"Hollywood contra Franco."

Més cinema. Més Cineuropa. En aquesta ocasió cinema documental. Oriol Porta dirigeix 87 minuts de retalls sobre la imatge, potser seria millor dir les imatges, que va tenir la Meca del cinema sobre la Guerra Civil espanyola ("Spanish Civil War" en diuen ells, en anglès sona diferent, no?) i la dictadura posterior.

En un principi es donava una visió heroica dels lluitadors que s'enfrontaven als colpistes, ja fossin republicans espanyols o voluntaris internacionals; en aquest moment sembla ser que interessava aquesta imatge ja que el què feia perillar el món capitalista eren els feixismes, i Franco n'era un. Posteriorment, acabades les guerres a Espanya i a Europa, les potències occidentals van passar a considerar que el perill era el comunisme, i per tant Franco passava a ser un important aliat per ells ja que es considerava a si mateix "El Adalid contra el comunismo" i que Espanya era un territori propici per omplir de bases nordamericanes; això va fer que canviés la visió que es tenia de tots aquells que havien anat a lluitar a Espanya i es passés a considerar-los com a comunistes i/o antidemòcrates, es va començar la caça de bruixes contra cineastes i guionistes, se'ls va exilar laboralment i es van fer films on es tractava els milicians i els brigadistes internacionals com a oportunistes que no saben ni on són ni per què lluiten. Fins i tot es va arribar al punt de canviar diàlegs o escenes per petició del propi Franco. Pot ser que aquest paio baixet i "tontet" tingués poder com per provocar això?

Al documental hi surten l'actriu Susan Sarandon, els guionistes Arthur Laurents i Walter Bernstein, els historiadors del cinema Patrick McGillian i Román Gubern (que gran és aquest home!) i, com a fil conductor del film, apareix la figura del guionista, membre de la Brigada Lincoln i acusat entre "els 10 de Hollywood", Alvah Bessie. Un detall important és que part dels comentaris del documental són en català, i això mola bastant quan ets a Santiago i veus que tothom ha de llegir els subtítols i tu no.

Després de la projecció uns minuts departint amb el director i sentint-lo parlar la llengua de Cervantes, veient que un no té el pitjor castellà que es pot tenir, que n'hi ha de pitjors, i veient també que la preocupació catalana pel finançament de les coses i l'economia segueix tant vigent com sempre ja que la majoria de paraules d'aquesta xerrada van girant en torn al costos de producció, a la dificultat de trobar productora i ditribuidora i a l'alt preu dels drets d'imatge per poder projectar fragments de films americans.

Estic segur que en no gaire temps aquesta serà una projecció obligada a moltes facultats catalanes, com a mínim, i a certs programes de Tv3 tipus "Segle XX" o altres per l'estil.

Bona tarda.