Jo preferia les del conillet de Playboy.

Avuí tenia pensat no penjar res, l'últim post em va deixar una mica més cap allà que cap aquí. És el que té pensar massa i no fer res. Però llegint el text d'una companya m'ha vingut la inspiració. He recordat aquelles nits, més aviat poques, de nit, alcohol i droges. He recordat aquelles nits al Dsigual, a Florida 135, a La Festa o, fins i tot, a Chic Molins. He recordat els infinits viatges cap al cotxe de l'un o de l'altre o cap al diferents lavabos per fotre'ns unes ralles. He recordat les Mitsubishis, les Nike, les Barça o les meves preferides, les Playboy, tot i que crec que totes eren igual de bones (o dolentes, segons com es vulgui veure). He recordat les ampolles d'àigua, les cocacoles o els cubates beguts per no deshidratar-me. He recordat totes les abraçades i petons donats a desconeguts totals (també alguna desconeguda encara que més aviat poques) dient-los que eren gent de puta mare. He recordat acabar d'after o al menjador d'un desconegut amb la taula plena de coca i amb la música al tope. He recordat els matins al Local, a Can Cases o al "trendelavado" per fer baixar la cosa. He recordat el suplici de ser al llit fent veure que dormia per no estranyar la mama si em llevava un quart d'hora després d'haver-me fotut a dormir. He recordat els baixons posteriors i les depresions dels dies següents. He recordat totes aquelles frases del tipus: -no ho tornaré a fer-, -aquesta és la última-, -una més i prou-, -d'aquest finde no passa-, etc. I lo més fotut de tot això és que ho he recordat amb un carinyo i una nostàlgia brutals, m'he sorprès a mi mateix amb un somriure a la cara d'orella a orella, m'he imaginat tornant-ho a fer i fins i tot desitjant-ho. Però no serviria per res, només seria un intentar retrassar les coses, un deixar les coses per un demà que potser no arriba, un apagar un sorollet fent tot el soroll del món, un fer-se un tall amb un ganivet de cuina per evitar rascar-se un granet... Pel què es veu la vida no acostuma a ser el què molts voldriem i per això cadascú tria una forma d'evadir-se d'ella. De jove vaig optar per la lectura, després van ser cert tipus de jocs que no diré aquí perque no em titllin de "freak", posteriorment van venir les discoteques a seques i la marxa en general, una mica més tard les discoteques i les drogues en general, i vaig pensar que amb la falera per l'exercici físic i la muntanya ho arreglaria tot, però ni així. Actualment em trobo enganyant la meva ment a base de canyes i tapes vàries. Demà què serà?

Bona tarda de dijous.