Abans de res vull aclarar que la frase del post anterior no és de la Comtessa, tant sols la va penjar al seu blog. L'autor original de la mateixa és un tal Francesc Bodí, en el llibre "El soroll de la resta". Un cop feta l'aclaració penjaré una foto de la tapa que ens van posar ahir en demanar una canya i una estrella. Per cagar-s'hi!!! El problema és que encara no m'acostumo als horaris i els costums d'aquí i ja havia sopat i tenia la panxa plena quan ens van plantar "semejante burrada de tapa" al davant. Tot i això em vaig cruspir la meva part, com ja es pot sospitar a la foto per la falta de mitja mandonguilla i l'absència de la llesca de pa (sense tomàquet) amb formatge que ocupava la part superior del plat. Ja hi han dos bars a la llista que estic fent de llocs on portar els amics que em vinguin a veure. Avuí soparé al bar "Avión", que m'han dit que els divendres posen tapa de marisc, que resulta que els sobra de la peixateria que tenen. Ja faré la crítica del lloc.
Bona tarda.
El de Belvís era més adient per córrer o passejar el gos al sol, aquest seria més adequat per anar-hi amb bona companyia, buscant l'hombra i la tranquil·litat. 
Molta vegetació, molta aigua, runes vàries, 
escales, fonts 
i fins i tot un antic cementiri integrat al parc. 
Hi he anat quan començava a fer-se fosc, un altre dia hi aniré pel matí i es veurà diferent, tindrà una altra llum. 
Feta pel mateix mestre d'obres que el "Pórtico de la Gloria". A costat seu hi ha l'únic claustre romànic de Compostela i un museu, que encara no he visitat, on es veu que s'hi conserva la seva carta fundacional, de 1136. 
Apart de la seva antiguitat el principal encant d'aquest edifici/monument són les seves parets. Sí, les parets, no dic cap tonteria. Resulta que està edificada sobre un terreny inestable i amb els anys les parets es van anar inclinant cap a fora, per això hi van afegir al segle XVII uns contraforts tant grans com la mateixa església.
Aquesta inclinació es pot veure molt millor des de l'interior de la nau central però com que encara no hi he entrat no us ho puc ensenyar. Un altre dia serà. 
Columnes rematades amb caps de diferents éssers, llums i hombres, pedra, la mateixa humitat de tota la ciutat aferrant-se a les parets i aquell encant que té tot allò que, passats els segles, encara es conserva en peu.
La plaça del darrera de la catedral, plena de gent fent malabars i cadenes de foc i coses d'aquestes, encara que fa falta un esforç d'imaginació ja que no surten a la foto.
Un gat mirant nosequè a la llera (what a word!!) del riu Sar, amb intenció de saltar per atrapar-ho.
La veritat és que no està gens malament, són uns paratges força macos plens d'arbres i de verd, com gairebé tot en aquesta ciutat. Sí hi afegim la boira la cosa pot arribar a quedar de lo més tètrica, ideal per rodar-hi qualsevol film tipus "Scream" o "Tuno negro" o "Tesis" o altres per l'estil. 
Això sí, m'ha semblat tot una mica "d'avans d'ahir", amb això vull dir que m'ha semblat una mica anys 60, a l'estil de la uni vella d'història a Bcn o de l'Autònoma. Els edificis molt quadrats amb tons blancs i grisos, aires condicionats a les façanes, moltes finestres amb marcs de ferro, 
òxid als marcs, òxid als bancs, òxid a les baranes, instal·lacions esportives de tot tipus amb "pintes" de no ser usades de fa temps, pintades i graffitis per tot arreu... en resum, m'ha semblat tot una mica descuidat, com si la cosa estés pendent d'alguna renovació que no arriba. 
