dijous, 27 de novembre del 2008

Elsa Sánchez de Oesterheld.

Ahir vam anar a una xerrada, organitzada per la "Vicepresidencia da Igualdade e do Benestar" de la "Xunta de Galicia", amb l'àvia de la Plaza de Mayo Elsa Sánchez de Oesterheld. Una senyora a qui li van matar el marit i les quatre filles durant la dictadura argentina de finals dels 70. La presentació la va fer l'escriptor gallec Manuel Rivas, que per qui no el conegui diré que és l'autor del relat "A lingua das bolboretas" (La lengua de las mariposas), en el qual es van basar per fer la película del mateix nom. Un autèntic "peliculón"!!!
La xerrada en qüestió no va ser més, ni menys, que una senyora de 83 anys que explica al públic assistent ("a grosso modo" unes 400 persones) la seva forma de veure la vida i de encarar unes experiències tant terribles com les que ella va viure sense odi ni rancúnia, i tot el que va venir després, la recerca dels parents morts i desapareguts, els fills o nets entregats a famílies afectes al règim, les manifestacions, les tristeses i les alegries, etc.
En definitiva, una senyora amb una esperança, una alegria i un sentit de l'humor que ja voldriem tenir molts tot i ser bastant més joves que ella. Els aplaudiments van ser eterns, les llàgrimes d'emoció davant el relat van saltar aquí i allà, el silenci durant el seu parlament es podia sentir al paladar i la presència a la sala de familiars llunyans, d'aquí de Galícia, o d'un dels seus nets retrobats va ser novament emocionant.

Fa unes setmanes va estar en aquest cicle de xerrades en Jordi Pujol, ahir Elsa de Oesterheld i la setmana vinent serà el torn del "Súperjutge" Baltasar Garzón. Vaja un joc de contrastos! Però sigui com sigui no deixen de ser personatges interessants per obrir una mica la ment de qui els escolta, s'estigui d'acord o no amb les seves opinions.