Hi ha un "rierol" però, pel que he vist, només té aigua quan plou, si l'altre dia en baixava poca ahir no en baixava gens ni mica. El parc té uns 500 metres de llarg per uns 150 d'ample.
Desnivells, escales, murs de pedra, camins encaixats entre parets i esbarzers,
bancs de fusta, bancs de pedra, gespa on estirar-se qualsevol tarda asolellada (si és amb bona companyia molt millor),
gossos corrent d'aquí cap allà (no vaig veure cap "cacona" per terra), un pàrquing de pagament, arbres, gent fent exercici i la cosa més curiosa, un bon espai del parc habilitat per que la gent gran faci servir la "seva" parcel·la com a hort on plantar-hi carxofes, bledes, alls, enciams i demés productes de la terra, també flors diverses que no sé reconèixer, alhora que surten de casa i prenen l'aire. M'agradaria passar la meva "3a joventut" en un lloc així, això sí que dóna gust! 
Ah, per cert, també em vaig trobar un gat molt maco que es sentia totalment com a casa, tot i que era una mica esquerp. Què podem esperar d'un gat de carrer, no?
Bé, us deixo aquí. Vaig al cole i, quan torni, a comprar frosties, que m´he quedat sense.Bon dia a totes i tots.
1 comentari:
impressionant lo dels hortets públics...
Publica un comentari a l'entrada