"Dues cadires buides."

Escrit/post que ja vaig penjar un dia de setembre al meu Flog. Avuí l'he rellegit i m'ha vingut de gust penjar-lo aquí.

"Foto d'un trajecte en tren. Un dia qualsevol. Potser dilluns??? ...acabant de començar la setmana?? El q recordo és q era de tornada cap a casa, d'això n'estic segur. Potser dijous??? ...pensant q el cap de setmana s'acosta??? També recordo q no hi havia gaire gent al vagó. Segur q jo anava mirant per la finestra intentant no escoltar la repetitiva i taladrant música clàssica q posen a la Renfe. (Q consti en acta q m'agrada la música clàssica, menys quan el protagonista és el violí, massa estrident per a mi, però quan et posen la mateixa cançó un cop i un altre durant uns mesos acabes per odiar-la). Les cadires les vaig fotografiar amb nostàlgia, amb enyorança, amb la mateixa nostàlgia i enyorança q m'acompanya sempre allà on vaig. Trobant a faltar la persona q no estava asseguda allà, al meu davant, mirant-me, escoltant-me, estimant-me... Algú va dir un dia: "No hi ha res pitjor q enyorar allò q no has tingut" i és la pura veritat. Hi ha qui s'agafa a lo primer q troba xq no sap estar sol/a, després "arrégleme usted eso". Jo, sóc dels altres, dels idealistes, dels romàntics, dels q esperen sentir campanes i ocells i papallones i estrelles i confeti, dels q volen trobar exactament una cosa concreta, dels q tenen una idea clara, una forma de ser, una forma de pensar, una forma d'actuar... i com q no la troben es queden per vestir sants, com es deia fa uns anys. Jo no vesteixo sants, no hi crec en els sants, xo em trobo fotografiant cadires buides, q no sé q és pitjor. Bé, sí q sé q és pitjor, fotografiar-les i penjar-les, després, al Flog."

A passar-ho bé.