diumenge, 12 d’octubre del 2008

Mal de cap. Quin tòpic.

A les 6h. del matí em fotia al llit. A les 9h. corria cap al water per deixar anar part del sopar via arcades. Que en feia d'anys que no em sentia així!!! Mal de cap, mal d'estómac, malestar general... És el que té barrejar crema d'orujo, licor cafè, cervesa i lambrusco. Talment com un crio de 16 anys.
Hi ha escriptors que basen la seva obra en les casualitats. Doncs ahir, per una sèrie de casualitats em vaig trobar a l'Avante, un garito tipus Godot força guapo, bebent i ballant (sí, he dit ballant) envoltat de catalanes i catalans. Tres paios bastant enrollats, un d'ells fa història, i dues noies força interessant, a ulls meus una clarament més que l'altra. Després, al baixar una escala incòmodament petita, a una espècie de disco/antro on les noies no paguen i els nois paguen 2'50€ (però amb consumició, que no està mal), i on per sorpresa meva van posar "Sweet child o' mine" i "Could you be loved" entre altres "temazos". El balanç de la primera papa resulta força prometedor. Ja us diré què tal quan arribi la segona. Espero que sigui aviat.

2 comentaris:

J. B. ha dit...

Oh my god. Bien joué, mon ami.

;o)

Comtessa d´Angeville ha dit...

Com un crio de setze anys???? No NO NO NONO, perdona, jo espere arribar als vuitanta i continuar fent eixes coses!!!