Històries.

"Big Fish" ...o de com explicar una història senzilla d'una forma ben complicada. Crec que aquesta frase defineix a la perfecció el que s'amaga darrera d'aquesta obra mestra del genial, alhora que sorprenent, director de cine Tim Burton.

Un home amb una vida ben normal, una vida igual de trista que la de la majoria de persones que ens ha tocat viure en aquesta societat actual, una vida en la que cada moment d'alegria va acompanyat de tres o quatre o cinc moments de decepció. Aquest home decideix transformar el seu passat en una faula màgica que no acaba fins que el seu fill decideix entrar a formar part de la mateixa explicant-li al pare com s'acaba el conte.

L'he vist en diverses ocasions i sempre m'ha provocat la mateixa barreja de tristor i optimisme que la primera vegada i les llàgrimes sempre han acabat fent acte de presència tot i els meus intents de no deixar-les sortir. Ara mateix em canviava per l'Edward Bloom. Ara mateix firmava tenir un final com el seu. Ara mateix tancava els ulls desitjant obrir-los dins el riu transformat en peix. Qui no l'hagi vist ja està tardant a fer-ho, dubto que algú acabi decebut.

Bona nit.