el que hi ha. Crec que no faré cap de les dues assignatures "de marras". Això em deixarà una mica més de temps lliure, a veure com el gasto. El que més ganes tinc de fer és escriure, ja sigui algo mínimament creatiu o pensaments tipus diari a última hora del dia. Avuí tinc entès que arriba el quart company de pis, a veure si és una mica més animat i aquest pis guanya una mica de vida.

Bon dia a tothom. Per la nit una mica més.

Esperant poder llegir actualitzacions en cert blog.

Diumenge tarda.

2008-10-05T19:22:00.003+02:00

No en tinc gens de ganes, porto tot el dia fent com una marmota sense moure'm de casa, de l'habitació al sofà i del sofà a l'habitació, crec que ja va sent hora que em faci veure una mica per aquí. Demà ja farà una setmana que estic a Santiago, i encara no ha plogut. Quan s'hi posi a veure si se n'anirà tot a prendre pel cul!! Bé, com deia, una setmana, primer dilluns de classe, demà em toca anara a parlar amb alguns professors i a veure si son més o menys flexibles i/o exigents, així penso si m'hi matriculo o no. No tinc ganes que em facin anar boig amb massa feina d'aquí cap allà. Sempre he estat una mica gos, no??

Trobo a faltar moltes coses, trobo a faltar certa gent. En una setmana m'he begut NOMÉS dues llaunes de coca-cola. Què està passant?? A no ser que em prengui les classes al 100% i vagi a per la matrícula, cosa que no passarà, sembla que tindré força temps lliure. Em veig fent abdominals i flexions i anant a córrer. Qui ho hagués dit. Tornaré fet tot un "Escamilla". Si m'hagués de servir d'algo... Ara estic a l'habitació, escoltant la ràdio, es veu que el Màlaga ha guanyat a Huelva 0 gols a 4, no sé si soparé, m'he fotut una pizza del cagar-s'hi i em noto inflat, amb certs nervis i una mica al.lucinat encara, però inflat també. Tinc el cotxe aparcat just al davant de casa, el veig des de la cuina, quina cosa més curiosa, la cuina té vidrieres de sostre a terra, hi entra molta llum. M'hauré de comprar un calefactor individual per quan faci fred i una petita làmpara per poder llegir al llit. Un cop tingui això tindré tot el que em fa falta per estar "com a casa", per sentir això com a algo meu, tot i que encara em costa trobar la tauleta o m'aixeco del llit cap al cantó que no és.

No sé realment què esperava que seria això, no sabria dir les espectatives que tenia, si és que en tenia, però de moment no està sent res digne de no fer-me tornar. Ara, que si penso que només porto 7 dies i n'hauré d'estar un mínim de 270 podria molt ben ser que canviés d'opinió. Aquesta és la intenció, no??

Ahir va guanyar el Barça "palizón mediante" a l'Atlètic de Madrid. Aquest matí ho han fet els del bàsquet contra La Penya. Per la tarda pallissa del Màlaga. I d'aquí a una estona a veure si guanyen "els pericos" al Bernabeu. Seria un bon final per a una curiosa setmana.

Per cert, vaig dir laltre dia que penjaria fotos del bar de la uni, doncs aquí les teniu, una espècie de cosa de vidre, al mig del petit pàrquing dels profes i amb menys poder d'atracció i menys caliu que el de la UB al Raval, que ja és dir. Els que vingueu a visitar-me ja el coneixereu, com a mínim el veureu per fora. I espero que algú vingui a veure'm abans de finals de maig o juny. Que ja sé que sense pluja s'està millor, cabrons!!

Bé, per avuí crec que deixaré d'escriure, total, per no dir res millor fer-ho "claro y conciso" i jo crec que ja em passo una mica.

Bona tarda-nit a tothom!!

Petons a alguns.

Nit de poesia.

2008-10-03T22:50:00.008+02:00

Pájaro azul.

Hay un pájaro azul en mi corazón que

quiere salir

pero soy duro con él,

le digo quédate ahí dentro, no voy

a permitir que nadie

te vea.

Hay un pájaro azul en mi corazón que

quiere salir

pero yo le echo whisky encima y me trago

el humo de los cigarrillos,

y las putas y los camareros

y los dependientes de ultramarinos

nunca se dan cuenta

de que esté ahí dentro.

Hay un pájaro azul en mi corazón que

quiere salir

pero soy duro con él,

le digo quédate ahí abajo, ¿es que quieres

hacerme un lío?

¿es que quieres

mis obras?

¿es que quieres que se hundan las ventas de mis libros

en Europa?

Hay un pájaro azul en mi corazón

que quiere salir

pero soy demasiado listo, sólo le dejo salir

a veces por la noche

cuando todo el mundo duerme.

Le digo ya sé que estás ahí,

no te pongas

triste.

Luego lo vuelvo a introducir,

y él canta un poquito

ahí dentro, no le he dejado

morir del todo

y dormimos juntos

así

con nuestro

pacto secreto

y es tan tierno como

para hacer llorar

a un hombre, pero yo no

lloro,

¿lloras tú?

