divendres, 28 de novembre del 2008

Cants de sirena a la fàbrica de xocolata.

Si és dijous 27 de novembre i ets a Vigo és que vas al concert dels Antònia Font a "La Fábrica de Chocolate Club". Un local acollidor com els que més, uns 15-20 metres de llarg per uns 5 metres d'amplada. Unes 200 persones com a públic, nosaltres quatre a primera fila, com les bones "groupies", fent-nos veure. El concert resulta genial, tenim els Antònia a un parell de metres, si allarguem la mà els podem tocar. Només un "borrón" en aquesta gran vetllada, no toquen "Viure sense tu", no ho entenc. Després parlant amb en Pau Debon em diu que no les poden tocar totes. Home!!!! No les estic demanant totes, estic demanant "La Cançó", però en fi, en termes generals un gran concert.
Menció especial es mereix el bar on sopem abans del concert. Un local amb decoració anys 50; amb taules, cadires, mampares i màquines de tabac pròpies d'èpoques passades. En qualsevol moment entra un "Señorito" gallec i aixecant la mà crida "¡¡¡Viva España!!!" Amanida, bistec amb patates i cap al concert.
Després tornem cap al camp base, cap a Santiago. Volem anar a l'Avante, com hem fet les darreres nits. Tot i que és dijous i que sabem que estarà a reventar ens hi dirigim directament. Efectivament, la cosa està que no s'hi pot entrar, al carrer la pila de gent de tots els dijous i dissabtes. Entrem, fem la birra de rigor, jo faig el peta que porto dos dies esperant (ahir no vaig poder fer-lo per ser un "ocell" i deixar-me lo més important a casa), i en poca estona fa acte de presència el vell amic "Blancusso", també anomenat baixada de tensió. Mira que feia temps que no ens trobàvem!! Mareig, palidesa de cara, vista borrosa sobre fons blanc, caminar "dando tumbos", sortir al carrer, seure a terra prenent la fresca i assaborir la medicina salvadora que em porta un àngel. Que gran és la Coca-Cola en aquests moments!!!
De moment la dinàmica està sent força positiva, però potser hauré de parar-me a pensar si és el què més falta em fa en aquests moments. "Por lo pronto" crec que avuí hi tornarem, jeje!!, però passant abans pel San Clemente, que sempre et fa veure les coses d'una altra manera.
Bona tarda.

2 comentaris:

J. B. ha dit...

havia de ser la hòstia, Joan, quina enveja. rotllo aquell del Daniel y la Quartet, no? íntim, íntim.

;o)

Kucky ha dit...

Del pal però sense cadires i amb una mica menys de vergonya a l'hora d'abordar-los per fer-nos una foto.