9 dies després.

Va començar a ploure un 27 d'octubre. I fins ahir a la nit no va parar. Això fan 9 dies, 9 dies seguits. L'últim cop que jo vaig viure una pluja similar es perd entre els records d'infància. Aquest matí m'he llevat i he encès l'ordinador (com cada dia) per posar la ràdio (també com cada dia) i he sentit la notícia del dia: Obama president. Potser ha tingut algo a veure el resultat de les eleccions nordamericanes amb l'aturada de la pluja? Potser haig d'interpretar aquests 9 dies com una espècie de "jornada de reflexió" que s'ha pres la mare natura? Crec que la resposta a ambdues qüestions es no, un NO rotund, però de tant en tant mola deixar volar la imaginació. O no? Jo acostumo a perdre'm de tant imaginar, sempre reflexionant en com serà el futur; com podria haver estat el present d'haver acuat de forma diferent aquesta o aquella altra vegada; com reaccionarà tal persona si li dic una cosa o una altra, o si no li dic res; què estarà fent o pensant tal altra en aquest precís moment... Sempre imaginant! I mai m'ha servit per una puta merda! Pensant-hi fredament reconec que no s'ha de fer gaire cas a les tonteries que diu la gent com jo, que se'ls ha de dir que sí com als tontos i que amb això ja estaran contents, i em sembla que és el que faré jo amb mi mateix, donar-me la raó per fer-me callar. La veritat és que no sé si tot això ho dic per culpa de la pluja, de l'Obama (d'aquí a un temps aquest nom no ens farà sentir el mateix que ara) o del llibre que tinc ara mateix a les meves mans, "El Amor Dura Tres Años" del Beigbeder. Ara, que jo em pregunto una cosa, si l'amor dura tres anys què fa tanta gent aguantant-se quan ja en fa quatre, o cinc, o vuit, o deu, o...?

"La vida es una sitcom: una sucesión de escenas que se desarrollan siempre en los mismos decorados, con más o menos los mismos personajes, y de la que uno espera los siguientes capítulos con una impaciencia teñida de embrutecimiento."

"Estar solo se ha convertido en una enfermedad vergonzosa. ¿Por qué todo el mundo huye de la soledad? Porque obliga a pensar. En nuestros días, Descartes ya no escribiría -Pienso, luego existo-. Diría: -Estoy solo, luego pienso-."

Bona tarda.