Porto dos dies sense penjar res. No us penseu que la vida em somriu tant com per oblidar-me del meu "diari". El que passa és que estic una mica malaltó i els mocs m'omplen el crani de tal manera que no em deixen ni pensar. Les idees han hagut d'emigrar fins a nova ordre. Estic tant faltat d'inspiració que això que estic escrivint només és per donar una mica de cos al post d'avuí. No vull que sigui tant sols una frase. I per més inri no és meva, l'he plagiat del molt interessant blog d'una companya, la Comtessa. Bé, a lo que anava, la frase en qüestió, una de les frases més curtes, però alhora més plenes de sentit, que he llegit en molts anys de lectura compulsiva:
“L’estimava tant que vaig haver de fugir.”
Bona nit.
1 comentari:
Aclara que la frase no és meua, que perteneix al llibre del que parle hui, El soroll de la resta, del meu exprofessor Francesc Bodí :):)
Me va tocar fort a mí també eixa frase quan la vaig llegir. Més que res perquè ja fa dos anys que deuria haver fugit i no em faig la idea de fer-ho.
Publica un comentari a l'entrada