No entenc com a Catalunya no et poden donar algún detallet quan demanes algo al bar. Es que hasta costa que et posin unes olivetes! Viure a Santiago et dóna una sorpresa a cada dia que passa, a cada bar o "mesón" que visites. Quan et penses que has trobat la tapa perfecta, quan creus que millor que allò ja no pots trobar res, vas i et trobes amb coses com aquestes de la foto. Bar San Clemente. Et posen les tapes "cutres" de rigor (ara ja qualsevol cosa senzilla em sembla cutre, que fort!) i et pregunten si vols arròs o ensaladilla o "guiso de calamar" i te'n porten un platet individual. Ostres! Amb un platet del "guiso" aquest (veure foto) la tapa d'acompanyament, a la imatge musclos i empanada, i el que et prenguis en algún altre bar ja has sopat, i tot banyat amb dos o tres canyes! Per sort em vaig pesar ahir i segueixo en els 63kg dels últims anys, la cosa ni puja ni baixa.
Pot ser que em falti algo per sentir-me al paradís? Jo crec que sí, "a bote pronto" sabria dir un parell de coses. Jo sempre trobant pegues a les coses! En fi.
Bona tarda.
2 comentaris:
em cau la baba, Joan.
espectacular.
haig de venir. No sé quan, però haig de venir, i quan vingui, vull esmorzar, dinar, berenar i sopar de tapes, cada vegada en un lloc diferent, oh yeah.
c'etait bien, parler avec toi, mon ami.
Esto es verdad yo no se que les cuesta en Barna poner unas tapitas aunque sean pequeñas o unas olivas que se yo. En Leon pasa como en
Santiago te pones como el kiko de comer y de beber por cuatro duros (aunque ahora ya no tanto).
Publica un comentari a l'entrada