M'he llevat tard. Ahir vam estar despedint-nos l'Émilie, el Jordi, la Laura i jo a Bcn. Només l'Émilie va ser capaç de dir algo amb cert sentit, els altres tres vàrem preferir no dir gaire, donar-nos la ma i poca cosa més. Per part meva va ser per por de posar-me a plorar i no ser capaç de parar, el Jordi i la Laura no sé xq, m'agradaria q fos pel mateix motiu.
La veritat és q de la Lola, la Laura i el Jesús encara m'haig d'acomiadar akesta tarda, no hi ha més remei, m'haig d'emportar la cadira d'oficina q tenen abandonada al "femer". Crec q d'akesta tarda les llàgrimes reprimides no passaran.
A la meva edat potser és una mica ridícul això d'emocionar-se tant i posar-se tant nerviós xq marxo uns mesos a l'altra punta d'Espanya, molta gent ho ha fet abans q jo i molta gent ho farà després, i el món no s'acaba. La cosa és q jo, entre una cosa i una altra, mai he sortit de casa, sempre he tingut a prop els vells, mon germà, els amics, etc. i ara, quan ja no em puc fer enrere, estic cagat.
Em passaria tota la tarda ampliant akest post, tinc mil coses a dir, mil missatges per donar, mil coses pendents de solucionar, xo encara m'hai de preparar les coses i quan tanqui l'ordinador em vindrà "el cagar de maig".
Tinc al voltant de 270 dies per fer-ho.
270 nits menjant-me l'olla??? No, per favor!!! Espero q no passin de quatre o cinc.
Ja mos vorem.
Cuideu-vos!!!!
Ah, per cert, potser tardo alguns dies en actualitzar tot això. No seran més dels q necessiti per configurar l'internet i akestes coses tecnològiques que tant poc amigues meves han estat sempre.
2 comentaris:
"Per part meva va ser per por de posar-me a plorar i no ser capaç de parar, el Jordi i la Laura no sé xq, m'agradaria q fos pel mateix motiu."
I doncs què et penses, xaval? És clar que era pel mateix motiu. Jo estic flipant, encara. Crec que t'he animat a fer-ho i t'he ajudat en tot el què he pogut des del primer dia (com no podia ser d'una altra manera) però ara que ha arribat el dia, què vols que et digui... se'm cauen els collons a terra.
Ahir m'hagués acabat totes les existències de birra de Barna, només per evitar que arribés el moment de dir-te "bueno, que vagi molt bé, doncs, bla, bla, bla". Però era inútil allargar-ho. I quan us vaig deixar al cotxe i vaig obrir i tancar la porta del carrer, i anava cap al ascensor, volia girar cua i tornar a sortir corrents per dir-te (plorant) que...
Cago'n la mare de Déu, Joan ;o)
La processó va per dins, xaval, és clar, però no penso dir-t'ho.
Perquè l'única cosa que t'has d'emportar de mi és que em tens aquí pel què sigui, ok. PEL QUÈ SIGUI. Així que tu ves i DISFRUTA-HO, APROFITA-HO, DEIXA'T PORTAR i ja m'ho explicaràs... Ok?
Fins aviat, muchachote.
Amb un parell de collons.
'cause every little thing gonna be allright.
Hola, aquí empieza mi blog.
Y eso.
Publica un comentari a l'entrada