Plagi de mi mateix.

"Són les 12 de la nit, fa dies q no "postejo" res amb un mínim interès, estic de vacances, tinc calor, m'agobio pensant en lo de Santiago, el pis, el lloguer, els/les companys/es, la beca, arribar a final de mes, m'he llegit tres llibres en dos dies i cap d'ells té res a veure amb la carrera, no sé quina foto triar, en tinc mil i cap d'elles reflexa com em sento, em vas dir q em trucaries akest finde i ja estem gairebé a dimecres, pensant-hi fredament tb podria haver trucat jo, jo marxo a Santiago, tu te'n vas a Varsòvia, encara no t'he dit el q penso, el q sento, ni crec q t'ho arribi a dir, total, ja t'ho vaig dir fa temps i em vas dir q hi havia el Xavi pel mig, maleït Xavi!!! sempre el Xavi, àlies "ara vinc ara vaig", "ara hi sóc ara no hi sóc", com en Houdini, en fi, diria q ara el Xavi no hi és, xo sempre és a temps de fer una aparició estelar, aniré al llit i començaré el quart llibre en tres dies, potser així hi penso menys, a qui intento enganyar?? serà q no em conec ja, q ja vaig tenint una edat, ara volia posar "en fi" i resulta q ja ho he posat fa 3 línies, vull una autocaravana per anar a St. Petersbourg o a Moscou o a Shangai o a Montserrat o allà on pugui aconseguir estar trankil, i fer-me un got de llet ámb nesqüik al matí mirant un paisatge desconegut, un paisatge nou cada matí, vull començar a escriure i no parar, vull ser capaç de començar un curs prenent-me'l en sèrio, vull independitzar-me i sobreviure, vull guanyar-me la vida d'alguna forma q m'agradi, no sé què m'agrada per guanyar-me la vida, vull aprendre a cuinar, xo a cuinar bé, vull mirar-li l'oli al cotxe, i rentar-lo tb, vull seure en una terrassa una nit d'estiu fumant-me un porro mirant els estels escoltant a Vivaldi a Wagner a Bethoven a "The Pixies" a Jaques Brel a Antònia Font o a qui sigui q ompli una mica els silencis, vull passar de les tres a les quatre boles fent malabars, vull pujar un 6b de primer, vull fer tot això i mil coses més, i vull fer-ho tenint-te al costat, ...es tant demanar???"

Això ho vaig penjar al Flog fa uns mesos. M'ha vingut de gust penjar-ho aquí. És perfectament vàlid pel dia d'avuí tot i que amb algun petit retoc.

Bona tarda.

Segueixo pentinant.

Encara estic avorrit. He seguit amb el "Youtube" i he trobat això. Per qui no ho conegui que faci tot el possible per veure la peli, es titula "Los Lunes al Sol", de Fernando León de Aranoa, i transcorre tota aquí al costat mateix, entre Vigo i Cangas.

Bona tarda novament.

Qui no té res a fer el gat pentina.

Dijous per la tarda, tothom a classe o estudiant, al carrer hi plou i hi fa vent, i jo mato el temps a casa amb l'ordinador. Quan tens alguna cosa al cap que consideres important no t'hi queda espai per res més, i això és el què em passa a mi. Voldria llegir, voldria estudiar, voldria escriure, però només penso en una cosa. M'està matant!! A l'ordinador hi sona la llista de reproducció titulada "Guitar Hero". Sí gent, heu llegit bé, Guitar Hero!!! I entre cançó i cançó, quan ha sonat "Highway Star" dels "Deep Purple", he començat a buscar videos d'un dels millors "solos" de guitarra que he sentit mai, tot i que segur que els qui toqueu aquest instrument en sabreu un munt de més macos i complicats. A mi m'encantaria tocar la guitarra ja fa anys, però mai m'hi he posat, com en tantes altres coses. Us deixo amb imatges del "solo" i de la cançó sencera. Un clàssic del rock!!!

Bona tarda.

Històries.

"Big Fish" ...o de com explicar una història senzilla d'una forma ben complicada. Crec que aquesta frase defineix a la perfecció el que s'amaga darrera d'aquesta obra mestra del genial, alhora que sorprenent, director de cine Tim Burton.

Un home amb una vida ben normal, una vida igual de trista que la de la majoria de persones que ens ha tocat viure en aquesta societat actual, una vida en la que cada moment d'alegria va acompanyat de tres o quatre o cinc moments de decepció. Aquest home decideix transformar el seu passat en una faula màgica que no acaba fins que el seu fill decideix entrar a formar part de la mateixa explicant-li al pare com s'acaba el conte.

L'he vist en diverses ocasions i sempre m'ha provocat la mateixa barreja de tristor i optimisme que la primera vegada i les llàgrimes sempre han acabat fent acte de presència tot i els meus intents de no deixar-les sortir. Ara mateix em canviava per l'Edward Bloom. Ara mateix firmava tenir un final com el seu. Ara mateix tancava els ulls desitjant obrir-los dins el riu transformat en peix. Qui no l'hagi vist ja està tardant a fer-ho, dubto que algú acabi decebut.

Bona nit.

Esquerdes.

M'agradaria dir que m'he llevat amb els ànims millor que ahir, però seria mentida. Ara, això sí, avuí aniré a classe.

Bon dia.

Furgant a la llaga.

Hi ha dies que no fas altra cosa que pensar. I fa temps vaig llegir, no sé on, algo així com ara "pensar pot resultar perillós". Habitualment aquests dies de reflexió me'ls passo llegint o escoltant música o veient pelis o combinant qualsevol de les tres opcions, i avuí no ha estat una excepció. Bé, realment sí que hi ha hagut alguna diferència, avuí m'he despertat a mig camí entre la borratxera i la ressaca, i això és un afegitó que no et fa tenir gaires ànims de fer res productiu. Per sort no tenia tabac i, com que tenia molta mandra, no n'he volgut anar a comprar. Gràcies a això no m'he passat el dia fumant porros com un idiota, ja hauria estat "el acabose". Llegir no he llegit gaire cosa, però he vist una peli que feia temps que havia de veure, "Me & you & everyone we know", i m'ha agradat força, no sé si per bona o per arribar al moment just. M'ha fet pensar en Amelie i en Magnolia. La resta del dia me l'he passat del llit a l'ordinador i de l'ordinador al llit, i tot regat amb la música d'un altre grup que m'han descobert recentment, Vetusta Morla, uns veritables cracks dins l'estil de música que jo etiqueto com a "música para petaos". Us deixo amb la que per mi és la seva millor cançó, Copenhage.

Bona nit.

Un altre cop.

Ja torno a passejar per Santiago. Quan estigui més despert que ara potser reprendré el meu ciberdiari, mentrestant tant sols em queda dormir.

Bon dia.

Yoplait, Danone, Clesa ...o el que sigui.

Porto uns quants dies una mica monotemàtic. Analitzant-ho fredament diria que porto una pila d'anys monotemàtic. Al cap i a la fi no es redueix tot a una sola cosa? Doncs això. Cadascú sabrà a què es redueix la seva vida i els seus anhels. Els meus tant sols es redueixen a tenir algú al meu costat amb qui compartir aquest munt de decepcions i obstacles que és la vida, algú amb qui parlar sense necessitat de dir-nos res, algú que no vulgui res més que viure al meu costat, algú que... -Bé, ja callo, no vull donar la tabarra a tots aquells que amb més o menys sort ja ho teniu, o us penseu que ho teniu, o us conformeu amb el que teniu, i doneu lliçons de com s'ha de fer o dieu que tampoc és res digne de destacar i que a la vida hi ha més coses.- Jo seguiré obrint yogurts a veure què em trobo sota la tapa. Amb una mica de sort algun dia no hi dirà "Siga buscando".

----------2oo9----------

Acabem d'estrenar any. 2oo9 tot just s'ha deixat veure i ja es pot aventurar per on anirà.

Serà l'any d'Obama? Serà l'any del Finançament i l'Estatut? Serà l'any del triplet del Barça? Serà l'any de la Pau a l'Orient Mitjà? Serà l'any de la sort? Serà l'any del porc o de la rata? Serà l'any que decidiré definitivament deixar la carrera a mitges? Serà l'any que em decidiré a no tornar a casa i anar-me'n a fer el hippye pels móns de Déu? Serà l'any de fer el mateix de sempre i quedar-me a casa queixant-me de tot sense fer res?

Quanta pregunta, no? M'agradaria tenir la resposta, com a mínim, a les tres últimes. Les altres realment m'importen ben poc, més aviat res. Al cap i a la fi no som tots una mica bastant egoïstes? Jo crec que sí, sempre me n'he considerat una mica. Hi ha qui no ho vol acceptar però ho és com els demés, amb l'afegitó de la hipocresia de dir que no ho és. Si et claves una agulla no és a tu mateix a qui li surt la sang? Doncs això. Quan estimem algú busquem el séu benestar o busquem la nostra pròpia satisfacció al saber que tenim algú al costat?

Fa una mica ja ho he escrit però ara hi torno. No em feu gaire cas. Només tenia ganes d'escriure algo per estrenar el 2oo9 al blog i com que no tenia un tema gaire interessant o novedós m'he decidit per omplir això de preguntes i de tòpics recorrents. Espero sentir-me més inspirat demà o demà passat. I que vosaltres ho veieu.

Us deixo amb els Manel, un grup curiós que acabo de descobrir. Encara no diré que són uns cracks però van pel bon camí per arribar-hi.

Bon any 2oo9 a tothom!!!! ...o casi.