No faltaven, això sí, els cartells de tot tipus de festes universitàries, de manifestacions anti-Bolonya, de reivindicacions anti-capitalistes i nacionalistes (sí, a Galícia també hi ha nacionalisme encara que els catalans o els vascs ens pensem que som els únics, tot i que és un nacionalisme comú amb Portugal, integrador, bé, no ho sé del tot, seguiré investigant) o de cicles de cinema al carrer i curtmetratges. Tampoc poden ser gaire diferents els ambients universitaris per molts 1200km que hi hagi entre Santiago i Barcelona, no?
Canviant una mica de tema diré que Galícia, de moment, no está sent la Galícia que em pensava abans de venir. De 18 dies que porto aquí només he vist la pluja 4 estones, es passa el matí mig emboirat i amb una pluja molt fina però a mitja tarda, com ara, es destapa i acaba fent un sol del cagar-s'hi. Deu ser que els elements es posen d'acord per no fotre la nit universitària que hi ha tots els dies, però sobretot entre dijous i dissabte. 
Aniré acabant, que em diuen que postejo massa llarg. Jeje!!! El que faré per evitar això serà fer molts posts més petits, a veure qui serà llavors el valent que dirà algo.
La resta de motius, de moment, me'ls reservo per mi sol. Per anar-los mastegant poc a poc en els moments de soledat, que encara n'hi han. Bona nit.
Hi ha un "rierol" però, pel que he vist, només té aigua quan plou, si l'altre dia en baixava poca ahir no en baixava gens ni mica. El parc té uns 500 metres de llarg per uns 150 d'ample.
Desnivells, escales, murs de pedra, camins encaixats entre parets i esbarzers,
bancs de fusta, bancs de pedra, gespa on estirar-se qualsevol tarda asolellada (si és amb bona companyia molt millor), 
gossos corrent d'aquí cap allà (no vaig veure cap "cacona" per terra), un pàrquing de pagament, arbres, gent fent exercici i la cosa més curiosa, un bon espai del parc habilitat per que la gent gran faci servir la "seva" parcel·la com a hort on plantar-hi carxofes, bledes, alls, enciams i demés productes de la terra, també flors diverses que no sé reconèixer, alhora que surten de casa i prenen l'aire. M'agradaria passar la meva "3a joventut" en un lloc així, això sí que dóna gust! 
Ah, per cert, també em vaig trobar un gat molt maco que es sentia totalment com a casa, tot i que era una mica esquerp. Què podem esperar d'un gat de carrer, no?
Bé, us deixo aquí. Vaig al cole i, quan torni, a comprar frosties, que m´he quedat sense.
És el que tenen les marees atlàntiques, a segons quines hores no hi ha aigua i es forma una espècie d'aiguamoll d'algues i fang amb una olor a mar brutal i on les gavines es posen les botes recollint del terra l'aliment que durant el dia han de pescar. 
Vaixells abandonats i deixats morir fora de l'aigua menjats pels arbusts. Barquetes a la sorra esperant que torni l'aigua. Ponts medievals per creuar la ria. I creus i esglésies per tot arreu, el catolicisme ho inunda tot aquí, no hi ha escapatòria possible!!! Aqui us deixo algunes de les fotos q vaig fer, espero que serveixin una mica per imaginar l'atmosfera del lloc.
Jo a casa després de dinar i de rentar els plats, a punt de fer el "join" de la tarda, que potser s'acaba convertint en el "join" de tot el dia. Per la nit ho sabré. He rebut carta del vell, a dins n'hi havia una del banc (ja veus!!!) i una altra de tràfic informant-me que el meu permís de conduir és a dos mesos de caducar, que em vagi a fer una revisió/pantomima d'aquelles per poder-lo renovar. Quina cosa més curiosa, potser tindré un carnet expedit a Galícia. Jeje!!
Ahir vaig fer "coulant de xocolata" i no em va quedar gens malament, tot i que crec que potser em vaig passar una mica amb la farina, és el que té fer-ho a ull.
Au!!!! Aquí s'acaba això. Intentaré compensar la falta d'escrit d'ahir fent-ne dos o tres avuí. Després més.
