dijous, 2 d’octubre del 2008

Mirant per la finestra.

Això sí que és el que es veu des de la finestra de la meva habitació. La primera foto és mirant cap a la dreta, si us hi fixeu, entre les dues xemeneies apareixen les agulles de la Catedral. La segona és girant el cap i mirant cap a l'altra banda, talment sembla un poble de muntanya, o un poble en ple Massif Central, a França. M'he passat tota la tarda a casa, es que un cop has tornat de la facultat i has dinat costa bastant tornar a fer el camí de pujada que hi ha cap al centre. I mira que fa pujada, eh!! Com a mínim ja tinc tots els papers que haig d'entregar per poder cobrar la beca, espero tenir l'ingrés el més aviat millor, llavors començaré a ser persona, o almenys una mica més persona que no pas ara, que no puc fer res ni anar enlloc perque no tinc més calers que els necessaris per pagar el seguro del cotxe i la matrícula.
Demà començo a les 10h. i tinc dues classes, després començaré a gaudir del meu primer cap de setmana a Galícia, a Santiago, ...tot sol. No sé dir quants caps de setmana fa des de l'últim que vaig passar sol, realment no sabría dir si n'he passat algun sense veure algú en tota la meva vida, imagino que sí però segur que fa molt temps. Si no plou com diuen els del temps crec que aniré a visitar algo, ja sigui Fisterra, alguna de les "Rías", les muntanyetes que tenen per aquí o el que sigui. Lo important és sortir de casa i donar-li una mica de marxa al cotxe, que no el toco des de dilluns al matí que vaig arribar.
Bé, per avuí no m'extendré més, a veure si em quedaré sense tema per demà. Jeje!!!

Uns estan de concert, altres passejant per la Barceloneta, altres imagino que jugant a la Play3, i jo m'estic fent el "join" d'anar a dormir, me'l fotré a cara de gos, com els tres últims.

Bona nit a tothom.

3 comentaris:

J. B. ha dit...

sembla que estiguis en un raconet molt guapo, Joan. Em moro de ganes de veure-ho in person.

Fisterra, jo vaig trigar 3 dies a arribar-hi a peu... i 3 km més fins al far. Però, sigui com sigui, si hi vas amb cotxe, no et perdis la posta de sol al far de la Fi del Món.

I que vagi bé el finde, tot sol: Joan, quan s'està sol és quan es coneix més gent. Tu somriu a alguna de les companyes de classe, per exemple...

;o)

Sfrazzera ha dit...

Tete,no caic en qui eres!

Anònim ha dit...

Ostres, que fort, jo marxo a Santiago la setmana vinent (el 8), també de Sèneca a acabar la carrera.

T'he trobat a través del bloc de la sfrazzera (la de l'últim comentari) a qui tampoc tinc el gust de conèixer.

En fi, t'aniré llegint, tot sigui per compartir experiències i tot plegat. I si et trobo per allà, t'assaltaré pel carrer i et convidaré a una birra!