Carta desde muy lejos.

Ella me escribió una carta desde un pequeño

cuarto cerca al Sena.

Dijo que iba a asistir a clases de

baile. Se levantaba, dijo

a las 5 en punto de la mañana

y escribía a máquina poemas

o pintaba

y cuando sentía deseos de llorar

tenía una banca especial

junto al río.

Su libro de Cantos

se iría

en la Caída.

No supe qué decirle

pero

le conté

que haría sacar cualquiera de los dientes dañados

y tener cuidado del amante

francés.

Puse su foto junto al radio

cerca del ventilador

y se movió

como algo

vivo.

Me senté y lo observé

hasta cuando ya había fumado

5 o 6

cigarrillos que quedaban.

Entonces me levanté

y me fuí a la cama.

No tinc ganes de pensar. M'he limitat a fer un "cortar-pegar" d'aquestes dues poesies d'un gran mestre, Charles Bukowski. Perquè aquests dos? Doncs perque avuí he pensat en ells.

Bona nit.

Mirant per la finestra.

2008-10-02T22:37:00.003+02:00

Això sí que és el que es veu des de la finestra de la meva habitació. La primera foto és mirant cap a la dreta, si us hi fixeu, entre les dues xemeneies apareixen les agulles de la Catedral. La segona és girant el cap i mirant cap a l'altra banda, talment sembla un poble de muntanya, o un poble en ple Massif Central, a França. M'he passat tota la tarda a casa, es que un cop has tornat de la facultat i has dinat costa bastant tornar a fer el camí de pujada que hi ha cap al centre. I mira que fa pujada, eh!! Com a mínim ja tinc tots els papers que haig d'entregar per poder cobrar la beca, espero tenir l'ingrés el més aviat millor, llavors començaré a ser persona, o almenys una mica més persona que no pas ara, que no puc fer res ni anar enlloc perque no tinc més calers que els necessaris per pagar el seguro del cotxe i la matrícula.
Demà començo a les 10h. i tinc dues classes, després començaré a gaudir del meu primer cap de setmana a Galícia, a Santiago, ...tot sol. No sé dir quants caps de setmana fa des de l'últim que vaig passar sol, realment no sabría dir si n'he passat algun sense veure algú en tota la meva vida, imagino que sí però segur que fa molt temps. Si no plou com diuen els del temps crec que aniré a visitar algo, ja sigui Fisterra, alguna de les "Rías", les muntanyetes que tenen per aquí o el que sigui. Lo important és sortir de casa i donar-li una mica de marxa al cotxe, que no el toco des de dilluns al matí que vaig arribar.
Bé, per avuí no m'extendré més, a veure si em quedaré sense tema per demà. Jeje!!!

Uns estan de concert, altres passejant per la Barceloneta, altres imagino que jugant a la Play3, i jo m'estic fent el "join" d'anar a dormir, me'l fotré a cara de gos, com els tres últims.

Bona nit a tothom.

Primer dia de classe.

2008-10-01T20:23:00.003+02:00

Avuí primer dia de classe. Cinc hores per fer quatre assignatures. De 9h. a 14h. I ja ha faltat el primer professor, precisament de l'assignatura que més ganes tenia de fer avuí, "Historia del Cine Español", el profe està de baixa i com a molt d'hora tindrem la primera classe el dia 27 d'octubre. Per sort els dimecres serà el pitjor dia, els altres faré només dues o tres classes i començaré més tard. La uni és molt maca, la foto és d'un passadís qualsevol entre aules, ja veus!!! Les classes són com a màxim d'uns 25 alumnes, que n'aprenguin a Bcn!!! El bar és molt cutre, realment cutre, ja us en posaré alguna foto i opineu. Els profes els he vist una mica massa "espanyols", però què em podia esperar si estic a la capital de Galícia??? Amb els dies podré opinar amb una mica més de propietat i també comentaré.

Per altra part resulta que per fer uns petits canvis en la matrícula he de fer papers aquí perque me'ls signin i els haig d'enviar a Bcn perque me'ls signin allà també i entregar-los abans de 15 dies, ...15 dies!!! Ja està el servei de correus espanyol preparat per aquestes coses??? No sé, jo faré tot el que pugui, que no es pugui dir que no faig la meva feina.

Aquest primer quatrimestre tindré les tardes lliures, no sé si dedicar-les a estudiar, a escriure, a dormir, a passejar o si buscar-me un curro. Jo no en tinc gens de ganes de currar, però potser fer vida aquí, pagant el que pago, i cobrant la beca i el sou, sigui una bona forma per estalviar. Quina paradoxa, no??? Així podré tornar a casa l'any que ve amb més calers que al marxar.

Bé, estic a cinc minuts de que comenci el Barça-Shaktar, i com que no tinc Canal+ l'hauré d'escoltar per la ràdio alhora que em faig el sopar. Així que el post d'avuí s'acaba aquí. Demà una miqueta més.

No us torneu bojos!!! No feu malifetes!!!!!

Mirant cap al centre.

2008-09-30T17:01:00.005+02:00

Aquesta és la vista q tinc de la Catedral des de casa. Bé, des de casa no, des d'un parc molt maco i tranquil que tinc al costat.

Aquest matí he anat a l'Oficina de Relacions Exteriors de la USC per veure quins i quants papers em queden encara per fer. Hi havia una cua de cal Déu, però per sort eren tots Erasmus, els Séneca fem una altra cua i anem a un altre despatx. Jeje!! Haig de fer mil papers, entre ells un que haig d'aconseguir q em tornin a firmar a la UB i que haig d'entregar abans de 15 dies. No sé com ho faré. Després m'he passat per la uni a passejar una mica i a veure-la per dins, vaja un laberint de passadissos i escales. Espero trobar les aules demà quan vagi a classe. La veritat és que l'edifici de la uni és força maco, li dona mil voltes al nou edifici de la de Bcn.

Aquesta tarda me la passaré llegint i descansant, que entre la passejada fins la facultat i després que he passat pel súper, i he tornat caminant carregat de bosses, estic una mica cansat. Com a mínim no perdré el costum de caminar, ho hauré de fer encara que no en tingui ganes.

En fi, més tard o demà una mica més de la meva "vida santiaguera".

Bona tarda a tothom.

Estic espès, vaig a dormir.

2008-09-29T23:35:00.003+02:00

No puc dir res coherent, estic adormit i nervios alhora. Demà a veure si estic més fresc.
Bona nit!

(Escoltant ULTRAMEMIA, de DC2) D'estar menys espès hi posaria un enllaç o algo així.

Ara sí q marxo.

2008-09-28T16:30:00.003+02:00

Ara ja va de debò.

Li dic adéu a la Mama, passo x cal vell, agafo quatre cosetes més i tb m'acomiado, vaig a buscar la maleïda cadira a casa de la Laura i el Jesús, ploro una estoneta, passo a fer benzina i...

...cap a Santiago!!!!!!!!

Me'n vai d'aki.

2008-09-28T12:10:00.005+02:00

M'he llevat tard. Ahir vam estar despedint-nos l'Émilie, el Jordi, la Laura i jo a Bcn. Només l'Émilie va ser capaç de dir algo amb cert sentit, els altres tres vàrem preferir no dir gaire, donar-nos la ma i poca cosa més. Per part meva va ser per por de posar-me a plorar i no ser capaç de parar, el Jordi i la Laura no sé xq, m'agradaria q fos pel mateix motiu.

La veritat és q de la Lola, la Laura i el Jesús encara m'haig d'acomiadar akesta tarda, no hi ha més remei, m'haig d'emportar la cadira d'oficina q tenen abandonada al "femer". Crec q d'akesta tarda les llàgrimes reprimides no passaran.

A la meva edat potser és una mica ridícul això d'emocionar-se tant i posar-se tant nerviós xq marxo uns mesos a l'altra punta d'Espanya, molta gent ho ha fet abans q jo i molta gent ho farà després, i el món no s'acaba. La cosa és q jo, entre una cosa i una altra, mai he sortit de casa, sempre he tingut a prop els vells, mon germà, els amics, etc. i ara, quan ja no em puc fer enrere, estic cagat.

Em passaria tota la tarda ampliant akest post, tinc mil coses a dir, mil missatges per donar, mil coses pendents de solucionar, xo encara m'hai de preparar les coses i quan tanqui l'ordinador em vindrà "el cagar de maig".

Tinc al voltant de 270 dies per fer-ho.

270 nits menjant-me l'olla??? No, per favor!!! Espero q no passin de quatre o cinc.

Ja mos vorem.

Cuideu-vos!!!!

Ah, per cert, potser tardo alguns dies en actualitzar tot això. No seran més dels q necessiti per configurar l'internet i akestes coses tecnològiques que tant poc amigues meves han estat sempre.

Tot té un principi.

2008-09-24T15:53:00.005+02:00

Diuen que tot té un principi, igual q diuen que tot també té un final, no???
Doncs com tot a la vida aquest blog també tindrà el séu propi principi, que és aquest. Porto tot el matí intentant ser capaç de configurar tot això d'una manera que m'agradi i crec que ja ho he aconseguit. De totes formes segur que d'aquí a uns dies ho aniré modificant per fer-ho més meu.
Només volia donar-vos la benvinguda i les gràcies per passar per aquí. Em passaré uns mesos a Santiago de Compostela tot sol i potser aquest serà un dels principals mitjans de mantenir-me sencer mentalment pensant que tinc amb qui parlar, i discutir, i aquestes coses.
Però abans hauria d'aconseguir un ordinador en menys de tres dies. En cas contrari les actualitzacions es faran esperar bastant, tant que potser quan surtin a la llum jo ja hagi tornat a casa.
En fi, mai se sap per on aniran les coses, no??
Bona tarda a tothom.