Després de passar el matí al Castro de Baroña i de dinar entre arbres i humitat, departint amb un gat molt simpàtic, vaig seguir la carretera cap a Corrubedo amb intenció d'anar alguns segles més enrere, concretament al voltant de l'any 3800 A.C. La intenció era trobar el monument funerari megalític (del grec "mega"-gran i "litos"-pedra) "A Pedra do Mouro" també anomenat Anta, o Dòlmen, de Axeitos.
El que la majoria de gent entén per un dòlmen acostuma a ser un seguit de pedres posades en posició vertical amb una pedra bastant més gran fent la funció de sostre. No està malament saber això, ja és bastant més del que jo sé dir sobre les forces electromagnètiques, per posar un exemple qualsevol. Jo, com a estudiant d'Història, es suposa que n'haig de saber algunes coses més.
Que estaven fets a mà, que la seva funció era la d'enterrament col·lectiu de certa gent amb poder en les societats de lèpoca, que apart de l'estructura per tothom coneguda també hi havia un passadís, que normalment no era recte, abans d'arribar a la tomba, que les parets del passadís i de la tomba acostumaven a estar decorades amb gravats i pintures, que els cossos anaven acompanyats de tantes riqueses com es podia (arrecades, collarets, armes, ceràmica,...) i que tota l'estructura estava coberta per un túmul de terra circundat amb un cercle de pedres.
El dòlmen actual només surt a la superfície després de l'acció del temps i l'erosió. El recinte és força maco, un pàrking per autobusos, un parc ben vallat i delimitat, arbres i vegetació, alguns bancs i al bell mig les pedres apilades en un equilibri bastant estrany d'entendre.
En termes generals es pot dir que està força ben conservat i habilitat per les visites, cosa que, comparant amb la situació habitual dels jaciments arqueològics a Espanya, ja és bastant. Una horeta de visita, unes fotos, un peta assegut al banc que hi ha just al davant de la "porta" del dòlmen, un pare amb la seva filla que passen per allà i s'ho miren, una trucada cap a Catalunya que no és contestada, alguna foto més i cap a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada