"Castro de Baroña."

Ahir era dissabte i jo no em volia avorrir. Vaig decidir anar a fer alguna de les visites que haig de fer, tant per poder fer el treball d'arqueologia com per interès personal. Ja que estic a Galícia no estaria malament conèixer les riqueses culturals d'aquest país, no? De moment les sortides que he fet han estat totes via Noia, totes cap a l'oest, com si a l'est de Santiago no hi hagués res, tot arribarà.

La d'ahir va ser al Castro de Baroña, prop de Porto do Son. Jo no sóc un entès en aquestes èpoques però així aproximadament podria dir que un Castro és un poblet celta, on hi vivien no gaires més de 100 persones, envoltat per una muralla i amb diverses "cases" al seu interior de les cuals només se'n conserva part dels murs de pedra ja que la coberta es creu que era de matèria vegetal i no ha arribat als nostres dies.

Es dedicaven, bàsicament, a la recolecció de moluscs, a la petita ramaderia i al comerç amb gent de llocs tant distants com els Tartesos del sud de la Península o els pobles del nord d'Europa. Després de caminar menys de cinc minuts per entre boscos espessos et trobes amb una petita península de terra rocallosa, amb la seva fossa i la seva muralla corresponents, on van decidir anar a viure els gallecs del segle I a.C.

Platja a l'esquerra, penya segats a la dreta, mar a la resta del perímetre. Si t'intentes imaginar com vivia aquesta gent entens la munió de llegendes i històries que s'expliquen per aquí on les "Meigas" o els esperits del bosc o els morts condemnats en són els protagonistes. Pluja, boscos, mar, cels estrellats, paratges idíl·lics...

Tot això devia de fer-los tenir una visió força curiosa del món, força diferent de la nostra. Un temps força interessant per viure-hi dirien alguns, però segur que no pensen en el fred o en la falta de raspalls de dents. Vaig passar tot el matí recorrent el castro d'un cantó a l'altre, de dalt a baix, vaig fer fotos del tort i del dret i després vaig dinar pa bimbo amb fuet enmig dels boscos humits amb l'única companyia d'un gat molt simpàtic alhora que desconfiat, a saber la de "perrerías" que li hauran fet.

Després de dinar vaig anar a fer una altra visita, vaig anar uns 3mil i pico anys més enrere encara, però això ja ho explicaré en un altre moment.

Bona tarda.