diumenge, 30 de novembre del 2008

"Reloj no marques las horas."

Ahir mirant el calendari vam veure que només queden tres setmanes per anar cap a terres catalanes a passar el Nadal i el Cap D'Any. Tant sols tres setmanes per preparar un examen i per fer un treball d'arqueologia. I encara no he estat capaç de trobar la professora al seu despatx per parlar del "susodicho" treball.
Vaig venir a Santiago totalment cagat. No sabia què em trobaria aquí ni si seria capaç de suportar la soledat. Algun dia vaig "postejar" que no hi havia motius per no fer-me tornar a casa el proper estiu. Doncs avuí penso que aquests dos mesos han passat volant i que només me'n queden set. I no vull tornar!!!! La llista de motius per quedar-me aquí no és massa llarga, però són bons motius, i alguns d'ells tornaran a Catalunya si fa o no fa quan em toqui tornar a mi.
Hi havia un bolero que en la tornada deia algo similar al títol d'aquest post. Jo porto alguns dies cantant-lo interiorment, tot i que no em sé la lletra. Tant de bo aquest "Séneca" no s'acabés mai.
Ara sopo i me'n vaig al cinema, que encara no s'ha acabat el festival.
Bona nit.

2 comentaris:

J. B. ha dit...

A l'estiu no has de tornar, si no vols, muchacho. Tens set mesos per buscar-te un curro que et permeti sobreviure en una Santiago on, pel què veig, les tapes gratis són més grans i generoses que les tapes pagant a Barna. No t'hauria de ser difícil viure-hi, no? Tot i que clar, potser currant no seria el mateix. Sigui com sigui és impressionant el què està passant. I positiu, molt positiu. Olé. Qui t'ha vist i qui et veu. Ets la puta demostració vivent de que no hi ha res inamobible. Érase una vez un hombre perezoso y apático, pegado a un sofá... que un día se levantó y se echó a "andar". I ara resulta que li està trobant el gust, jeje. Per mi que no sigui, vaja. It's your life. I sempre hem dit que viure és perseguir somriures i quedar-se allà on els trobis, no?

;o)

Comtessa d´Angeville ha dit...

hi ha que gaudir del que tenim i no pensar que va a acabar-se...