Tornem-hi.

Espero que arribi aviat el dia en el que la pluja ja no sigui un tema recorrent en els meus posts, això voldrà dir que m'estaré "asantiagando" i que la pluja ja no serà algo anormal en la meva vida. Fins llavors em segueix sorprenent aquest no parar de caure aigua. Amb raó el color que predomina en aquest país és el verd, però no el verd del garraf que segons com el miris sembla groc, sinó un verd fosc i intens que el pots gairebé olorar. Pluja, pluja i més pluja!!!

Lligant una mica amb el tema de la pluja, l'altre dia estava mirant "La Galega", una espècie de TV3 però bastant més cutre (aquesta opinió no és meva, m'ho han dit els propis gallecs), i vaig veure un programa on un paio s'acompanya d'algún gallec famós i passegen per la seva ciutat, alhora que parlen dels records d'infància i joventut que els passen pel cap al recórrer aquest carrer o aquella plaça. La veritat és que la cara del paio em resultava coneguda però no sabria dir on l'havia vist. En acabar el programa vaig llegir els crèdits i vaig veure que el presentador es diu Antón Reixa, i resulta que és el mateix Antón Reixa que a finals dels 80 i durant els 90 va integrar les bandes de música "Os Resentidos" i "Nación Reixa" i va colaborar assíduament amb els "Siniestro Total".

Actualment la seva pinta és bastant més formal alhora que volimunosa i sembla ser que és director de cine, creador multimèdia i escriptor. Jo d'això en dic reciclar-se. Potser us preguntareu quina relació té aquest tio amb la pluja. O potser no. No ho sé. Però jo crec que el títol de la seva cançó més coneguda ("Galicia Caníbal" 1986) tenia algo a veure amb la pluja o la falta d'ella, i crec que ho feia servir de símbol a l'hora d'explicar la situació de la Galícia d'aquells moments. Mirant el video potser s'acaba d'entendre tot. Aquí el teniu:

Bona nit.