diumenge, 4 de gener del 2009

Yoplait, Danone, Clesa ...o el que sigui.

Porto uns quants dies una mica monotemàtic. Analitzant-ho fredament diria que porto una pila d'anys monotemàtic. Al cap i a la fi no es redueix tot a una sola cosa? Doncs això. Cadascú sabrà a què es redueix la seva vida i els seus anhels. Els meus tant sols es redueixen a tenir algú al meu costat amb qui compartir aquest munt de decepcions i obstacles que és la vida, algú amb qui parlar sense necessitat de dir-nos res, algú que no vulgui res més que viure al meu costat, algú que... -Bé, ja callo, no vull donar la tabarra a tots aquells que amb més o menys sort ja ho teniu, o us penseu que ho teniu, o us conformeu amb el que teniu, i doneu lliçons de com s'ha de fer o dieu que tampoc és res digne de destacar i que a la vida hi ha més coses.- Jo seguiré obrint yogurts a veure què em trobo sota la tapa. Amb una mica de sort algun dia no hi dirà "Siga buscando".

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Llarga vida a l'obrir iogurts i a que quasi sempre surtin siga buscando i ens toqui menjar-nos-els desganats quan realment voldríem obrir-ne immediatament un altre i un altre fins al premi.

Buscar algú està bé, jo sóc ionqui de la mateixa droga... Almenys sabem què volem, que en aquests temps en què vivim ja és molt!

Espero que hagi anat bé la desconnexió catalana, jo no surto del llit-pijama-atipar-me ni que m'ostiin, aviam si torno a Galícia i s'acaba tanta mandra constant.

Ens veiem aviat, estudia força aquests dies (tu vas cap allà ja, oi?). I si t'avorreixes truca al Bruno, que el tio deu estar tot solano al pis!

Anònim ha dit...

Zakaj pa ne:)