L'altre dia, parlant amb una noia, asseguts en un banc tot fent "botellón", van sortir a la conversa les teories que teniem sobre els homes i les dones, sobre com som, com són, com pensem que som o com ens agradaria que fóssim. Jo vaig sortir amb allò de que les dones volen tenir a costat seu un cabrón/xulo/malparit, tipus Jude Law a la peli "Alfie", per anar-se'n al llit i per aprofitar-se d'elles i un simpàtic/bo/comprensiu, tipus Ben Stiller a "Algo pasa con Mary", per poder fer tot el que no vol fer l'altre, i per aprofitar-se'n elles sempre que poden. Ella em va dir que tenia raó, que no totes són així però que moltes sí i que tenia un nom per aquest tipus d'amic, "amic-tàmpax". ¡¡¡¡Que fuerte me parece!!!! Lo pitjor de tot és pensar-hi més tard i veure que té raó. I encara pitjor és saber-se tàmpax.
Avuí plou, i plou de veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada