Vigo.

Un altre cap de setmana i una altra excursió. En aquesta ocasió busquem un mirador que es veu que hi ha en una muntanya propera a Vigo. "La Caseta de nosequè". Passem pel costat del trencall però no el veiem. Acabem a la ciutat de Vigo, girem cua i tornem cap on hem vingut, per collons els nostres!! Si anem al mirador és que anem al mirador. Això sí, o els gallecs no coneixen la seva terra o quan veuen una matrícula de Barcelona es dediquen a indicar amb el cul. No sé. Però després de preguntar a una gasolinera, a una senyora en un bar, a una família una mica tipus "Milagro de P. Tinto", a una caserna de la Guàrdia Civil, a una senyora que fa de jardinera, a una espècie de bar-centre excursionista, a una senyora que crida pels carrers i a uns "canteros" força cepats aconseguim que ens indiquin per on arribar al mirador. El lloc en qüestió acaba resultant una mica trist, no hi ha gaire cosa, una caseta feta de quatre parets un sostre i res més i una espècie de tauleta que ens informa del què veiem cap els quatre punts cardinals. La vista és molt extensa per totes bandes però no és excessivament maca, tenim un aeroport davant dels morros, només hi salvo les Illes Cíes que es veuen molt al fons. Ens fotem els bocates, caminem una mica més per fer un "pic" que hi ha al costat, patim una mica de fred i de vent i cap al cotxe. Per la tarda fem una visita llampec a Vigo on tant sols passejem una mica pels carrers (una mica deixats) del centre i ens dediquem a fer fotos al, i des del, "Parque do Castro". Símbols franquistes, arbres, llums i hombres, postes de sol, la Ria, un altre cop les Cíes,... Tornem a ser al cotxe, 35 minuts de viatge, 7€ de peatge, jo al volant, la resta intentant fer veure que no dorm i a Santiago que falta gent. Després, per sopar, l'asumpte del vi reomplert i el vi gran reserva, però no ho explicaré per si les mosques.

Bon dia.