A mig camí entre "casa meva" i el centre històric de Santiago. A tocar del riu Sar. Església romànica del segle XII. Únic edifici de tota la ciutat que conserva l'estil romànic, descomptant la Catedral, es clar. 
Feta pel mateix mestre d'obres que el "Pórtico de la Gloria". A costat seu hi ha l'únic claustre romànic de Compostela i un museu, que encara no he visitat, on es veu que s'hi conserva la seva carta fundacional, de 1136. 
Apart de la seva antiguitat el principal encant d'aquest edifici/monument són les seves parets. Sí, les parets, no dic cap tonteria. Resulta que està edificada sobre un terreny inestable i amb els anys les parets es van anar inclinant cap a fora, per això hi van afegir al segle XVII uns contraforts tant grans com la mateixa església.
Aquesta inclinació es pot veure molt millor des de l'interior de la nau central però com que encara no hi he entrat no us ho puc ensenyar. Un altre dia serà. 
Columnes rematades amb caps de diferents éssers, llums i hombres, pedra, la mateixa humitat de tota la ciutat aferrant-se a les parets i aquell encant que té tot allò que, passats els segles, encara es conserva en peu.
Avuí dijous, i això implica anar a dormir tard.
Bona nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada