Exigència.

M'he adonat que ja vaig acostumant-me a això. I com ho sé? Doncs perquè ja hi ha certes tapes que em semblen pobres. Hi ha un dit que diu algo similar a que quan menges pastís habitualment costa més adaptar-se a menjar pa amb oli, o algo així. Doncs a mi em passa el mateix, quan ja has trobat els llocs on pel preu de tres canyes acabes sopant bo i variat vas a un altre bar i et posen una tapa a base de patates chips i pizza reescalfada, i t'emportes la sensació que podria estar molt millor. L'exigència va en augment, i això no sé si és bo o dolent. Si sóc sincer haig de dir que el bar on ens van servir les patates chips també està força bé. L'altre dia hi vam anar fora d'hora de tapes, la Marta (evidentment, ja que el cambrer era noi) va preguntar posant cara de pena si hi havia tapa i ens van dir que no, però al cap d'una estona va aparèixer el tio amb un plat ple de patates fregides, ous ferrats i pa. Força bé, no?

Bon dia.