Intentant tornar a la "normalitat".

Ja fa molts dies que no em dedico una mica al bloc. Realment no costa tant dedicar-li una estona per escriure quatre línies i penjar alguna que altra foto, no? Avuí m'he llevat i per la finestra hi entrava el sol més radiant que he vist des que estic aquí, i d'això ja fa 4 mesos i "pico". Estic a punt d'arribar a l'equador d'aquesta experiència tant maca, a dies, i tant desastrosa, altres dies. L'altre dia una de les poques lectores que tinc em demanava més fotos de les tapes que et serveixen per aquí als bars. Doncs això, aquí va una tapeta més. Macarrons "de puta mare" i l'etern pa amb formatge, a canvi de tres canyes, no està gens malament. Bar Agarimo, a la "Praza Cervantes". Tapa amb cada consumició entre les 19 i les 23 hores. Nosaltres en diem "el Blau" quan no recordem el nom, que és molt sovint. Quan canvien la il·luminació del local de llum blanca a llum blava vol dir que ja han tancat la cuina i no donen tapa.

Torna a ploure, ja m'estranyava a mi!!!
Bona tarda.

Plagi de mi mateix.

"Són les 12 de la nit, fa dies q no "postejo" res amb un mínim interès, estic de vacances, tinc calor, m'agobio pensant en lo de Santiago, el pis, el lloguer, els/les companys/es, la beca, arribar a final de mes, m'he llegit tres llibres en dos dies i cap d'ells té res a veure amb la carrera, no sé quina foto triar, en tinc mil i cap d'elles reflexa com em sento, em vas dir q em trucaries akest finde i ja estem gairebé a dimecres, pensant-hi fredament tb podria haver trucat jo, jo marxo a Santiago, tu te'n vas a Varsòvia, encara no t'he dit el q penso, el q sento, ni crec q t'ho arribi a dir, total, ja t'ho vaig dir fa temps i em vas dir q hi havia el Xavi pel mig, maleït Xavi!!! sempre el Xavi, àlies "ara vinc ara vaig", "ara hi sóc ara no hi sóc", com en Houdini, en fi, diria q ara el Xavi no hi és, xo sempre és a temps de fer una aparició estelar, aniré al llit i començaré el quart llibre en tres dies, potser així hi penso menys, a qui intento enganyar?? serà q no em conec ja, q ja vaig tenint una edat, ara volia posar "en fi" i resulta q ja ho he posat fa 3 línies, vull una autocaravana per anar a St. Petersbourg o a Moscou o a Shangai o a Montserrat o allà on pugui aconseguir estar trankil, i fer-me un got de llet ámb nesqüik al matí mirant un paisatge desconegut, un paisatge nou cada matí, vull començar a escriure i no parar, vull ser capaç de començar un curs prenent-me'l en sèrio, vull independitzar-me i sobreviure, vull guanyar-me la vida d'alguna forma q m'agradi, no sé què m'agrada per guanyar-me la vida, vull aprendre a cuinar, xo a cuinar bé, vull mirar-li l'oli al cotxe, i rentar-lo tb, vull seure en una terrassa una nit d'estiu fumant-me un porro mirant els estels escoltant a Vivaldi a Wagner a Bethoven a "The Pixies" a Jaques Brel a Antònia Font o a qui sigui q ompli una mica els silencis, vull passar de les tres a les quatre boles fent malabars, vull pujar un 6b de primer, vull fer tot això i mil coses més, i vull fer-ho tenint-te al costat, ...es tant demanar???"

Això ho vaig penjar al Flog fa uns mesos. M'ha vingut de gust penjar-ho aquí. És perfectament vàlid pel dia d'avuí tot i que amb algun petit retoc.

Bona tarda.

Segueixo pentinant.

Encara estic avorrit. He seguit amb el "Youtube" i he trobat això. Per qui no ho conegui que faci tot el possible per veure la peli, es titula "Los Lunes al Sol", de Fernando León de Aranoa, i transcorre tota aquí al costat mateix, entre Vigo i Cangas.

Bona tarda novament.

Qui no té res a fer el gat pentina.

Dijous per la tarda, tothom a classe o estudiant, al carrer hi plou i hi fa vent, i jo mato el temps a casa amb l'ordinador. Quan tens alguna cosa al cap que consideres important no t'hi queda espai per res més, i això és el què em passa a mi. Voldria llegir, voldria estudiar, voldria escriure, però només penso en una cosa. M'està matant!! A l'ordinador hi sona la llista de reproducció titulada "Guitar Hero". Sí gent, heu llegit bé, Guitar Hero!!! I entre cançó i cançó, quan ha sonat "Highway Star" dels "Deep Purple", he començat a buscar videos d'un dels millors "solos" de guitarra que he sentit mai, tot i que segur que els qui toqueu aquest instrument en sabreu un munt de més macos i complicats. A mi m'encantaria tocar la guitarra ja fa anys, però mai m'hi he posat, com en tantes altres coses. Us deixo amb imatges del "solo" i de la cançó sencera. Un clàssic del rock!!!

Bona tarda.

Històries.

"Big Fish" ...o de com explicar una història senzilla d'una forma ben complicada. Crec que aquesta frase defineix a la perfecció el que s'amaga darrera d'aquesta obra mestra del genial, alhora que sorprenent, director de cine Tim Burton.

Un home amb una vida ben normal, una vida igual de trista que la de la majoria de persones que ens ha tocat viure en aquesta societat actual, una vida en la que cada moment d'alegria va acompanyat de tres o quatre o cinc moments de decepció. Aquest home decideix transformar el seu passat en una faula màgica que no acaba fins que el seu fill decideix entrar a formar part de la mateixa explicant-li al pare com s'acaba el conte.

L'he vist en diverses ocasions i sempre m'ha provocat la mateixa barreja de tristor i optimisme que la primera vegada i les llàgrimes sempre han acabat fent acte de presència tot i els meus intents de no deixar-les sortir. Ara mateix em canviava per l'Edward Bloom. Ara mateix firmava tenir un final com el seu. Ara mateix tancava els ulls desitjant obrir-los dins el riu transformat en peix. Qui no l'hagi vist ja està tardant a fer-ho, dubto que algú acabi decebut.

Bona nit.